Diari de bitacora Alken Prima 3, Ternate 2, sastre, tidore

Posted on by wanderer
image
One of the jewelry streets in Ternate

Humans són sers en els quals et por’ts comunicar i poden fet accions incrementalment complexes basades en eixa comunió.

altres humans serien com altres formiges o avelles de la colònia, però la capacitat del llenguatge i comunicació permet accedir a tot una espècie per poder realitzar qualsevol projecte, acció, cosa

Bé  altre despertar amb futbol, ara a les 4 del matí, estúpida Champions.

Per sort ja no agranen la coverta i puc dormir fins les 7 :D, moooolt millor. M’alçe i em diuen que allà a les 10 se n’anem, faig una volta pel port i al tornar em diuen que a les 2 😛

Vaig a la ciutat en la mentalitat d’arreglar els pantalons (trebcats a la selva veient el pardal Maleo, i mal reparats per mi). Vaig al sastre que vaig vore al costat de l’oficina d’immigració. Avance lentament per carrerons, fent moltes fotos.

Em trobe en un carrer en una festa de naixement  d’una xiqueta i com no, festí gratis. Salude a la família i continue.

Per sort la sastre està oberta tot i ser festiu (supose que va com va lo de festiu quan si pagues impostos). Li dic que a les 2 he de pillar el vaixell i em diu que per a la 1 pase (són 11:30). Li indique que faça una reparació com la de la iaia en el camal.

Passe l’hora i mitja a prop en un estrany portxo, paradeta, lloc al carrer. És un lloc obert en una tele i lloc on estirat-se i sentat-se. Està decorat en murals, però no presebta cap propòsit obvi més que la gent pase l’estona allà… en la tele! (de fons hi ha una peli de doraimon). Desduisc que és un dels Gazeebos patrocinatd per algú per a fer publicitat, però és el primer que té tele, i l’esponsor no és obvi…
Actualitze fotos.

Torne a la sastre i ha fet una feina magnífica! a part del cosit de la iaia ha posat un troç de tela al darrere per reforçar. Com el trencat és junt a la costura queda bé i tot.

Torne lentament al vaixell, decobrint un carrer jolleria, en crer platejat (metalls basics) carrer daurat (or) i mercat de jolles on polisen les gemmes, molt pibtoresc i que no està a la guia :], descobrint.

També una papereria oberta també  en festiu on puc comprar unb mapa de les maluques :D, super feliç.

Torne al vaixell a les 2 en punt i ara és a les 5 que se n’anirem. Però ja no me’n vaig del vaixell i aprofite per lleigir sobre les espècies.

Al final allà a les 4 i pico se n’anem i parem a Tidore (l’altra illa dels clavells, rival de Ternate i només 10km de distància). Allà  aprofite la parada per nadar, uns quants selfys en els locals que naden en Go-pros.

Sopar, monte l’hamaca a la coberta, per a divertiment de la resta, sobretot quan caic un cop  per nyugar-la mal 😛

Nit plaent fins que allà a les 12 escolte una discussió i el que pareixen plors d’un adult, ridículs com sols els plors d’un adult poden ser.

No sé  que passa però estan renyint molt a un que pareix ser un adolescent o 20 i poc (mai saps l’edat dels asiàtics). Que plora com per fer llàstima.

Bé després en Tango, el 2n d’abord, m’explica que és un passager que  ha furtat de la seua cabina uns milions de rúpies i l’han pillat (no sé  com). Però  que no ho duran a la policia ja que si ho fan han de pagar… suuuper estrany, bo ce la vi. A continuar dormint.

Diari de bitacora, Alken Prima 1, Mayu cargo

Posted on by wanderer
image
Bodega del alken prima

Em desperte un cop del dolç, si bé curt, son a coberta, per a ser saludat per l’ungla de lluna.

Torne a dormir.

Em desperta la gent parlant. El sol s’alçarà en minuts i jo m’alçe per esperar-lo, no gran eixida de sól però gran despertar.

Hi ha una illeta a l’horitzó (palau tifore) a la qual s’acostem lentament.

Ahir vaig parlar amb un mariner que va la que anirem després, Mayu, però que ha estat treballant a les palmes per 2 anys, amb una companyia japonesa. Ara té 3 mesos de vacances després de treballar 6. Va en els fills a visitar l’illa de la dona.

