Diari de bitacora, Alken Prima 9 Final, Gag, Pam islands

Posted on by wanderer

Bescanvia el confort i comoditat del conegut pet la dificulat i perills del incert. Un cop fet guanyes un sentiment exitant i intranquilitzador,molt valuós i digne d’experimentar sempre que es puga 😀

M’han trobat el plubisquer, el membre de la tripulació que es sènior però  no se que fa (pot ser meànic del motor) l’havia agafat i el guardava a la cabina.

Parem prop de les 6 del matí a Gag, bonica illa, una muntanya en mig de la mar. El poble musulmà està a l’única explanada que hi ha, entre mar i muntanya.

El poble també és  bonic, no hiha ha papuans. La messquita té  bones fotos. Escola infantil i primària.

Carreguen cocos secs a la nau. L’única  industria a part del peix, supose.

Vaig al vaixell i prepare tot per desembarcar definitivament. És  Raja Ampat, un lloc que se suposa dels més  bonics del món  i en la millor diversitat marina del planeta. Be ja que estic pare, tot i que no està  en els meus plans la natura he contactat en una d’allà (Guita) que du un projecte de conservació.

Vaig acomiadant-me de tots i al final puge als pals de la 2a grua. Dine i a la illa.

La mar un cop allà  és  molt bonica i demane les ulleres altre cop.

I‘m swimming in a fucking aquarium! with yellow paradise flowers floating on top. The water is not completely salty.

Faig fotos amb tota la tripulació abans que zarpen.

Em diuen que demà un amic d’un de la tripulació que es queda a la illa també anirà a arborek, l’illa de la Guita,  a 30km.

M’entrestant a l’illa on estic és un lloc en que cada una de les fotos pot ser una postal… Està plé de xiquets papuans mig rossos i despullats, a la mar, fotos increïbles!

Una illa sense cap moto! 400 habitants  (només té 1km però  la gent sol ser molt gossa :P, així  que pot ser gastarien motos també…)

El bo de tindre un caracter de xiquet és que et donen regals com als xiquets :), estar ací tan ben rebut és un regal!

Quanta creu a l’illa, és com si hi haguera una invasió de vampirs i els volgueren espantar… Vampirs en el paradís. Faria  això una novel·la per a adolescents? segur que sí 😛

Caminant per l’illa em trobe que al moll algu de fora està fent una activitat per ald locals. Quan pale amb ells em  conten que són  d’una ONG Conservation  Intetnational (americana) i que es dediquen a ensenyar als locals de Raja ampat a protegir el medi ambient. Per a fer-lis entendre elnç missatge ho connecten tor amb seu i Jesus li diuen Eko-theologi … Estrany, però si funciona be per ells.

Fa 12 anys que eatan a Sorong, la ciutat més gran de la zona.

Hi ha temps per pescar, temps per nadar  i temps per pescar altre cop, el ritme de la illa 🙂

Hi ha una part perversa en mi que li encanta fer plorar als xiquets que s’asusten i ploren al vore’m, supose que hi ha poquisims blancs per ací 😛

Done la volta a la illa de postal, posta de sol esplèndida, i em conviden a sopar un menjar bonisim que curiosament no té peix. Tot i que veig com cuinen el peix, siplement el tiren en mig del foc :D.

image

La nit és tan clara i no hi ha gens de contaminació lumínica que desidisc dormir al moll de fusta 🙂

***
En la nostra societat estem obsesionats en neteja, orgànic, contaminació, ordre, pulctiut. Supose que es deu al fet de sorgir d’una soscietat en que la escala dels mètodes de producció industrial, i de contaminació i brutícia és tan gran que ha d’esdevindre una preocupació. En canvi en societats de producció limitada no és  una cosa que bé  en.ment ja que mai no s’arriba als límits de sostenibilitat. Bàsicament nosaltres hem arrivat en molts casos a eixos límits i els hem empentat immensament. Tot depèn de les escales i llindars.

Diari de bitacora, Alken Prima 8, Gebe ghost island

Posted on by wanderer

Sobre les 12 de la nit arriben al port de gebe, molt més pronte del que m’esprava, això desfà el meu son sota les estrel·les i em moc altre cop a l’hamaca, on 2 forts roncadors em rodejen.

M’alce sobre les 6 gràcies als forts pitits del que descobrisc serà un vaixell de passatgers (i no un creuer turístic com creía), l’illa no es mereix turisme, com descobriré.

He vist a un home  sense nas, curiós, però  no pareix tan fora de lloc com m’esperava… Tot i això  atrau l’ull.

Eixida de sol, res especial. El poblet on em atracat menys encara. És un de nova construcció per a mines de niquel a l’illa. 

