Es fa tard al matí si vuic agafar l’speedboat i pregunte a Rossi (la parella de fina) si em poden dur fins allà. Poc després em duen al speedboat i Rossi em paga el transport (250mil r, uns 17€) tot i que insistisc que no no no. Pot ser es sent mal que em retrasara un dia.
L’speedboat és un espectacle, per encabir més gent no hi ha corredor i entres pel lateral per tant si no estàs àgil és un problema. A mi em toca al final, i tot i ser prim, estic apretat, a més em pixe.
La navegació pel riu no és tan entretinguda com m’esperava, hi ha poc de moviment i poques cases al riu (està ple de manglars i inundat), a més tinc poca visivilitat. Tot i que la visió d’una plataforma de càrrega transportant una montanya amb milers d’arbres gegants tallats m’impressiona sobremanera.
Arrive a Pontianak després d’una beneïda parada en que puc pixar.
Despres d’un poc Eric, el meu CouchSurfer Bornean-xines m’arreplega. Anem a ca una amiga que ens dóna de menjar. A pontianak tota la comunitat de CouchSurfers es coneix (uns 20 ) i formen el nucli d’una meravellosa comunitat de viatgers.
L’Eric deixà l’Escola, quan tenia 12. L’educació per als no malayu (indonesis de llengua materna) no és reforçada a no ser que vulgues treballar pel govern. El mandarí va ser prohibit per molt de temps a Indonèsia per la por que tenien en els seus vincles en el comunisme.
Ha après anglès per ell mateix. Ha treballat a Bali on ha conegut un motxiller que l’ha animat a viatjar i després de viatjar 4 messos per Tailàndia, Laos , Cambodja i Taiwan, va a Japó. Allà com la visa només són 2 setmanes es queda un any d’il·legal, viatjant de sud a nord (Okinawa a Hokkaido) i treballant d’illegal sense saber la llengua :D.
Ha albergat a viatgers tan estranys com una coreana que treballà 2 anys a Azerbaidjan. 2 ciclistes italians fent 5anys de viatge per tot el món, un australià que anà en moto i li robaren tot pegant-li en un maxete al cap. El més increïble però , un britànic completamet cec que viatja mode aventura pel món! no puc imaginar-me com deu ser viatjar així.
Parlem també de les habituals discussions sobre l’estat del pais i del món i on falla més. M’ensenya un video d’agricultura ecològica a Chan mai en Tailàndia on el TED speaker parla de com la vida és simple i sols calen llabors per el menjar. Tot i que això és una simplificació (la vida és fàcil al fructifer camp tailandes però no a Groenlàndia per exemple), a més. L’home hagué de sofrir molt i aprendre molt per arribar a eixa conclusió. En tot cas és una bonica filosofia i es pot ensenyar moltes parts d’ella a grans parts de la societat moderna.
Dormir.
humanitywants.org 