Sí allunyar-se d’un port és inspirador, acostar-se a un mini poblet en una cala en l’illa de cocoters no té descripció suficientment al nivell, és com endinsar-se en terreny alié en una desproporcionada nau.

***
Curiós com serien els primers encontres en altres pobles quan els vaixells d’exploració probablement serien la cosa més tecnològica i maquinària més gran sobre la superfície del planeta.

Estar sentat a la cavina de pilotatge, davant d’aquetos vells i gastats mapes nautics, em fa sentir la persona més afortunada del món.

Com definises una illa? em fa reflexionar com en les definicions de coses complexes són sempre difícils d’encavir tots els casos, arrivant a l’exemple de no.poder dir un nombre exacte d’illes al món. Això es pot aplicar a tot però ho compare amb les definicions de planeta i lluna al sistema solar.

I’m stupid, really stupid, but wise enough to know how stupid i am.
****

Bé, joy time. El vaixell para a la 2a illa, aquest cop si que hi ha acció. Ancora a una badia oberta prop d’un xicotet moll. Barquetes de la costa venen i produeixen un frenètic intercanvi de persones i mercaderies

Em diuen que estarà 2h, un cop passat el i frenetic primer intercanvi,  doncs, inquiet em tire a l’aigua 😀

Nade al voltant de la nau i quan m’estic dirigint a la costa senc que el motor es posa en martxa.

Com no, preocupat (passaport i tot) torne. Però només és el motor de la grua. En això em diuen que puge a una barqueta i un cop a dalt em conviden a  la costa, em deixen un poc llunt però res insalvable.

Un que parla anglès em diu de menjar cocos. El seu germà agilment escala un cocoter dels més  alts (10-20m?) i despren una munió de cocos.

Els arrepleguem.
mètodes d’obrir cocos:
Al viatge n’he vist de molts i molt diversos mètodes, i jo inclús he practicat algún. Però el més bàsic de tots havia escapat la meua caça fins ars. Estavellar-los contra roques, funciona! com a mínim en els verds, com ja vaig aprendre a Vietnam (on vaig inventar i aprendre el mètode d’obrir-los amb una lança).

Menje i vec uns quants. Realment els que són tendres te’ls pots menjar simplement amb un fragment de pell o cascara,  aquestos són realment bons.

Fotos, ells se’n van i jo torne nadant al vaixell preocupat de que no se’n vaja. Però ara l’activitat ha passat de la coverta a la bodega mentre estava absent.

M’aproxime a una barqueta i veig que la grua està descarrgant. Ajude amb les caixes i qua  han acabat m’enfile a la xarxa que les ha porat i la grua em puja, i després baixa, a la bodega.

Ja a la bodrga ajude a carregar tot el que porta el nom Handi. Utilitze la grua ascençor uns quants cops més, plaer absolut. Als locals els fa gràcia que jo treballe, i miren.

El següent  és cement, sacs de cement (anomenat semen, easy). Això és menys satisfactori que farina, arròs i caixes per l’Handi.

Però m’hi pose igualment. M’ajuden a carregar-los a l’eaquena, cosa que fa que la polç de cement, en suor i aigua de mar no siga super agradable, crema, però bé, vaig.

Carrege 3 tandes i descanse 1, (el pitjor és la polç de cement flotant a l’aire, hauré de gastar la mascareta sí ajude més). Aleshores crec que ja han acavat i em banye i dutxe, però quan acabe descobrisc que ha aparegut altre vaixellet.

Aquest cop no faig res. Total falta només una carrega, acaben i a les 2 (2h 15min de trànsit) llevem ancora en un llarg, lent i tediós procès i fem via.

No m’he pogut acomiadar del mariner de les palmes que parlava castellà.

La resta del dia transcorre tranquil, faig una migdiada i decidisc anar amb ells fins a Papua. Certament seguís les regles i lleis. Només m’he de preocupar de les lleis inmigració, tinc 19dies per extendre la visa o pirar-me.

De cara a la nit he vist balenes, umba lumbak. A la serem a les illes de les especies! però serà massa tart per apeciar-ho hui, tot i que aguante despert per vore l’enteada a port.

.Dorc a la cavina de comandament. La coberta està banyada.

