Fins ara l’imatge que he donat de l’Índia desafortunadament pot semblar prou negativa respecta als relats que he comentat. M’he concentrat a relatar el que més em va sobtar a cada pas, i la negativitat domina per molt. El factor humà és molt important quan u es troba amb altra societat diferent de la pròpia, i en general el primer encontre amb aquesta humanitat xoca per questos detalls poc positius. Però açò està lluny de ser tota la visió, ni tan sols una mínima part de les ombres dels matisos d’alguns punts que vaig visitar d’un país gegantí com l’Índia pot arribar a ser. 1200 milions de persones es diu ràpid, un ària i història comparables a Europa també, però com ja definia no aprofundiré ni en el passat ni en el futur més que quan estiga relacionat en la meua experiència. En aquest relat em dedique a relatar una fotografia, un instant d’un lloc que vaig transitar en un moment determinat, i com les diferencies i similituds em fan reflexionar sobre la natura humana, les cultures, el que ens fa similars i diferents i com això ha construït el que em trobe al llarg del camí.
En el cas de l’Índia no totes les visions són negatives, i Kolkata (Calcuta) provarà a ser un lloc on serà agradable trobar-me en un altra manera d’organitzar coses, ni que siga per contrast amb la resta d’experiències. Calcuta era l’antiga capital colonial, fundada pels britànics, i de fet fou sempre la seua capital.Nova Delhi, l’actual capital i que anava a substituir a Calcuta com a capital, fou completada poc abans que el l’índia s’independitzés dels britànics. També és la capital de l’estat de bengala occidental, l’Índia sent un estat federal, en que els estats tenen molt de poder (alguns estats tenen més de 200 milions de població, com mitja europa, Bengala Oriental de fet en te 91 milions), i multicultural, fa que la gestió i la cultura de cada lloc canvie notablement.
El primer que em va sorprendre de Calcuta (després que un del bus em cobrara 10r més, recordant les xicotetes estafes que operen ací), fou que els carrers tenen voreres i hi ha separació entre vianants i transport! No pareix molt però és d’agrair quan fa temps que no ho tens.
A més hi ha metro, prou vell, diria que dels 80, tenia una facció de dones considerable, pot ser un 40%, i no hi havia vagons restringits només a dones, tot una novetat en unes terres que fins a eixe punt vore dones al carrer era estrany.
Els edificis imperials, en vies de decaïment, donaven una majestuositat i motiu per mirar alt i admirar l’arquitectura que ha estat embellida pel pas del temps, on el vell es convertís en una capa bella sobre els murs.
La ciutat té carrers que canvien la direcció del tràfic cada 12h (encara no sé per a que, però els té).
I hi ha signes de comunistes per tot arreu, és un dels partits més importants de l’estat, ací el comunisme intenta solventar el problema de credo, de quin tipus de religió pertanys. Bengala fou partida quan Paquistan Oriental, ara bangladesh, es va intentar dividir en línies sectàries, musulmans vs hindús. Però a Kolkata encara i hi ha molts musulmans, cosa que es trasllada en vore caps de vaca per les carnisseries i mercats. Ací, a diferència de molts altres estats més religiosos on matar una vaca es perseguís criminalment, es permet consumir-les, de fet tampoc no hi ha vaques deambulant als carrers que jo notara.
Tot açò ja damunt de la diversitat, colors, fragàncies, vida, cultura, idiosincràsia típiques del subcontinent indi fa de tot un espectacle digne per als sentits que molta gent te al cap quan pensa en l’Índia. No que Calcuta siga ideal, i no que no siga famosa per la Mare Teresa que cuidava als pacients allà per la immensa pobresa, parlaré més d’això. No, és simplement suficientment organitzat en comparació amb la resta com per poder endinsar-se més en el eixe món ja que no tens distreta l’atenció en la penuria de navegar-lo.
També portava un parell de mesos pels tortuosos i densament poblats carrers, un poc d’obertura i espai es notaven com a una brisa d’aire fresc. Ja hi estava acostumat als trotats de l’índia, tornar al que estic més acostuma, reflexes de la meua civilització, feien que apreciara més la resta, les diferències i proximitats.
En tot cas siga com siga l’Índia és bella però bruta, diversa però sufocant i complexa i a Calcuta em fou més simple apreciar tot açò. La coincidència entre un grau d’organització més alt, i ser el final del viatge a l’Índia em permeté major grau d’atenció.
humanitywants.org 