Month: July 2016

Pel mat’i comencem entrant i navegant un riu. Tinc la sensació real d’explotació de ser el 1r occidental com a mínim en molts anys que s’ha aventurat allà. Pot ser no és així però la sensació hi és.

Volteta pel moll de Wasi, només tinc 1h. Un que profesor anglès em mostra els seus estudiants i una platja. Cap poble a prop, només cases entre la carretera i la mar.

Aproximació a l’illa de Serui impressionats vistes de la costa, illes muntanyes i núvols. Pareix com estar a un conte fantàstic.

Ja al moll aconseguis per fi que un  vaixell de carega de containers, la sensació d’eufòria i satisfacció que produïx és genial. Justifica el perquè faig el que faig, no hi ha res més en el món que done el mateix que la sensació de tindre accés on no deuries tindre.

Mercat nocturn a la ciutat, molt intens i interessant 🙂

Quan la mar competis en el cel, a l’albada, mar d’espill imperfecte.

Somnis en que mescle molta de la millor fantasia que conec, afegint combats multidimensionals, transuniversos i viatges en el temps. A més de ser part d’un equip de dibuixants que crea eixes històries i es planteja el nivell d’absurditat i complexitat que està arribant, i com acabar-ho tot.

Tot perquè fa dies que estic pensant en fer una història distopica basada en els carrerons dels barris damunt la mar que hi ha a moltes ciutats de Papua. És un escenari magnífic per a crear un món. El cridaria Alley i seria una societat compacta vivint en un entorn sobreurbanitzat i molt dens, on la vida transcorre en un carreró és l’espai públic més gran disponible. Futur en que la societat viu damunt de les ruïnes tecnològiques d’un món molt avançat, però que ara la gent que hi viu porta una vida molt simple, amb els afegits tecnològics que li donen tocs moderns i futuristes.

Pluvisqueja.

Un de ternate, a les maluques, parla anglès perquè treballava en una organització australiana de tracte de conflictes.

Parem al poble on ell viu des de fa 6 anys, Windesu, està a 5km. Una moto em du i quan arribe pluja torrencial per 30-40min, després para i mapetge el poble, tinc una aplicació on puc atualitzar mapes del món. Està xulo la opció d’afegir informació a un mapa del món que compartís tot el planeta (maps.me és una aplicació que gasta mapes de OpenStreetMaps i permet afegir alguns edificis a aquest mapa online editable per totom, tipus Viquipèdia).

Torne al vaixell, la platja paradisíaca del costat del moll és molt agradable.
M’endinse a la foresta i veig un gran arbre talat del qual estan fent taulons.

Torne al vaixell i parem en altre poble, Wasior, una capitaleta que té uns quants carrerons de passarel·les sobre la mar i cases vora mar, molt fotogràfiques.

El vaixell partis al capvespre. El Jony, un dels de la tripulació que li he caigut bé, em diu que vaja amb ell a la cabina de comandament a les 12 de la nit que farà el torn de guàrdia.

No la millor forma de passar la nit per descansar, però és poc esforç comparat amb la satisfacció que dónes.

Ahir després de la travessa Rezha, un CS m’acollís i em du a sopar a una pizzeria! super estrany menjar pizza. Ell treballa en auditar les obres del govern per controlar que els diners es gasten en el que toca. Els polítics de Papua són tots locals per la autonomia que tenen i em diu que són increiblement corruptes, inclòs per a estendards d’indonesia.

M’alce a les 4:30 perquè el Rezha m’ha dit que a les 5 hi ha un vaixell a Jayapura.

Després de alçar-me i tot ell no em pot dur en moto els 10km fins al port, el seu amic ja s’ha endut la moto.

Plou, faig autoestop, una furgo i una moto em porten. Òbviament no hi ha vaixell, però per sort dels 3 que hi ha al port un va cap a l’est 1 m’agafa, es diu Papua Satu. És una mescla de passatgers i cargo, però principalment el negoci pareix ser passatgers a diferència de l’Alken.

Plou així que dorc un poc a un banquet que hi ha a coberta baix d’un toldo. Quan m’alce arregle les xancles per 8é cop. Ha parat de ploure i vaig per la ciutat.

Al principi res d’especial i compre galetes a un super per passar els 4 dies que m’han dit que durarà el viatge. Compre massa.

Torne lentament per la costa. Em torne a trobar en un poblat marítim, aquest millor que’l de Sorong! Impressionants carrerons laberíntics plens de tendes i vida, sobre l’aigua. Tot de fusta i amb poc o gens d’apertura al cel. Inspirador, s’ha de viure, s’ha de veure.