Pure unparalleled beauty doesn’t need excuses

Diari de Sulawesi, dia 32, ports de Bitung

Posted on by wanderer
image
Bitung ghost fishing harbour.

Estic ja un dia més a Sulawesi  del que planejava, però no m’importa 😀

M’alçe a les 6:20, massa pronte, deuria haver dormit més  però  el acostumar al cos a una rutina té el seu preu.Tot i això volia açar-me a les 5, per tant no està tan mal.

L’Allan no s’alça fins les 7 i aprofite per un altra dutxa, feia calor, i un poc de wifi.

L’Allan està cansat encara i m’oferisc a passejar-li la gossa, una peluda xicoteta criatura, molt fora de lloc en aquest clima.

Matí  lent fins que desdejunem sobre les 9 i em deixen una moto per explorar els ports i trobar un vaixell.

Però primer busque un sastre, els meus 2 pantalons estàn esgarrats des de fa 3 i 4 dies respectivament (un pujant a una moto, l’altre en un pal a la selva), amb cosits precàris meus. El sastre que trobe no es bo i fa una fena no molt millor que la meua. No em cobra però.

Em sentia mal fins el moment (cansat, malestar de panja) però en el moment entre el port tot se’m passa, festival de coses fotogràfiques!

El 2n vaixell que pregunte m’agafa, molt estranyament fàcil. A les 10 de la nit se n’aniran.

Però continue preguntant just in case, cosa que em dóna per a descobrir la vida dels ports de Bitung, i fotos genials.

Trobe a altre viatger solitari, de prop  de Boston, que li volen timar per anar a la ila de davant, a mi mai em timen… De fet em regalen un batut poc després.

Torne a casa a les 2 i menge cereals.

Poc més fins que a les 8:30 vaig a sopar amb l’allan i em conta la seua vida prifesional, bàsicament ha creat la seua empresa perquè és bo en el negoci, però  no li entusiasma, voldria ser cinematograf.

El tio seu ser prou crack perquè l’enviaren a Canadà 1 any d’intercanvi estudiantil, i li donaren el lloc de mànager en una companyia de logística de peix als 2mesos d’entrar a treballar. A més com ars és el seu propi amo es dedica quasi mig any només  a treballar i l’altre només a viatjar.

A sí, és obertament gay, però al ser d’origen cristià i el seu avanpadat holandès, no té problema en mostrar-ho i viure-ho, tot i estar a pais assiatic. Inclús fa broma del tema :D, sobretot de com podria ofendre als radicals islàmics. Molt occidental.

També mire una peli de un músic de bateria i el seu mestre ultra exigent que l’abusa per a que siga un nou geni. Això em fa pensar altre cop en la paradoxa de van Gogh, també  com els que poden xuclar tota la seua energia vital per a una sola meta solen crear grans coses. Però òbviament el camí  és  motivació i no un mestre capullo, per molt exigent que siga.

Sopem prou bé i em deixa al port, on la nau està bollint en gent, la majoria families.

Bé descobrisc que a més de nau de carrega fa de ferri, ja que transporta gent a illetes poc visitades. Per a això  han construït un toldo sobre mija coberta on la gent monta els seus llocs per dormir i les coses a trabsportar. ous, molts ous. Molts.

No ixin fins les 22:40, altre vaixell ha amarat al costat.

Parle en el 2n d’avord (m’imagine) i em conta tot l’itinerari que faran i que aniran a Raja ampat en Papua després de donar la volta a maluku.

Se m’obri un pla, anar per terra fins l’últim port a Maluku (em diu que tardaran una setmana en donar la volta), i unir-me a ells.

Gaudisc de la vista de tota la euxida del llarg port (entre una llarga illa i la peninsula, cosa que fa un port natural).
El sentiment se vore com t’allunyes  d’un port en un vaixell és ser part d’un gran viatge, com remontar-me a travesses remotes en els temps. Adeu màgic Sulawesi.

Allà  a les 12 canvie el meu lloc per dormir de baix la carpa a baix el cel estrel·lat. Moltes fotos. Torne a intentar el truc d’imaginar profunditat a les estrel·les i endinsar-me en el pensament de formar part de la galàxia (de l’univers encara no puc). Amb la via lactea creuant el cel és fàcil, però em costa. Veig algunes estrel·les fugaces, bona nit.

