Uncategorized

Tot molt estrany, em diuen que a les 7 treballen però  són les 8 passades i estàn a casa. A les 8 m’envien a la platja altre cop on em diuen que a les 10 ens trobarem per dinar.

Jo vaig a la illeta de la badia, veig un parell de monos negres i llarga fina cua.

A les 10 Fina apareix amb l’uniforme i em diu que hi ha problemes amb els treballadors a l’oficina. Està amb la seua filla de 6 anys que per algún motiu que no m’explica no va a escola.

Llegisc l’article que Elena m’ha passat amb les reflexions d’un caminant al voltant del món. Alguns punts coincidisc, altres no cal donar la volta al món per descobrir-ho i altres pense l’oposat. He descobert que el millor del viatge és deixar que coses inesperades t’ocorreguen, i un excés de planificació et porta a perdre’te-les. El menjar és una cosa que ve a tu i no t’has de preocupar (sempre que hi haja humans). Si Google Maps (o Maps.me) funcionen bé en un area és que no has anat suficientment remot. Si gastes 11 parells de sabates, coneguent-me després del 2n hauria començat a caminar descalç. En tot cas és genial quan sents de més  gent boja que fan del món un lloc més interessat.

Esperem fins les 13h a que arribe la parella, Rossi. Mentrestant 2 amigues apareixen a les 11 passades. Per tant no puc complir els plans d’agafar el ferri hui.
Ella no treballa més en tot el dia! estrany.

Fina em conta que no està segura de la nova parella, cosa a entendre si el seu marit per 10 anys va morir fa un any.

Poc més per passar el dia. Ordene fotos, emails, em duen a una cascada, però és massa tard i hem de tornar sense arribar-hi

A la nit res, ni sopar, que no necessite però és estrany.

casa bona però calurosa (sostre de llanda)

M’alçe, tothom dorm, estire i camine, per fi fa sól. La xicoteta ciutat està  rodejada de platges i turonets que són  part del enorme parc natural. És un lloc paradisiac per viure.

Quan comence a explorar la muntanya em criden a desdejunar, després em duen al centre, ells van al ferri.

Una mesquita enorme està sent construida damunt la platja/mar. Pense que no és bo quan una societat invertix  massa en monuments religiósos, no és on deurien anar els recursos. Però pot ser siga bonic per algú.

Vaig a la oficina del parc natural i em diuen que puc anar a 3 llocs per visitar el parc. Faig autostop fins el més pròxim, però camine més de 4km en la motxilla. 

Una treballadora d’una ONG em tradueix, és tot molt car, 500 mil rupies un dia, i 1milió si vuic passar la nit a la selva (70€). La traductora em diu que reben un turista cada 2 o 3 mesos i que és tan car perquè no saben els preus i per tant els sobreincrementen.

Explore un riuet que baixa de la muntanya i decidisc no anar al parc natural.

Torne amb un parell d’autostops a sucadana, dine i vaig cap al al ferri, no sabent on està. Els locals em guien ací i allà. Al final un autostop em du més lluny del que pense i aclarisc que el ferri està a un altra ciutat, prou lluny, i que segurament no l’agafaré hui. Decidisc anar altre cop a la ciutat, tot i que no deuria haver-ho fet, però realment em faltava molta informació.

Un camió em du.

A la ciutat un guarda forestal em detalla els preus del tansport, horaris i distància del ferri i speedBoat, tot en indonesi :P.

El guarda em du a la platja, on em trobe a Fina, una Indonèsia que parla un poc d’anglés i em diu altres preus per al ferri. Però em confirma que està a altra ciutat, algo així com Katalobatan, però no entenc sí està a 20 o 80km

Fina em convida a sa casa amb la seua familia a dormir, jo acepte tot i que resultarà ser més aborrit del normal, però tinc l’oportunitat de vore com la classe mitja de Kalimantan ( indonesian Borneo) viu. Ella és  treballadora del govern, amb uniforme i mocador al cap inclòs i la seua parella reporter indonesi.
Finata estate lleva el mocador prou pronte i es canvia a roba més casual.
Parla xinès perquè la seua abuela era xinesa. Ha viatjat per molts llocs, inclós australia i canada. La seua cosina viatja al Japó. El seu marit va morir l’any passat per hemodialisi i té 3 fills.

