Estrany dia en la vida d’un viatger.
Despr’es de travessar una selva en multiples senders i un mun de fang, aigua i muntanyetes arrive al centre de reunions del Moviment de Papua Lliure amb magnifiques vistes al Pac’ific.
Em fan entrevistar-los, tot i que fan m’es un monloeg i quan pregunte massa em paren. Tot i aix’o l’oportunitat ‘es increible, s’oc el primer estanger que ha estat mai all`a.
Basicament tenen molta rabia dels militars que han matat molts dels familiars i amics. tamb’e una idea molt simplista de com ser`a el pais quan siguen independents, fins al punt de dir que tirarien a tots els indonesis que viuen all`a (sobre un mili’o) que s’on els que fan funcionar el pa’is. Altre problema ‘es que es senten tractats com esclaus i con gent estupida per al poblaci’o indonesia (cosa que confirme per al meua interacci’o en els indonesis, hi ha certa actitud de superioritat).
Tinc molt de material en forma de les entrevistes que he fet, ja ho ordenar’e quan puga.
A la posta de sol l’oceà pac’ific en flames a acariciant una muntanya perduda en els mars dels temps, amb el vel de l’incandescent cel.
humanitywants.org 