A l’altra part de l’estreta illa trobe en meitat del bosc una piscina olimpica i diverses cases de classe mitjana que han estat abandonades fa anys, probablement fetes quan la mina donava més, però que ara ningú  no manté.

Ni per  la gent ni la natura és bella la part de la illa que he vist. A més el clima deu ser estrany ja que la vegetació és baixa i poc frondosa, al contrari del que he estat trobant fins ara.

A la platja de l’altra part hi ha una antiga barrera de coral que ha creixcut tant que en marea baixa està fora de l’aigua. Per tant fa temps que ha mort, ara està plagat de les negres estrel·les de mar que és menegen ràpid. Un torrent obri camí a la barrera, divettit com un poc d’aigua dolça impedix créixer al coral durant generacions. Això  mostra com  a sobint els rius s’utilitzen com a moll, petmeten l’enyrada de vaixells.

He trobat una flip-flop, recorde que al vaixell i hiavia una desemparellada similar. L’agafe per si un cas. Serà l’altre peu i la mateixa mida, la meua, what are the chances?! (turns out its is high. Em fixe que eixa mida és la més comú a Indonèsia i la marca i color de flip-flops també és molt comú, per tant pot passar fàcilment, estadística!)

Torne al vaixell on a jude a carregar als lents treballadors locals (hi ha uns 15 però en comptes de carregar rajoles em demanen fotos, només uns 4 treballen)… Quan em pose a carregar jo ells s’hi posen a mala gana i paren pronte, acabant jo la feina. Confirme el que n’havia dit la tripulació, que van mooooolt lents, fent d’una parada de 5h una de tot el dia. Plou un poc però, cosa que no ajuda.

Jo aprofite per cossir motxilla i pantalons, i improvisar una caputxa per a la càmera, ahir perguí la caputxa. Llegir noricies i llibre.

Ajude a moure caixes i veig la bonica posta a dalt del màstil major.

image

Sopar, tinc la sensació que el mejar llaugetament millora en els últims dies, no que em puga queixar per menjar gràtis, però  la diversitat és limitada.

Vaig a dormir i un passatger i la tripulació m’ensenuyen unes mega fletxes que diuen que els canivals de les muntanyes de Halmahera (prop de messa) gasten per atacar als rivals. Crec què  és una curta llança, però  en realitat és una fletxes gegant!

image

Diari de bitacora, Alken prima 7, Halmahera 2, Curly hair village

Posted on by wanderer

image

I’m not in the world to enjoy life, i enjoy life because I’m on the world 😀

Gran dia, Petani es prou interessat… Quan de bon matí ixc cap al poble (a 2km del grau) una moto em diu de dur-me i trabessa tot fins al xicotet moll del següent poble (yeisowo?), que és un poble de papuans, tots amb el pel super arrissat, fent de fotos molt xules de xiquets, adults i ancians  😀

Torne caminant i el poble de Petani, més ric, està poblat per indonesis estàndard. Mesqutes innesesariament grans i decorades.

L’estació de policia deu estar al lloc d’algun antic edifici colonial, ja que el perimetre exterior té uns grossos però vells baixos murs a mode de valla, certamen no són arquitectura local.

Menje algo per provar cuina local, però  no és res d’especial. Torne al baixell després de les 2h que m’han dit però allà em diuen que se n’anirem prou més  tard…

En diuen també  que els camions van al poble a l’altra costa de la península, i que puc anar amb ells. Vec un poc em pose banyador i vaig montat a dalt de tot de la càrrega 🙂

A l’estret mal camí  que puja als turonets les vistes són xules, i he d’anar evitant rames i cables que atempten de decapitar-me :P.

Un cop a Gemia vaig a la mar, bonica badia en platja d’arena marró rodejada del poble i alguns cocoters,  molts xiquets jugant amb peixos i barquetes de pesca a la badia.

image

El poble no té  res d’especial, però  no és lleg tampoc  (be la mega mesquita se formigó  al centre un tant decrepita és… singular).

El camió  s’està anant i l’aborde per tornar, però encara cal descarregar 7 grans, super pesaades, finestres. Ajude en el complexe procés (sobretot  és  dificil la 1a ja que no hi ha marge) i ja tornem al grau, aquest cop al remolc buit.

Em diuen que van molt lents i que fins les 7 no se n’anirem.

Estic encara cansat d’ahir, però la mar blava turquesa transparent plena de bancs de peixos em crida.

Nade un rato, torne a bord i demane ulleres. Em deixen unes de busseig. L’esscena als pilars del moll i els bancs de peixos al voltant del baixell són corprenedors, especialment perqué la visibilitat és  bonisima.