Diari de Sulawesi, dia 31, Manado, mercat boig

Posted on by wanderer
image
manado busy market

Dorc a la part de darrere del camió , no és el millor pels colps, però sobretot pel vent, tot i així dorc unes hores.

M’alçe sobre les 5:40 i gaudisc de la carretera vora la mar al remolc (cosa que implica que haja d’estar de peu per vore).

Arrive a les 7 a manado pare a desdejunar a un local en grans rates i bany holandès! (d’eixos que cagues i la merda es queda a una repisa per a que la.pugues vore. Típic d’holanda, però estrany a 14km d’allí 🙂

Vaig al port i no veig cap vaixell per a Maluku, hi ha un ferri però.

El mercat rodeja el port, és el mercat més boig, desordenat, caotic, brut, ple de gent, i que em recorda a la India que he vist. Impactant, galeria de cabres, peix, roba, electronica, mercat overt laberintic, mercat tancat encara més laberintic.
Ple, ple, ple, de productes, de gent per tot. Cal viure-ho, però desafortunadament estic cansat i carregue en la motxilla per tant no ho gaudisc tant.

Vaig cap al lloc d’encontre amb l’Allan, un CS. És  una gasolinera 6km de distància, però  em perc als carrers, ara sí, pinrorescos (les avingudes de Manado fins al moment són terriblement lleges i aborrides).

Faig autostop i una moto em du en la direcció equivocada, he de tornar arrere i no em sobra temps. Altra moto em du fins la gasolinera.

Una estona després m’areplega Allan en el seu xofer (o amic). Té  un gran 4×4 urbà.

Sa casa és prou gran i luxuriosa. Té un negoci propi de logística de peixos i ha tornat d’un mes de viatges per Jotdania i Iran. Tenia de nòvio un Metge sense Fronteres d’Oviedo!

Dutxa, la necessite.

Anem a menjar i prové carn de gos per 3r cop, realment no m’agrada el sabor, massa fort.

La resta de la vesprada tranquil·la ja que tant ell com jo estem cansats. Ordene fotos, mails i poc més.

Diari de Sulawesi 30, mobles nocturns.

Posted on by wanderer
image
Helping unloading furniture of my hitchike, the truck on the background.

Once you are  Really prepared for the worst, everything else is easy.

M’he d’alçar encara més pronte, he eixit de la casa vora la plaja a les 6:16 i m’he perdut l’eixida de sól. La plaja en decenes de cases sobre plataformes de futa sosteses  per pals sobre l’arena, les barques insecte, xiquets cagant a l’arena, cabres i gats, homes tallant fusta de marea de bon matí… tot fets que fan d’una vista magnífica.

Després creue el llarg mercat prop del riu, on faig moltes fotos, em fan moltes, i em conviden a un rollet d’arròs cuinat en llet de coco.

M’agafa un camió en un escut del Barça enorme al darrere 🙂 El poc xarraire conductor (m’he adonat que en aquesta zona, des de tolirili, són  mooolt més tímids) em deixa uns kilòmetres més avant. D’ahi em costarà agafar més autostop. Caminant vora mar un home major s’oferix a portar-me en la moto fins el següent poble.

***
Com moren el cocoters? és perquè ea fan massa alts per rebre aigua? o per ser massa alts per ser estables i cauen? (les palmes són de fet mes xicotetes a mesura que es fan alts) o simplement per vells?
***

Un que repartis aigua m’agafa però només em du un km. Després torna cap a mi només per fer-se una foto XD.

Comence a demanat motos i un policia en una Kawasaki xula em du fins a la comissaria del següents poble. Faig foto al mapa de la comissaria.

***
Crec que l’estàndard que es necesita un ordre de magnitud més (10 cops) de coses bones que de males per tindre una percepció positiva. Jo crec que en mija de bona o 1 a 1 ja és positiva 😀
***

Camine prou més  i cap cotxe m’agafa, una moto perfí em du fins a la frontera provincial fent els 70km restants.

Observació de l’autostopista: a zones remotes creuar divisions territorials costa, tràfic reduït. Però un cop creuat és tremendament més fàcil continuar.

Passat la frontera una parella em fa fotos i després  aquesta mateixa va cap a Gorontalo, demane d’anar amb ells.