Un dels amics té una moto bona.
Anem a sopar a sa casa amb els amics, menjar i postre bo però no passa res d’especial (jo no parle indonesi). Vol que em quede 2 o 3 dies.

plou al matí, però para

Vaig a buscar els ferris però no els trobe, hi ha una comunitat xinesa gran, en un temple molt cridaner. Camine per la ciutat fins que em canse i faig autostop, el qual solprenenentment em du a una ONG d’orangutans, plena de voluntaris. L’organitzador m’explica 4 coses de la protecció dels boscos. Ara algunes plantacions reserven 10-20% del area a bosc.
Ells treballen en comunitats que  permeten crear santuaris per els orangutans i avisar per rescatar els que tenen problemes.
Em conta també que a est Kalimantan han ralat i cremat tant que ara hi ha un dessert que es va fent més gran.

Parle un poc en ells dels viatges i vaig cap a la carretera per poder agafar altre autostop. Després de 2 curts ja estic fora de la ciutat i m’agafa el telecomsat Crew!

Una furgona pickup amb un matalàs al darrere i toldo, em pregunten si “no problema” dic que no i riuen molt :). Em duen tot el camí fins Sukadana, 2h i pico. Saben un poc d’anglès i m’expliquen que treballen instal·lant torres de telefonia, fotos xules a dalt dels mastils, molt alts.

Ja a Sukadana plou però em conviden a estar en ells,  anem a la platja, preciosa, en una illa a la badia, i un riuet i barquetes de pescadors.

Sopem i junguem al domino. Em conviden a dormir, una casa molt bàsica,  de fusta, sense ni Bayer: P. Dormint un gros roncador que pega patades em toca al costat, però dorc bé 🙂

M’alce prompte al matí, 5:40, pague 50mil, tot i que em demanen 80 i camine.

Intersecció que no sé on va, camine per carretera fangosa 40min.

El 1r cotxe que passa para i després d’explicar en dificultats que tot i no anar al mateix lloc em pot dur un troç, em du a un event en que el president de la regió (ketapang) ha de vindre.
Festivitats i musica tradicional per commemorar uns programes educacionals i professionals per la comunitat (gent major també).

Esperant que acabe l’event arriba un antropòleg japonès al que m’unisc i faig 200km en moto per carreteres horribles. Són tan males i estan tan inundades que cal anar fent zigazages i camins ocults a les plantacions de palmeres. En certs punts els locals han construit taulons de fusta sobre els bassals més grans i cal pagar peatge per passar (2000r), tot un espectacle,

Ell fa recerca d’un regne en 2 parts; baix riu i alt riu, la seua història, les accions dels governants  i interacció en els colons holandesos i el govern indonesi després de la indepenencia

M’explica que les terres les poseisen els locals, però que tot i així les destrueixen perquè donen molts diners, volen donar educació als fills, i les companyies saben com persuadir. Fins el punt que els locals maten els. orangutans per a que l’àrea no es protegisca. També odien les ONG.
Supose que és com el tabac, ací tothom fuma, i ofereixen el tabac sempre que ells fumen, per tant com és una cosa que tots fan i hi ha pressió social és acceptada com la norma sense pensar en les males conseqüències.

Arribem tard a la nit a Ketapang i
em busquen amb un amic finalment un hotel per 40mil rupies, no puc dormir amb el Japó per algun motiu que no em vol dir, em conviden a sopar però, tot i que he dit que convidava jo.

Pluja, perquè tan llarga, porte 3h esperant a que passe, era tan forta que ni podia moure’m a un lloc on fer autostop, tot i aixi he esperat massa i pareix que estic atrapat. Tots sabem (les meues parts) com odie estar atrapat i això em molesta molt… perquè no hi ha eixida? es a dir, perquè tants pocs cotxes i que no paren.

Tot açò m’ha d’ensenyar ser pacient, però per ara no està funcionant, i no abandone el pensament que he deixat el vaixell com opció.  He de deixar córrer el passat i relaxar-me per al futur, però no puc gaudir del present en aquestes condicions. Com a mínim. He de aprofitar l’experiència per aprendre. L’últim cop que la pluja em canviar tant els plans em vaig cabrejar molt. Ara estic a mitges.

He aconseguit un camió que em deixa en meitat dels camps de palmeres. Sembla que es pot anar per 2 camins diferents, visca els camins d’oli de palma!
Ara a esperar. Plou però estic en un lloc per menjar en una intersecció als camins de palmeres
Un cotxe ple de caixes per a les plantacions d’oli de palma van a un poble de camí al meu destí.  Comença una aventura de camins enfangats en meitat de les palmeres i repartint material pels campaments de les plantacions.