Veig xiquets que han creat jocs en llaunes, en gomes elàstiques, competicions de trencar bambú, porcs, molts porcs. Banderes de la independència de Papua i gent orgullosa de ser Papuan.

Centenars de fotos i videos… Tinc ganes de crear el meu món distopic basat en aquests tortuosos estrets carrers plens de vida i colors, vaig explorant idees.

Torne a la nau a les 4 (quan m’han dit) i fins a les 7 no eixim. Pregunte altre cop al vaixell enorme de containers que hi ha al costat si puc anar en ells, em diuen que el govern no els deixa, més obstacles a un anarquista 😛

Dorc a coberta després que el vaixell partís, un poc de núvols, no massa bones estrel·les.

Comes from the interesting bit.

– Third: how to get out of there, hardcore hitchhike

well what follows is odd at best.

From the mountains you enter in a beautiful plateau with grass covered hills and mountains that create a bowl in between. The road here is good, but the traffic  is still scarce if at all.

Later I will discover why.

In the mean time I managed to get to a town called Kenjay after my ride from the middle of the road left me in another road camp (where food was offered again).

A moto offered me to ride few towns away. A parade of scooters soon joined, piking other walkers on the way, getting to 3 and 4 riders in a moppet :). While stopping for sighting the grass bowl on the side of the lovely road a truck passed. I, being on top off the small hill for the pictures, could do nothing to stop it. But rest assured that the parade stopped the truck for me and it waited until i got my pictures.

I jumped on the cargo part, at the back.

This will get me trough the hellish ride! 😀

After the grass bowl plateau finishes the mountains start again. Before that we catch a guy waiting in a bus stop like place for a ride. So I’m in a truck-bus :D, the 2nd so far in this crossing.

Not far into the mountains we stop to fill the back of the truck with river rocks, odd, extremely odd. Not far the good paved road abruptly ends in a bridge, after that the door of hell awaits.

A muddy hellish slope  climbs the mountain. So many cars have struggled there that the road is now a 2 meters deep craved cannon. When we get there a lorry is trapped in between. Finally it gives up on ascending and goes back.

A 4 wheels waiting its turn, with some struggle, passes.

Then our turn, now I understand the propose of the rock, to add traction to the rear wheels, as the truck is not a 4 wheels.

First try after a bumpy bumpiness and… Fail.

Another 4 wheel passes.

2nd try, this time the front passenger and the other hitchhiker go to the back.

On the tricky section they start to bounce jump on the back, to add instants of traction to pass.

I try to join, I achieve tremendous success in falling over repeatedly :D.
Starts to rain.
But somehow we pass! Hell is open, and from here it comes from above more than bellow.

Pours, we ascends in bumps, I try to protect my backpack while holding to something not to roll down, and also try to pull out my raincoat, as easy as it sounds.

Clouds await, their wet interior embraces as we ascend inside them. We officially are entering heaven and it’s hellish.

Hardcore hitchhike, woooho! My excitement and frustration is at its highest, it’s so cool to feel so exultant and pitiful at the same time 😀

The poor front passenger passed from sitting comfortably at the cabin to suffer the same as us while caring for his rolling goods on the back.

Now I understand why a bunch of plastic barrels are tightly tied.

After minutes, or weeks, I’m not sure, we get to the mountain pass.

The fog becomes mist and then clears, the misty scenery becomes really beautiful, still the bumping does not help for great pictures and wonder whether my unprotected camera will still be alive.

Descend. I think that now what awaits is the brakes breaking down to complete the ride :D. But no, the descend is shorter. We are in another plateau, paved road again.

What is worse than rain pouring when you are ascending a hellish mountain pass on the back of an open truck?

Well being on the back of that same truck, pouring rain again, but going at high speed! so it integrates more water hitting on you per unit of time. Again feeling miserable and full of joy shows what a great moment to be alive :), and therefore something is clearly wrong in your mind :P. Its good to confirm that.

It’s true that according to physics when crossings the rain is better to go as fast as possible since the total amount of water will be reduced the shorter you are inside (you integrate over distance AND time) however as always cows are not spherical and that does not account for the dissipation power of your gear.

If you wear an umbrella better don’t advance too fast or you will hit the rain. With a wide wing hat go even slower. No hat, yeah then is physics bitch, it works, run!

Then with a raincoat you learn that there is only so much water that it can keep away, after that threshold it gets into you and even in you no matter what.

2 or 3 more episodes of rain and we clear. Hellish hitchhike level 1 achieved.

Well after that I was invited to a lunch-dinner, so good.

To finish the ride to Manokwary pass trough depressing Chinese owned palm oil plantations.

Now your turn!