***
Torne a estar en un cotxe en una parella que discutis, la música la posen tan alta per evitar discussions? és pet tant la música una forma artificial de mantindre relacions?

Els budistes em digueren que uns dels seus preceptes és no escoltar música, no em digueren el perquè però.
Jo entenc que sí és música que t’agrada resona amb tu, afectant emocions i pensaments, per tant no és bo per un control total de jo. El divertit és que el fet que ressone en tu (t’agrade) es pot controlar (bé jo ho faig alguns cops) per tant seria interessat estudiar quins mecanismes cerebrals pots activar i desactivar a voluntat per que la música entre o no més profundament.
***

S’uneix un altra autostopista local al cotxe, curiós  😀

Em pararen a la intersecció entre Gorontalo i Manado. Jo tenia pensat anar   Gorontalo i després aventura per carreteretes, però  encara falten més de 400km per Manado i preferisc buscar un vaixell en els dies extres, així que l’últim moment cree un nou divergent i vaig cap a Manado.

Poc després, en la carretera en molt de trànsit, un camió para i pareix que va a Manado, però si ho fa tardarà al menys 15h 😀 altra nit interessant.

Pasem un mun (5 o 6) controls policials, escampats uns kilòmetres (10 o 15) al llarg de la carretera. De fet de controls no tenen res, nomes cobren diners als conductors… he de preguntar a que es deu, però se m’oblidarà. Hi ha a uns quants pobles d’un area al entrar ineixir, crec.

Cap a les 7 parem a una tenda de mobles i allà ajude a descarregar el camió, un munt de les estructures de sillons i sofàs i tauletes de fusta llaugera, altament decorades.

Ens conviden a sopar i a una veguda, que jo canvie per gelats, i allà a les 9 fem martxa.

Patem uns quants cops ja que el conductor està molt cansat. En un d’ells li dic de dormir al remolc ja que ara està  buit. A la cavina sóm 3 i estém prou apretats i falten moooolts kms.

Em pose a dormir al darrere, prou bé, llàstima del airet que la toalla no em tapa bé, no puc  anar a la zona protegida de l’aire ja que està banyada.

Diari de Sulawesi 29 vesprada,

Posted on by wanderer

image

Després d’estar dinant amb el magnífic equip de tolitoli, em deixen al bar de carretera on em diuen que el propietari m’ajudarà a buscar transport fins gorontalo.
Jo aprofite per cagar i ja que hi a dutxes em dutxe (ahir no vaig poder).

Decisdisc invertir 1h a vore que passa en el restaurant, mentre vaig escrivint.  No para ningú (a la carretera passa un cotxe cada 15-20min) i camine, són  les 3.

Altre cop vistes magnífiques. M’agafa un furgopickup on s’apretem 3 a la cabina. Vaig al mig l’home a la meua equerra dorm. Em deixen poc després  i camine més, molt més.

Travessant un llarg poble veig unes dones que desfilen a la carretera a mode militar, curiós 🙂

Ningú para. Un repartidor de bidons de gasolina m’agafa i em du uns 10kms més .

Camine més  i ara ja és prop a fer-se fosc.  Un altra furgopickup que fa de transport de passatgers em durà fins a Buol, però  no sense abans parant 40min en un poblet per a que 2 passagers resen en la pregària de les 6, eficient  😛

Ja a Buol decidisc provar sort a la mesquita per dormir. Només  he fet 80 dels 250km fins a Gorontalo. Vaig primer a sopar i em pose els pantalons llargs.

A la mesquita em demanen si sóc musulmà i dic que no. Em diuen que no puc dotmir allà. No sé  si perquè tanquen o per no ser musulmà. En tot cas un home em du a dormir a la seua calenta i humida casa damunt la platja. per sort tinc el ventall i m’ajuda a sobreviure fins ja alçada la nit que refresca un poc.

He de comentar que com a regla general les cases ací no tenen finestres, o molt poques i estàn quasi sempre tancades. Amb la poca llum que entra pels forats de ventilació i la porta oberta acostuma a haver més que suficient llum de dia. És curiós constatar com una cosa inconcebible  per a nosaltres com és una casa sense finestres ací  és la norma.

Sulawesi 26-29, 1, 2, 3 Tolitoli, Treasures Paradise

Posted on by wanderer

More, much more!

image

I live on the assumption that the world’s is never boring. If I find it boring is that I’m doing something wrong..