Infraestructura és importantisima!  El que han hagut de fer eixes mercaderies per arribar allà és impressonant. On hauran estat creats?, i tot el tortuós camí que han hagut de fer. A més males carreteres perjudiquen molt els vehicles,  encarint més el cost.  Per això la costa sempre és més rica, el transport marítim assegura millor accés a productes.

Aquest és una bona forma de dir sí una zona està “desenvolupat” o no. Com de  fàcil és accedir a recursos. Transport,  electricitat,  aigua.

Arribe a Air Upan tard ja de nit i busquen un hotel, losman,  per 50mil rupies. Estan plens, però demane dormir al rebedor i em deixén: )

M’alçe pel matí i a la casa del meu hoste tot va més lent del que espere. Fins les 7 no fem marxa i per a quan arribem al moll. l’speedboat que m’ahavia portat i on m’havia deixat el banayador ja se n’ha anat i em diuen que no tornarà fins les 2pm (he d’esperar 2h a que em siguen això).

No hi ha vaixells a marismata per tant pregunte a un de carrega i em diu que a la 1 va cap allà. No sé si esperar o fer marxa, l’alternativa és tornar a Jambi i agafar allà més autostop, em diuen que no hi ha transport fins les 11. Desidisc anar en el de carrega però a les 10 em diuen que puc anar en el speedboat i que algú en un pickup em durà a Marismata, sense pensar-m’ho puge, tot i que a la barqueta em repense si anar o no.

Al final incert agafe el pickup en el malestar que he deixat córrer una oportunitat de fer quelcom especial. Per evitar que això torne a passar cree regles de viatge mentre faig el tortuós i polsegós viatge en meitat dels camps d’oli de palma.

Regla 1, desició: Sigues tu sempre el que desidis el que fer, no deixés que altres ho dagen per tu, a no ser que no sàpigues d’altra opció.
Regla 2, camí i temps: Mai tornés enrrere ni desidisques que el temps és important, gaudis del temps, a no ser que no hi haja altra opció.
Regla 3, ajuda: No deixés que els altres t’ajuden, a no ser que siga part de la regla 1 o 2 o no conegues  altra opció.
Regla 0, selecció: Selecciona les opcions basat en la curiositat i novetat, a no ser que no hi haja altra opció.

El pickup em deixa al poble, vaig cap al riu i es posa a PLOURE, pluja de veritat. No em puc moure per 3 hores, un home em convida a te.

M’alçe tard, les 8, es suposa que en 8 h de carretera puc estar a la costa. La  vida et demostra que la realitat no és així 🙂

Creue el riu demanat passatge a una barqueta, l’altra banda és encara més cases sobre l’aigua, i descobrisc una escola sobre l’aigua! Sóc l’atracció de la jornada, em fan decenes de fotos en els xiquets i continue.

No hi molt de tràfic tot i que la carretera és bona. Una moto m’agafa i la carretera esdevé un Fangar prompte. Tot empitjora quan comença a ploure fort: P . Parem i una barqueta passa per darrere la casa on estem, com tot es vegetació es com si navegara per meitat del camp :D. Tot està inundat, cosa que em mostrà que una carretera no es pot donar per cosa segura en època de plutges.

La carretera s’acaba en una zona inundada on tots els cotxes han parat, vuic continuar ja que pareix que hi ha un minipont de fusta al qual s’arriba travessant l’aigua però em diuen que la fondària és fins a la cintura. Accepte que em travessen en barca però em comencen a conduir molt més enllà,  la carretera està completament inundada en molts altres llocs, i completament desapareix per molt de temps. Dic que no tinc diners i el conductor em diu que no hi ha problema… gaudisc del paissatje, trabessant esquelets de cases inundades.

Hi ha kms i kms d’inútil  carretera de ciment construïda sobre l’aigua, ja que no connecta en lloc més. Pot ser en època seca té us. Com d’importants són les infraestructures per comunicar i abaratir costos.

La imatge del dia, la barqueta em deixa a una punta de carretera i camine, un riu m’espera al davant, totalment desbordat, sobre ell un alt pont s’alça orgullós però inútil desafiant a l’aigua, l’accés al pont està cobert per 3 pams d’aigua, sort que porte sandàlies i pantalons curts.

Després de pujar el pont a l’altre costat altra inundació, però aquesta per uns centenars de metres. Un poblat s’alça vora el riu, completament engolit per l’aigua d’aquest, habitants aquàtics.

