Aterre a Kuching, a Sarawak, Malaysia, després d’un curt vol i de perdre la cartera de la sort a l’aeroport. Comprada al Marroc, 7 anys amb mi, perduda 5 cops, recuperada només 4. Tenyoraré.
Començe a fer autostop a l’aeroport, he de fer 6h de cotxe en 5h de sol, creuant la frontera amb Indonèsia per anar on un contacte d’un amic està, vorem.
El 2n autostop fa 40km extra només per deixar-me a una intersecció! El 3r és ràpid (2 segones s’espera) i em du fins la frontera després de descarregar material al seu restaurant. Una dona de Jacarta que ha fet un restaurant prop de la frontera.
A la frontera em fan pagar visa (35$), els que han passat abans de mi no han pagat, però per algún motiu a mi emoca toca. A més el preu misterosament és 10$ més car i han modificat la visa a ma per posar-ho. Després d’1h d’espera travesse.
2 autostops més i em plante a la intersecció per al poble del meu contacte.
Fa 1h que és de nit, i he faig autostop a una moto. El xic para a meitat camí i em convida a sa casa i a banyar-se al riu, on es despulla i m’intenta ensabonar i abraçar i jo fuguisc per pates. Ara entenc el que sent la gent quan elss acosten sexualment! no és agradable però simplement es deu a la falta de raonament de l’altre. Això si que no entenc, com es pot actuar així per instints sense pensar en les accions? Bé supose que si pensarem massa no hi hauria espècie humana…
El xic es disculpa i em du fins al poble, Nabang, on espera que Kunto, el meu contacte, arribe, tot i que no sé que vol ja que li dic que se’n vaja. En tot cas en Kunto arriba i me’n vaig.
Kunto viu a un dormitori per a professors joves del campus universitari, amb 6 altres professors, és curiós que compartisques habitació amb altres professorsprofessor, però. també és. un campus d’una ciutat de 100.000 habitants antiga mina de diamants, on sols donen algunes carreres (anglès, esports, administració i matemàtiques).
En kuno estudià any i mig a Ohaio però. es de Java. I fa recerca cultural i lingüística
humanitywants.org 