Toli-toli. If Biduk-Biduk (about 100km away across the sea) was a hidden paradise, Toli-Toli is a treasure paradise.

How to start writing down my experiences there in a way that would simply make a bit of justice of what it really is?

Well all starts with contacting the CouchSurfing community of Toli-Toli. It’s still small but the amazing multi employed starter of it (tourist official, university teacher and photographer and something else!) Hendra, together with my host, Alvin,  and his friends and family, offered me one incredible and unimaginable experience.

I’ll go with a intense summary to give a taste, but there is more, much more!
1- One.

  • Sunrise sea market.
Sunrise market.
Sunrise sea market.
  • Royal house.
Royal house.
Royal house.
  • Mythology, with the story of how 3 founders of Toli-Toli transformed on the 3 main tree crops.
  • Visit to the local university full of young energetic students 😀

image

  • Street deer.
    image
  • Coconuts harvest and eating.

image

  • Fast river channel swimming.
    image

image

  • Village at night.

2- Two.

  • Village school visit

image

  • Small boat trip.

image

  • Navigating through mangroves.
  • Hanging bridge to a postcard village.

image

  • Colourful bridge.

image

  • Snorkelling through coral fish nurseries.

image

  • Realizing how noisy some fish are. Exploring shipwrecks.
  • Rest.

3- Three.

  • Holding piton snakes.

image

  • Local smith knife and swords shop!

image

  • Boarding 2nd fishing small boat to diminute islands

image

image

  • Diving to another coral reef.
  • Hunting moontail fish.
  • Dancing with a fish for 15 min.

image

  • Amazing dinner where you pick strange fish to eat, from the day catch.

image

Interview with the head of a village to see the Malu bird (a small penguin like) that’s supposed to be their ancestors and that buries on the sand 1m deep, eggs that are half the size of their body.

4- More much more.

  • Early rising to a red sunrise.
  • Interview with the only guard of the endemic maleo birds, who gets paid only 1milion rupies (150€) a month for his salary and all the expenses of the park.

image

  • Beach.
  • Boat ride with all the colours of blue.

image

  • Beach walking with the white waves breaking the shore.

image

  • Crossing the beach forest, with sea sound on the background, giant spiders!

image

image

  • Maleo bird burring its eggs.
  • Lizard unburring them.
  • Humans unburring them.

image

  • Blue ride back.

image

  • All this marvellous world. All the wonderful people.

image

Continues on:
21st century explorers, 21st century way openers.

Diari de Sulawesi, dia 25, hitchhiking day

Posted on by wanderer

image

Al matí fadel m’arreplega i em du a sa casa després de reparar les sandàlies per 5é cop.

Estic passant els videos del mòbil quan per error els borre tots i els ha de recuperar amb un programeta… oh vell windows.

En Faisal em du fins a la intersecció on continuem la discussió de conflictes de percepció d’individus occidentals front la societat.

Un cotxe em du fins a més de mig camí, fent parades en mig per fer fotos :D, les vistes de la mar són impressionants a cops, però plou i para la majoria del camí.

Després el tràfic és pròxim a 0 per tant em costa trobar autostop. Encadene 2 picks up furgos al darrere (divertit observar com si vas suficientment ràpid la pluja per forta que siga no et banya. Física!).
Mes avant puge en un taxi furgo que diu que sóc terrorista, i caminant un camionet que du un equip de so enorme em du més lluny.  Hi vaig amb 2 més a dalt de l’equip de so! mola l’efecte i les vistes de la carretera al penya-segats vora mar són genials, és sent com el lloc correcte on estar.

Tot i això la carretera (que després m’assabente que és la principa) està farcida de ponts precària ja que estàn fent-ne de nous, foto. Creia que això explicava el poc trànsit, però no.

No molt després, ja a les 5 i jo fent plans de dormir a una plaja, un camió m’agafa i em durà els 200km restants fins a Toli Toli, això  sí ens costarà 7h…

El camí i la posta de sól són magnífiques, més penya-segats vora mar. Hi ha punts que vuic tornar amb una moto per explorar illetes, cales i platges que es veuen.

A dalt el camió veig una moto  que a la nit s’ha menjat un cable de la llum que havia caigut a la carretera. Negra nit no té amics
Parem per sopar peix, on tu selecciones la peça que vols, i despres paren a comprar fruita i després a menjar la fruita.