Després de la travessa tenint la sensació de caminar sobre l’aigua, asfalt altre cop, però es posa a ploure de veritat i pare a una tenda (he après de fa uns dies a no caminar en pluja forta). Allà el propietari em convida a cafè, pastes i sopa sense jo demanar res i dient que no. L’amavilitat d’ací no té aturador.

Para la plutja i continue amb l’autostop. No hi ha cotxes així que opte per moto. La carretera és terrible altre cop, un estudiant em porta al darrere, en una vespa, corre prou i patisc per una caiguda per 1r cop: P.

Parem a un poble, on caminant em conviden a te (després de renunciar a una cervesa)

Para després de prou de temps caminant un taxi ple, que em du, graris altre cop, fins Sukamara, la meua destinació.

Faig carreteres que no estàn als mapes en meitat de camps de palmes i en estat de perfecte a terrible, passant per molt de fang.

A Sukamara vuic un barquer per anar riu amunt fins Marismata, però ja és tart i em diuen que no hi ha. Puc agafar un speedbat a Jambi i d’allà carretera a Marismata. El 1r speed Boat que ix, amb un moble de hellokitty, l’agafe. Són 17km per riu. Al minipoblet em diuen que hui no hi ha transport per a marismata. Són les 4 i queden 2 h de sol. Decidisc dormir allà deprés de fer només 100km dels 400 que deuria.

En el temps mort explore el poble d’un carrer (fusta sobre aigua també). Descàrregue un vaixell i el càrregue a un camió i em banye al riu, corrent molt forta! Moltes fotos amb els locals.

Es veu que han estrangulat a un home per infidelitat a 2km d’on estic, m’ensenyen la foto del cadàver, i veig l’ambulancia que demana on és el mort. Els locals però es preocupen que dorga  allí (parada del moll) i el que m’ensenya la foto em convenç que torne a sukamara per dormir i m’invita a sa casa.

Tornem quan es fosc, l’home em convida a sopar peix a as casa, I deprés a ca sa mare estofat de cervol que ha caçat son germà. M’ensenyen un cristall enorme d’on fan els grans anells que la majoria dels homes de Kalimantan porten. Dorc a terra.

Eclipsi, núvols. Núvols per centenars de km a la rodona. There it Goes my Luck. Autostop cap a un lloc que sembla que hi ha clarianes, res, són núvols a baixa alçada (hi ha com 3 capes de núvols). El 3G em diu que al nord no hi ha núvols (deuria haver parat en el bus avanç). Faix autostop i és un taxi però que em du igualmer.  Just a temp (1min abans del total) arribem a un lloc on el sol s’entreveu entre els núvols. No tinc el total, més núvols el tapen però tinc un video i alguna foto. El taxista no em cobra però jo em quede en meitat de les plantacions de palmeres. Hi ha una Muntanyeta a prop coberta d’arrosars de secà i grans roques. Encara es poden vore els troncs tallats i carbonizats de l’antiga selva. Puge i es veuen km i km de palmeres per tot.

Em pegue una rentada al torrent del costat de la carretera, no em vaig rentar el dia anterior. Dependre de transport et deixa a ciutats, on no hi ha fàcil accés a llocs en aigua per llavar-se.

Decidisc anar a Pankalanbun, la capitaleta de la zona, perquè hi ha una ruta alternativa cap al nord que passa per la costa, tot i que no està als mapes, serà una aventura :] 

Autostop a un cotxe i un camió.

Autostop al poble on una xica em dóna seu número (que perc) i em deixa a un restaurant on menje entranyes d’algún animal, molt bones!. Prove couchsurfing, no hi ha massa, decidisc provar d’anar al parc natural a l’endemà. Per tant busquen la policia per demanar un permís. No hi ha electricitat així que no me’l poden fer.

Vaig a explorar. En un carreronet un home em convida a sa casa, el seu fill parla prou bon anglès autoaprés, la iaia té 92 anys i somriu molt.
Em regalen un braçalet de fusta i unes fustetes que fan bona olor quan es cremen.

L’home em du a un hotel, però costa el doble del que em pensava.

Vaig al riu, genial! Una comunitat que viu en cases damunt de l’aigua i tots els carrers són taulons de fusta sobre pals. Moltes barquetes i tràfic de gent al riu. La gent és increïblement feliç de vorem i faig moltes fotos amb ells. Una dona es posa el meu barret i la meua motxilla, tots riem.
Pregunte on van els vaixells amarrats, molts a java, cap va on vuic.