Veig un munt de peixos bonics, que cobtinuen fent  sorolls. Nade a  través  dels bancs de peixos platejats. Peixos de peixera per tot. Crancs. 3 o 4 Peixos lleó  (eixos amb llargues espines que sobreixen com pels i franges negres, blanques, marons).

Poc més, sopar, dormir.

***
Tot el que faig es podria dir que està permés pel simple fet que faig viatge “artesanal”, i.e. poca gent ho fa i.menys encara de la manera en que jo ho faig. És  lent, difícil, poc pràctic  i ineficient. Però certament ja és  el que busque 🙂

Un viatge induatral i.e. turistes en massa, clarament no.podrien ni acostar-se al que jo faig, però al mateix temps poden visitar moltes més coses boniques en menys temps.

I use the extremely low numbers in my favour 😀

Diari de bitacora, Alken prima 6, caminant Halmahera

Posted on by wanderer

image

M’alce pronte al matí, 5:30 i cap a les 6 ja me’n vuic anar, però esperant al Riceal, i fent un desdejuni  lleuger, a més de fotos, se’m fan les 6:30.

Al principi la caretera és bona si bé estreta, però al passar altre pont s’endinsa a les muntanyes, tortuososament, i esdevé impassable per a cotxes en molts punts. També trobe múltiples llocs amb fang.

Duc bon ritme de 5km/h però per a una una distància de 7km en linea recta acabe fent un total de 17km, cosa que fa que sobre el km 10 em preocupe de com de llarga serà…

Fa moooolta calor, bé , humitat, i crec que per 1à vegada en ma vida puc escorrer la samarreta empapada en la meua pròpia suor. Em lleve la samarreta i la cosa millora.

Pensments però cap conclusió notable, és dificil mantindre el flux d’idees en focus. Una llàstima que no siga més fàcil controlar la ment humana.

Arribe al poble de Mesa a les 9:30 i em fan fotos. Arribe a la nau i nade a la mar. Em pega una rampa terrible a la cama dreta, més de 5min, supose que no estic acostumat a caminar tant carregat en 15kg, el desnivell acumulat és només d’1km.

Una antiga illa ara península, la geografia canvia. El poble és similar a Yeke, heuré de fer fotos més avant. Dutxa.

Mentre em dutxe i rente la roba el vaixell zarpa. Només  m’ha sobrat 1h30 min :S, m’havien dit que se n’aniria sobre la 1, són les 11. Sort que he anat per feina feina al matí!

Plou i faig mig diada després d’un menjar improvisat i veure molt, mode camell.

Arrivem a Banemo on en comptes d’estar només 3h estarem tota la nit ja que plou i no poden descarregar.

Me n’adone que he perdut el pluvisquer, hauria d’estar a covert des de fa 2 o 3 dies, però després de regirar-la i preguntar, res. O bé  a caigut per la borda, ho algú l’ha agafat, o està amagat… en tot cas no el tinc, bad.
Vaig al poble que està a 2’5km. No gran cosa però  és  llaaarg. Lluita de galls al carrer, espontània.

Pense com d’important és la infraestructura, logística i comerç per a la vida de la gent.

Plou i para tot el temps, no puc trobar cap paradeta de menjar de carrer.

Torne  al vaixell, quan a meitat camí una moto m’arreplega. Llegisc noticies i para de ploure, inicien la descàrrega, veig per 1r cop l’inici del procés.

Relax, ajude en unes caixes, posta de sol, sopar. Perc també el cap de la càmera (que d’feia dies que estaba solt) cau per la borda. Notícies, escriure  diari, dormir a l’hamaca.

Diari de Halmahera, dia 1, nadador. Alken prima 5

Posted on by wanderer

image

Dorc a l’hamaca altre cop, alla a les 2 en desperte un poc fred, no hi ha mosquits però curiosament fa fret 😛
El vaixer zarpa sobre a les 3 i em desperte poc després, vaig a coverta i m’enrolle en una estoreta i gaudisc de les estrel·les, unes quantes de fugaces.

Fa vent i no puc dormir bé, l’estoreta està tallada per la meitat… torne a l’hamaca i dorc bé  fins les 6.

Em desperte per vore l’eixida de sol (sobre les 6:30) però no és molt bona.

Segons m’havien dit haviem de parar en un poble dit Maga, però el passem de llarg allà a les 7

Aprofite el matí per enllestir els diaris.
Arribem a les 10 a Weda, una capitaleta, i done voltes. Em pense si fer l’aventureta o no de viatjar per terra fins a la punta de l’illa. Per un costat el descobriment em crida, però per l’altre puc perdre el vaixell i serà després de tot quelcom similar al ja fet, però a diferents terres. Tot i així  descobiment crida i decidisc anar sí parle en el Tango i m’explica bé el planing.