A la 1 del matí arrive a Tolitoli i els dic que em deixen a la terminal del ferri, on hi ha bancs de sobra per unir-me als que ja estàn dormint allà.

Diari de Sulawesi, dia 24, coconut life

Posted on by wanderer

image

Matí lent enviant mails i poc més, a les 11 arriba Fadel i anem cap al melic de la mar.

Bé  part de l’horrible mur de formigó i pintat en colors lletjos, l’experiència és increïble. Bàsicament és un forat d’uns 20m de diàmetre i 7m de fondària en aigua quasi dolça, i transparent i blava al  fons.
Cosa que esdevé un punt ideal per a botar :D. 

Al cap de 2 minuts ja he botat per primer cop. Però descobrisc que el millor no és  botar si no simplement estar flotant a l’aigua i gaudir de l’atmosfera en decenes de jobes i xiquets.

Estar flotant a una llacuna blava cel després de volar uns segons. Rodrjat de moviment i alts murs milenaris de pedra.
Altres cosos en admirables piruetes cauen al teu voltant com a bombes, bum , xoff, plaffff… en caòtica simfonia hidràulica de composició espontània. Jocs, riures, aigua, joia.

Unes hores mes tart en decenes de bots des de differents alçades (no probe la més alta, però prové una 1.5m més  a baix), de vore l’espectacle de llançar moedes per a que els xiquets és llançen rere elles com a trofeu, d’horroritzar-me contínuament per les horrible parets i baranes que han construit tancant aquest paratge natural, de replegar els plastics flotant a l’aigua, de centenars de fotos, arc iris inclòs quan l’aigua s’eleva per l’impacte dels cosos. Després de tot, jo camine sobre l’aigua a la veina mar.

Bé la marea està baixa i els corals alts per tant la sensació que dóna és de caminar sobre l’aigua. Les vistes són impressionants, és com busejar però  caminant. Aigua cristal·lina i ple de peixos d’increible blau turquesa, xicotets això sí.

Després uns locals ens conviden a dinar un festí amb ells.

Un cop acabat seguint el meu mapa una carretera ebs du a un pible de cocoters aïllat de tot. en teoria la carretera continua fins el poblet que descibrirem l’ultim cop, a la pràctica no.

Viure en eixe poblet a l’ombra perpètua de cocoters, i al final d’un camí llunt de tot deu ser molt de relax i tranquil·litat.

Anem fins la mar després de passar per baix d’un arbre en flames (un llamp supose) i arribem a una caleta on li ensenye els bàsics de nadar (flotar) al fadel. Tot i que li costa molt li posa perseverança i ho domina més o menys. Però es fa tard i cal tornar.

Plou molt (més  com un mur, ací no plou, 5m avant és torrencial). Sopem, jo pollastre rostit prou bo. Parlem del que es pot i no pot preguntar en societats occidentals, ja que ací pregunten de tot (quan guanyes, estàs casat, quan costa, religió) i a un australià estirat això li irritava molt (comparava que el saludaten a una en nijhav anant a un poble d’Austràlia!, quina analogia més pertorvada… és  més  com si forem estrel·les de cine, i ells estàn contents en vore’ns, no com els australians estarien en el nijab.

Sóc lent, he profundament  realitzat això.
El meu cervell necessita d’un profund anàlisi i comprensió per a realitzar accions i entendre i aprendre fets. He de connectar tots els punts per vore la imatge.

És la forma en la que treballa. Però sí és fàcil trobar sentit aleshores és molt eficient.
***

El fadel em conta que els badens de velocitat es diuen policia mandrós  en llengua Indonèsia :D, i que el interés del banc és  diu flor. És  super divertit vore com les llengües reflectisen ‘es societats. Lo del policia diu tant en tants nivells!

Anem en l’Adit i una amiga al centre comercial i ja anem a casa, prou tard! Amb l’adit parle de viatges i vises i ell que vol ser periodista però com la seua família no li deixa per cuestions de diners. Una llàstima.

Diari de Sulawesi, dia 23, Terrorists?, that way!

Posted on by wanderer

image

3rd law of solo Traveling:
Do no walk into a terrorists area in the middle of a huge military antiterrorism operation.