Una CS em contacta i vol quedar, quedem a les 7:15. Torne a la policia però no hi ha ningú. La CS es diu Rosandra, però es fa dir Mimas. Em busca un hotel per 80mil r, que és. terrible (dilapidat, brut, no té finestres ni mosquiteres, bany compartit, només un endoll, o ve ventilador o carregar mòbil …). No m’importa que siga basic, però pagar uns 7€ per això és desproporcionat.

Sope amb ella, em diu que treballa de redactora de nacional geogràfic, tot i que va estudiar administració. Des d’aleshores es preocupa del mediambient. Té un treball també d’escritora freelance.

Vaig a dormir,  he de rentar la roba i es fa tard.

Al matí assistisc a Kun a classe altre cop, és de l’entesa entre cultures, i faig altre discurs de l’important que és viatjar i la diversitat cultural. Pense que no és bo que gaste el temps en això ja que no em donarà temps d’arribar a l’eclipsi, però no puc deixar d’ajudar a un amic i ampliar la percepció dels estudiants de com important és la diversitat.

Als estudiants els encantaencant.fer-se fotos amb mi, està sent la norma. Cal adoptar la mentalitat de calebritat i que volen fotos teues i amb tu. Un cop acceptat és fàcil. És una cultura molt poc tímida i oberta en general pel que. veig

Comence l’autostop a les 8:40 (3h després de l’eixida de sol, això em deixa 9h de sòl per fer 14h de carretera: P)

Faig 600km de hitchhiking, en 11 vehicles, un és un taxi, un camió amb 5 persones al front, i altre un bus: P

Hi ha uns 50km de carretera principal completament destruïda, el enginyer civil que m’arreplega al darrere d’una camioneta em diu que no l’han arreglat en 25anys. La resta de la carretera és bona.

Arribe sobre les 4 a la intersecció a ketapang, i encara estic lluny de la linea del eclipsi total. La carretera cap a ketapang (el meu destí original) és molt mala i desidisc continuar per la principal, que va est i no sud.

Plou, plou molt després de 3 hitchs, però decidisc anar caminant tot i així,  greu error, tot i el plubisquer acabe empapat. Com a mínim veig un bonic arc de Sanmartí que pareix estar a un centenar de metres de mi ixint de la vall. No passa quasi cap cotxe (ni moto) en 1h, fins que un pick up m’arreplega. Però vaig al descobert damunt mobles, sofrint més plutja. Tot i així a estones el cel s’aclara i la posta de sol a les muntanyes forested a dalt del pickup són màgiques.

Finalment ja negra nit desde el pickup pare el bus i vaig en ell, sentat a terra. Musica horrible super forta. Deuria haver parat en la 1a parada després d’entrar a la línea de l’eclipse, però no faig per confusió, falta de paraules i cansament (estic prou xop encara).

Pare a la següent, però és 1h30min després, travessant 2 o 3 tempestes. Després d’explorar el poblet, dorc a la parada del bus, on altra gent dorm.

Hi ha estrel·les al cel, bo per a l’eclipsi dema.

Kun m’ha demanat d’asisir amb ell a classe, cosa que accepte ja que és el que volia fer. Dóna classes d’anglés i escriptura argumentativa. Vol que faça una introducció de mi i com d’important és viatjar i descobrir cultures.

La classe comença sempre amb una pregària, té igual quina religió sigues. El que no està permès és ser ateu.

A la 2a classe crea un joc per a proposar arguments (són 3h seguides per tant té molta llibertat didàctica en el temps). Hi ha màfia i habitants a un poblat. Els habitants no saben qui és mafiós i han d’acusar a altres i l’acusat ha de crear arguments per defensar-se, si no et maten. Jo sóc mafiós i sobrevisc fins el final, amb bons arguments, la resta de màfia mor i només 3 habitants (de 30) sobreviuen. És una increïble classe d’universitat!
També em conta que organitza excursions de cap de setmana amb els estudiants!! si mai em faig professor he de fer coses així i extendre-les. Em conta que als EEUU a ohaio feien això.

Poc més en el dia. A la vesprada anem al centre per jo consultar internet per decidir que fer en la vida i on viatjar. No estic segur, creuar Kalimantan o tornar a Malaysia. Kunto em digué ahir que demà hi haurà un eclipsi total al sud de Borneo. 14h de carretera segons google, una aventura d’autostop m’espera: D