1h després torne i explique el
plà d’anar a Patani per carretera i juntar-me amb ells a l’endemà nit. Però  em diu que la carretera fins allà  és  massa roin per fer-ho en 2 dies. Simplement no hi poden passar cotxes…

Dons decidisc anar a Mesa, “nomes” a 70 km, i tinc hui tota la vesprada i demà fins el matí per anar-hi. Pasucatamboli pense 🙂

De fet tinc molta sort. Després de comprar al mercat uns aperitius. Una moto em deixa a la intersecció cap a Mesa, camine vora 30 min i para el que deu ser un taxi duent a un home cec i altre home transpotant un munt de coses.

La carretera principal comença sent no millor que la de Sagunt a la muntanya dels iaios, però  no hi viu ningú. Després passa a ser la que va a la montanya cremada.  Després  en obres, després pista forestal i ja carretera feta pols altre cop. Finalment fang.

L’home em deixa en una carretera/senda de terra i fang que va a Mesa, a “només” 12km en linea recta. 3h o 4h, ho huria de poder fer (ell em diu que 2h caminant estic :P, ací el mateix poble pot estar a 4km o a 20km, segons a qui preguntes :P).

Be conença el fangar. Per els primers 2 km el sender és una mescla de camí normal, en basals, en riuets, en llacunes i tones i tones de fang. Vaig descalç obviamet. Tot i això creuar els obstacles és lent.

Passat un riu la carretera esdevé una carretera oberta no fa molt, només  de terra i pedra picada, però plana, ampla i el més  important, sense fang.

Continue uns 4kms més, aquest cop a bon pas. Ara ja hi ha pontets (abans era res o tronc per als torrents). A  un pont hi ha dibuixos, al següent algú que supose és  un xiquet, ha escrit Andre UK, no en resistisc i escric Andreu València/Barcelona, i la data.

image

Continue i locals em diuen que Mesa està  molt lluny, dic “tidak apa apa”, (no hi ha problema). Un cop arribat al poble de Yeka (que no està  a cap mapa) més i més gent em diu que està  molt lluny. Continue i un home (Riseal) en una moto em du 1km més. Quan em deixa insistis que  està lluny (uns 10km més) i són  ja les 5, hora i mitja de sól només.

Accepte dormir al poble seguint la lley i no la regla 1 (però sí  la 0). El Riseal em du a sa casa i em convida a dormir.

Estic sentat al portxo i la canalla del poble es comença a acumular. Estic uns 20min i vaig a voltar el poble, aquest cop amb sèquit 😀

El que deuen ser tots els xiquets del poble (vintena llarga ) se m’acumulen darrere i em seguixen allà  on vaig per 1h, on lentament recorrec tot el llarg poble (2 carrers) i nade a la mar.

Realment és sentir-se com un super famós. Sèquit incondicional i continu, fotos, i salutacions a tots… Jugue un poc en els xiquets fent-los córrer i cridar.

Torne a la casa i al final la canalla se’n va quan els adults allí reunits escampen.

Un que sap un poc d’Anglès em conta que fa un any que un “Buleh” (blanc) arriba nadant a yeke, es dia andre!, com el del rallot al pont. Supose que no sería un xiquet doncs 😛

En teoria sóc  el 3r buleh que va al poble, un nadant, altre remant, i jo caminant, es deuen pensar que estem pirats XD.

Dies després google confirma lo del tio nadant, tot i que no pareix que es diga Andre, i fa  2 anys i no un, però  bé solprenent igualment el que et trobes O.O
http://www.whereistomba.com/swim/

Aquest és l’enllaç i en troria va rfer 1200km nadant, tot i que al blog no ho confirma.

Sopem l’estandard arròs i peix fregit i fideus Maggi, amb l’afegit de plàtans de postres 🙂

Diari de Bitacora, Alken Prima 4, Joji island

Posted on by wanderer
image
Mangroves and beach in diminute Joji island.

Dia lent en que actualitze els diaris fins que arrivem a la mini illa de Joji, 500m en front del poble de Besui.

Veig molts dofins jugant en les ones creades pel vaixell! fotos xules.

La ridicula illa de Joji serveix de moll d’aigua profunda per a la, també xicoteta, població de Bisui, al sud de Halamehra. Que tinga profunditat insiga en front s’un poble sense coneecció per carretera explica que hi parem. El passatge desembarca i jo inicie l’exploració del xicotet troç de terra, aproximadament circular, i d’uns 200m de diametre.