Those who live on fear can not grow

Quan fas el que vols res et suposa un repte, quan no pots fer el que vols fer el repte és  aconseguir-ho.
***

M’alce a les 6:30 i la casa esta just  a un precipici sobre la mar. Molt bonic tot i que ple de fem com tot.

Tornem a la casa de’n Mikaeel on mire els mails

A les 8 vaig cap a la carretera on un camió  em du fins al poble que m’ha de dur a les muntanyes infestades de terroristes. Bé no hi podré accedir.

Un cop arrive al control militar després de lent autostop, kilòmetres endins, els militars em fan obrir la motxilla per 1r cop i em duen a la xicoteta policia on em fan obrir la motxilla per 2n cop i em duen a la policia gran a Poso (30km). Em diuen que allà em donaran permís per passar.

Peeerò no. M’obrin la motxilla per 3r cop, aquest cop registrant en paper i llapis un a un TOTS els objectes que porte, monedes incloses… I fan un interrogatori.

Em.donen una bona raó perqué no puc amar, el turk eixe que anà fa un temps a ajudar als terroristes, obiamament no és  un bon precedent. I la meua barba no deu ajudar 😛

Bé  tècnicament m’arresten per 5é cop, aquest fent-me fotos de perfil i d’esquena! alce el braç i el polce a la foto d’esquena.

Em conviden a dinar altre cop com a mínim. Ma que els agrada perdre el temps als policies.

Per acabar-ho d’adovar l’informe primerament escrit a ma el passen a màquina, en el mobli!

Fa por descobrir el poc que m’importa que m’arresten.

Al final es fa la 1 i res pasa, com necessite unes 5h de sòl per arribar a Palu començe a pressionar i per fi hi ha un policia que parla anglès.

Em nege a donar el contacte d’en Mikaeel i pareix que això  impedis que em deixen anar.

Continue pressionant i llance el farol d’amenaçar en cridar a l’embaixada.
Després em reunisc en el cap de la policia. La conversa sancera:
– Derimana Tidur? (on has dormit?) – policia
– Tidak (no) – jo

S’acaba.

Camine fora i dic de cridar a l’embaixada. Em diuen que si, que ja criden ells si necessari. M’han comprat el farol i han vist l’aposta. Pinta que perdré la ma.

Gaste el farol esperant que ixca un as per completar el pòquer  (un tipus que em diga, “sí , tu fes el que cregues que nosaltres et donem suport”). Òbviament no passa i em diu que faja flop i no repuge, és  a dir, que que encara que crega que trio d’asaos és una bona ma els policies i l’estat indonesi, poden dir que 2 i 7 guanyen la ma.

També  em diu que estan en meitat d’una macrooperació terrorista i que algú camine fins a la zona terrorista és sospitós. Entenc que algú pot entrar en estat de paranolla, especialment el cap de policia que ni m’ha mirat a la cara, i decidisc que he de perdre la ma sí no vuic arriscar l’incert.

Per la meua experiencia no és  bo jugar contra possibles paranoids que poden controlar les regles, així que faig flop i permet a la policia de conduir-me a ca Mikaeel.

I don’t  like bending, each time that you bend seems that it will be easier to bend next time, until you can’t walk straight anymore.

Un cop allà  el pobre Mikaael que no havia dormir be a la nit és  despertat i alliçonat pel policia. Per sort res més  passa.

death kills the joy of life.

Ja lliure faig autostop, aquest cop a la carretera principal. Un camionet i després un policia que em su més de 200km, a 80 Palu, però ja és  de nit (les 7) i estic a una ciutat més  o menys gran. Ningú para tot i estar a un bon lloc i camine altre cop. Menge streetfood molt bo i arrive a una gasolinera on començe a demanar autostop.

Al final m’agafa un matrimoni en un 4×4 xulo però  vell. Em deixen en la carretera que creua la muntanya cap a palu, 60km. Allà n’és fàcil pillar un autostop. Un home sol en un cotxe em du fins a Palu en la bona serpentejant carretera de muntanya a la llum de la lluna. Em dóna un pa de xocolata també :D. Però  el pobre s’està dormint.

Ja a Palu l’Adit, que ja vaig conèixer el 1r cop a Palu, m’arreplega a les 10 a una gasolinera i anem a dormir.