M’endinse en la espessa selva. Sóc super feliç de ser-hi allà, de tindre la possibilitat d’arribar a aquest inesperat unlikely lloc, com si fos una cosa que hagera de fer des de que era nano.

Continue baix la vegetació  fins que trobe un bosquet de manglars on lacals estan omplint sacs d’arena coralina. Els ajude a transportar a les barquetes insecte i a posar les barquetes a l’aigua.

Allà faig la circumferència a la duminuta illa, deu prendre uns 10-20min, ple de pardals, pexos que caminen sobre l’aigua, corals rojos, restes de 2 vaixells trencats, i vistes magnífiques. No cocoters però.

Em sente a la mar i uns mini crustacis començen a menjar als talls que tinc als peus. Fan molt de mal quan se’t mengen la carn viva i no faig bones fotos del procès. Txs, massa sang i dolor per concentrar-se.

Nade i vaig al vaixell, passem la nit allà.

Noha, de la tripulació, que aarla anglès em diu que em parec a Jesús per 6é cop, m’hauria d’afaitar 😛

Nade i torne al vaixell. Sopar i dormir.

Diari de bitacora Alken Prima 3, Ternate 2, sastre, tidore

Posted on by wanderer
image
One of the jewelry streets in Ternate

Humans són sers en els quals et por’ts comunicar i poden fet accions incrementalment complexes basades en eixa comunió.

altres humans serien com altres formiges o avelles de la colònia, però la capacitat del llenguatge i comunicació permet accedir a tot una espècie per poder realitzar qualsevol projecte, acció, cosa

Bé  altre despertar amb futbol, ara a les 4 del matí, estúpida Champions.

Per sort ja no agranen la coverta i puc dormir fins les 7 :D, moooolt millor. M’alçe i em diuen que allà a les 10 se n’anem, faig una volta pel port i al tornar em diuen que a les 2 😛

Vaig a la ciutat en la mentalitat d’arreglar els pantalons (trebcats a la selva veient el pardal Maleo, i mal reparats per mi). Vaig al sastre que vaig vore al costat de l’oficina d’immigració. Avance lentament per carrerons, fent moltes fotos.

Em trobe en un carrer en una festa de naixement  d’una xiqueta i com no, festí gratis. Salude a la família i continue.

Per sort la sastre està oberta tot i ser festiu (supose que va com va lo de festiu quan si pagues impostos). Li dic que a les 2 he de pillar el vaixell i em diu que per a la 1 pase (són 11:30). Li indique que faça una reparació com la de la iaia en el camal.

Passe l’hora i mitja a prop en un estrany portxo, paradeta, lloc al carrer. És un lloc obert en una tele i lloc on estirat-se i sentat-se. Està decorat en murals, però no presebta cap propòsit obvi més que la gent pase l’estona allà… en la tele! (de fons hi ha una peli de doraimon). Desduisc que és un dels Gazeebos patrocinatd per algú per a fer publicitat, però és el primer que té tele, i l’esponsor no és obvi…
Actualitze fotos.

Torne a la sastre i ha fet una feina magnífica! a part del cosit de la iaia ha posat un troç de tela al darrere per reforçar. Com el trencat és junt a la costura queda bé i tot.

Torne lentament al vaixell, decobrint un carrer jolleria, en crer platejat (metalls basics) carrer daurat (or) i mercat de jolles on polisen les gemmes, molt pibtoresc i que no està a la guia :], descobrint.

També una papereria oberta també  en festiu on puc comprar unb mapa de les maluques :D, super feliç.

Torne al vaixell a les 2 en punt i ara és a les 5 que se n’anirem. Però ja no me’n vaig del vaixell i aprofite per lleigir sobre les espècies.

Al final allà a les 4 i pico se n’anem i parem a Tidore (l’altra illa dels clavells, rival de Ternate i només 10km de distància). Allà  aprofite la parada per nadar, uns quants selfys en els locals que naden en Go-pros.

Sopar, monte l’hamaca a la coberta, per a divertiment de la resta, sobretot quan caic un cop  per nyugar-la mal 😛

Nit plaent fins que allà a les 12 escolte una discussió i el que pareixen plors d’un adult, ridículs com sols els plors d’un adult poden ser.

No sé  que passa però estan renyint molt a un que pareix ser un adolescent o 20 i poc (mai saps l’edat dels asiàtics). Que plora com per fer llàstima.

Bé després en Tango, el 2n d’abord, m’explica que és un passager que  ha furtat de la seua cabina uns milions de rúpies i l’han pillat (no sé  com). Però  que no ho duran a la policia ja que si ho fan han de pagar… suuuper estrany, bo ce la vi. A continuar dormint.

Diari de bitacora Alken Prima, 2, espècies!

Posted on by wanderer
image
From ternate view of tidore volcanic island.

Mal inici de dia, a les 2:30am els altaveus junt als que dormia començen a emetre fútbol. Tinc estranys somnis de Fútbol fins que no puc més i m’alçe.  Vaig a dormir a la coverta.

Allà  fa calor i hi ha mosquits i fa olor a ceba que estava pelant la nit anterior :P, però dorc bé, si no fora perquè a les 4 del matí ́es posen a netejar la nau i xarrar al meu voltant (són les 5 hora local).

em diuen que anirà a les 2 el vaixell se n’anirà, canvi de les 7 pm que m’havien dit air… un home de la tripulació, un que crec que vaig ajudar a pelar minicebes ahir s’oferís a conduir-me per ahi, però al final després de seguir-lo va en un ojec. Jo seguisc al capità i em diu on conseguir crèdit per al mòbil, se m’ha acavat al matí, 29 dies després.

Em sente  a un banquet vora mar per fer plans i vore si contacte en la CS, Kak (curt de kaka :P).

Després camine cap a un fort i el palau del Sultà, però poc després veig una eapecie de sopa de fesols com a.menjar de carrer, no em resistisc i en això conec al Bus que.parla anglès.

Li pregunte pel mercat i despés per traure diners i s’oferis a dur-me arreu. Al banc no em canvien euros i ha d’anar a altre banc, on si canvien però  no fins les 10:30. En això em diu d’anar a sa casa on podré vore Nou moscada i clavells d’especia, la meua excusa per viatjar a les maluques :D, conéixer al seu lloc d’origen les famoses espècies que iniciaren la epoca d’exploració a Europa.

Son pare cultiva els arbres i els ven com a plantons. Ell va hospedar a un de Còrdova (mikel) fau un mes, va estar el tio 2 setmanes a sa casa (se m’escapa que hi faria tant de temps). El seu professor d’anglès era britànic i els ensenyava gratis a canvi que foren tan amables amb els turistes.

Despes de vore els arbres de nou moscada i clavells s’oferis a ensenyar-me el mercat. Allà contacte finalmet en Kak per watsap. Quedem en 40min al Fort Orange (dels holandesos). Mentrestant anem al banc, però hi estarem 1h allà. Per canviar 50€ mmagafen tots els detalls del passaport i una adressa! (Bus dóna la seua).

Esperem al fort 40min fins que arriva Kak. El fort és  boniquet, però ñes muralles son reconstuides en formigó, fent-lo moooolt gris. La info està en Holandès i indonesi només  😛

La kak s’ofereix a dur-nos a un llac en el seu cotxe. Parla molt bon anglès après a jacarta.

Anem al llac i veuem unes cabres molt grans, estranyes i boges :D, això  explica l’expressió d’estar com una cabra!

El llac és un antic con vocanic junt a la mar, molt bonic. Selfies i anem a menjar, és una casa normal.i corrent però  en un banquet a fora on servisen nasir kuning (arròs geoc :). Em duen al port i arribe a les 2 en punt al vaixell, només per a que em diguen que estarà fins demà al.les 10 del matí. Prove de conractat la Kak però  no puc a temps.

En això l’home de les cebes n’ofereix que agafe la moto, imimitadament fins demà  a les 10 :D, sí u no té la flor al cul no sé que té.

Sense pensar-ho massa vaig a ca el Bus (deuria haver fet encàrrecs jo primer), ob l’espere.per un.poc. Quan arriba li dic si vol anar a l’altre llac. Està  content i.anem en.ma moto, però  primer li demane que em duga a inmigració per preguntar per l’extensió de la visa.

Em diuen que ho podien fer, però com tanqueb en 1h i demà es festa doncs que mala sort.

Anem al llac però 1r parem a un riu de lava format per pedrots enormes, fotos xules.

El llac és un altra caldera volcànica junt a la mar, aquesta molt més dramàtica ja que és molt més profunda i les parets són quasi perpendiculars.

Tonem donant la volta a la illa i anem a que m’arreglen les sandàlies per 6é cop.

El duc a sa casa perquè a les 7 té classe d’anglès. Però plou i ell se’n va (té pluvisquer) i jo espere a sa casa a que passe la plutja. Te i pastes de cacauets delicioses amenitzen l’espera.

Torne al vaixell, però  de camí plou un poc més i pare a menjar nasi kuning, i ja rebentat vaig al vaixell a dormir. Torne a dormir a la cabina de pilotatge, error quan hi ha Champions.

Diari de bitacora, Alken Prima 1, Mayu cargo

Posted on by wanderer
image
Bodega del alken prima

Em desperte un cop del dolç, si bé curt, son a coberta, per a ser saludat per l’ungla de lluna.

Torne a dormir.

Em desperta la gent parlant. El sol s’alçarà en minuts i jo m’alçe per esperar-lo, no gran eixida de sól però gran despertar.

Hi ha una illeta a l’horitzó (palau tifore) a la qual s’acostem lentament.

Ahir vaig parlar amb un mariner que va la que anirem després, Mayu, però que ha estat treballant a les palmes per 2 anys, amb una companyia japonesa. Ara té 3 mesos de vacances després de treballar 6. Va en els fills a visitar l’illa de la dona.

Sí allunyar-se d’un port és inspirador, acostar-se a un mini poblet en una cala en l’illa de cocoters no té descripció suficientment al nivell, és com endinsar-se en terreny alié en una desproporcionada nau.

***
Curiós com serien els primers encontres en altres pobles quan els vaixells d’exploració probablement serien la cosa més tecnològica i maquinària més gran sobre la superfície del planeta.

Estar sentat a la cavina de pilotatge, davant d’aquetos vells i gastats mapes nautics, em fa sentir la persona més afortunada del món.

Com definises una illa? em fa reflexionar com en les definicions de coses complexes són sempre difícils d’encavir tots els casos, arrivant a l’exemple de no.poder dir un nombre exacte d’illes al món. Això es pot aplicar a tot però ho compare amb les definicions de planeta i lluna al sistema solar.

I’m stupid, really stupid, but wise enough to know how stupid i am.
****

Bé, joy time. El vaixell para a la 2a illa, aquest cop si que hi ha acció. Ancora a una badia oberta prop d’un xicotet moll. Barquetes de la costa venen i produeixen un frenètic intercanvi de persones i mercaderies

Em diuen que estarà 2h, un cop passat el i frenetic primer intercanvi,  doncs, inquiet em tire a l’aigua 😀

Nade al voltant de la nau i quan m’estic dirigint a la costa senc que el motor es posa en martxa.

Com no, preocupat (passaport i tot) torne. Però només és el motor de la grua. En això em diuen que puge a una barqueta i un cop a dalt em conviden a  la costa, em deixen un poc llunt però res insalvable.

Un que parla anglès em diu de menjar cocos. El seu germà agilment escala un cocoter dels més  alts (10-20m?) i despren una munió de cocos.

Els arrepleguem.
mètodes d’obrir cocos:
Al viatge n’he vist de molts i molt diversos mètodes, i jo inclús he practicat algún. Però el més bàsic de tots havia escapat la meua caça fins ars. Estavellar-los contra roques, funciona! com a mínim en els verds, com ja vaig aprendre a Vietnam (on vaig inventar i aprendre el mètode d’obrir-los amb una lança).

Menje i vec uns quants. Realment els que són tendres te’ls pots menjar simplement amb un fragment de pell o cascara,  aquestos són realment bons.

Fotos, ells se’n van i jo torne nadant al vaixell preocupat de que no se’n vaja. Però ara l’activitat ha passat de la coverta a la bodega mentre estava absent.

M’aproxime a una barqueta i veig que la grua està descarrgant. Ajude amb les caixes i qua  han acabat m’enfile a la xarxa que les ha porat i la grua em puja, i després baixa, a la bodega.

Ja a la bodrga ajude a carregar tot el que porta el nom Handi. Utilitze la grua ascençor uns quants cops més, plaer absolut. Als locals els fa gràcia que jo treballe, i miren.

El següent  és cement, sacs de cement (anomenat semen, easy). Això és menys satisfactori que farina, arròs i caixes per l’Handi.

Però m’hi pose igualment. M’ajuden a carregar-los a l’eaquena, cosa que fa que la polç de cement, en suor i aigua de mar no siga super agradable, crema, però bé, vaig.

Carrege 3 tandes i descanse 1, (el pitjor és la polç de cement flotant a l’aire, hauré de gastar la mascareta sí ajude més). Aleshores crec que ja han acavat i em banye i dutxe, però quan acabe descobrisc que ha aparegut altre vaixellet.

Aquest cop no faig res. Total falta només una carrega, acaben i a les 2 (2h 15min de trànsit) llevem ancora en un llarg, lent i tediós procès i fem via.

No m’he pogut acomiadar del mariner de les palmes que parlava castellà.

La resta del dia transcorre tranquil, faig una migdiada i decidisc anar amb ells fins a Papua. Certament seguís les regles i lleis. Només m’he de preocupar de les lleis inmigració, tinc 19dies per extendre la visa o pirar-me.

De cara a la nit he vist balenes, umba lumbak. A la serem a les illes de les especies! però serà massa tart per apeciar-ho hui, tot i que aguante despert per vore l’enteada a port.

.Dorc a la cavina de comandament. La coberta està banyada.

Pure unparalleled beauty doesn’t need excuses

Diari de Sulawesi, dia 32, ports de Bitung

Posted on by wanderer
image
Bitung ghost fishing harbour.

Estic ja un dia més a Sulawesi  del que planejava, però no m’importa 😀

M’alçe a les 6:20, massa pronte, deuria haver dormit més  però  el acostumar al cos a una rutina té el seu preu.Tot i això volia açar-me a les 5, per tant no està tan mal.

L’Allan no s’alça fins les 7 i aprofite per un altra dutxa, feia calor, i un poc de wifi.

L’Allan està cansat encara i m’oferisc a passejar-li la gossa, una peluda xicoteta criatura, molt fora de lloc en aquest clima.

Matí  lent fins que desdejunem sobre les 9 i em deixen una moto per explorar els ports i trobar un vaixell.

Però primer busque un sastre, els meus 2 pantalons estàn esgarrats des de fa 3 i 4 dies respectivament (un pujant a una moto, l’altre en un pal a la selva), amb cosits precàris meus. El sastre que trobe no es bo i fa una fena no molt millor que la meua. No em cobra però.

Em sentia mal fins el moment (cansat, malestar de panja) però en el moment entre el port tot se’m passa, festival de coses fotogràfiques!

El 2n vaixell que pregunte m’agafa, molt estranyament fàcil. A les 10 de la nit se n’aniran.

Però continue preguntant just in case, cosa que em dóna per a descobrir la vida dels ports de Bitung, i fotos genials.

Trobe a altre viatger solitari, de prop  de Boston, que li volen timar per anar a la ila de davant, a mi mai em timen… De fet em regalen un batut poc després.

Torne a casa a les 2 i menge cereals.

Poc més fins que a les 8:30 vaig a sopar amb l’allan i em conta la seua vida prifesional, bàsicament ha creat la seua empresa perquè és bo en el negoci, però  no li entusiasma, voldria ser cinematograf.

El tio seu ser prou crack perquè l’enviaren a Canadà 1 any d’intercanvi estudiantil, i li donaren el lloc de mànager en una companyia de logística de peix als 2mesos d’entrar a treballar. A més com ars és el seu propi amo es dedica quasi mig any només  a treballar i l’altre només a viatjar.

A sí, és obertament gay, però al ser d’origen cristià i el seu avanpadat holandès, no té problema en mostrar-ho i viure-ho, tot i estar a pais assiatic. Inclús fa broma del tema :D, sobretot de com podria ofendre als radicals islàmics. Molt occidental.

També mire una peli de un músic de bateria i el seu mestre ultra exigent que l’abusa per a que siga un nou geni. Això em fa pensar altre cop en la paradoxa de van Gogh, també  com els que poden xuclar tota la seua energia vital per a una sola meta solen crear grans coses. Però òbviament el camí  és  motivació i no un mestre capullo, per molt exigent que siga.

Sopem prou bé i em deixa al port, on la nau està bollint en gent, la majoria families.

Bé descobrisc que a més de nau de carrega fa de ferri, ja que transporta gent a illetes poc visitades. Per a això  han construït un toldo sobre mija coberta on la gent monta els seus llocs per dormir i les coses a trabsportar. ous, molts ous. Molts.

No ixin fins les 22:40, altre vaixell ha amarat al costat.

Parle en el 2n d’avord (m’imagine) i em conta tot l’itinerari que faran i que aniran a Raja ampat en Papua després de donar la volta a maluku.

Se m’obri un pla, anar per terra fins l’últim port a Maluku (em diu que tardaran una setmana en donar la volta), i unir-me a ells.

Gaudisc de la vista de tota la euxida del llarg port (entre una llarga illa i la peninsula, cosa que fa un port natural).
El sentiment se vore com t’allunyes  d’un port en un vaixell és ser part d’un gran viatge, com remontar-me a travesses remotes en els temps. Adeu màgic Sulawesi.

Allà  a les 12 canvie el meu lloc per dormir de baix la carpa a baix el cel estrel·lat. Moltes fotos. Torne a intentar el truc d’imaginar profunditat a les estrel·les i endinsar-me en el pensament de formar part de la galàxia (de l’univers encara no puc). Amb la via lactea creuant el cel és fàcil, però em costa. Veig algunes estrel·les fugaces, bona nit.