Diaris de Papua, dies 9 i 10, recerca de vaixells.

image

Un cop tornat a Sorong vaig de bon matí a inmigració. Em fan la foto, em prenen les empremtes i em diuen que el meu sponsor (el.Ramón) no val.perquè no té document de Sorong… Torna a començar.

Vaig als de Conservation international a vore si ellsem poden fer d’espobsor, però tots se n’han anat a jokjakarta a un meeting de 2 setmanes…

plou i.passe la resta del.dia a casa fent recerca dels viatges, i mails i poc més.

El.Ramón torna a casa al matí següent, li havien retrassat el vol un dia.

Al dia següent.torne  immigració i criden al.Ramon, li diuen que en una fotocopia del passaport val. Al final ell ve i s’enllestís tot.

Tot i aixi em diuen que per al dijous a les 3pm estarà. El dia anterior vaig llegir que un avió militar transporta passagers fins al centre de Papua, a un lloc un tant turístic perquè alguns nadius encara van (des)vestits de la manera tradicional.
El Ramón i.qui l’ha conduït a immigració em deixen a l’aeroport, però no hi ha cap Hèrcules que vole des de sorong, només des de Jayapura.

Camine lentament cap als molls per preguntar vaixells. Creue el mercat molt xulo… Organitzat, no massa ple, no massa buit, en personalitat, agradable. Menge molt bé allà.

Als molls no trobe massa vaixells, els de pesca no hi van a cap lloc, la resta són xicotets.

No em dóna temps a vore-ls tots ja que gaudisc explorant la super fotografica població de casetes i passarel·les de fusta construïdes sobre la mar. Un tressor de fotos! Se m’acava la bateria i torne  casa a la posta de sol. Gran troballa la vida de la costa. Mescla de Papuan i indonesis.

Un bon dia per a la fotografia, a mesura que m’endinsava als barris sobre la mar l’espectacle visual augmentava. I a cada carreró aconseguia un nou sèquit de xiquets plens d’energia i ganes d’estar a la foto.

En un carrer sobre l’aigua contacte en el Jefta, un de Biak, una illa a meitat distància de Jayapura, que em diu que escriu llibres en la llengua local per a ensenyar als xiquets a l’escola. Em diu que el visite allà i li dic que sí trobe el vaixell aniré.

Diari de bitacora, Alken prima 7, Halmahera 2, Curly hair village

image

I’m not in the world to enjoy life, i enjoy life because I’m on the world 😀

Gran dia, Petani es prou interessat… Quan de bon matí ixc cap al poble (a 2km del grau) una moto em diu de dur-me i trabessa tot fins al xicotet moll del següent poble (yeisowo?), que és un poble de papuans, tots amb el pel super arrissat, fent de fotos molt xules de xiquets, adults i ancians  😀

Torne caminant i el poble de Petani, més ric, està poblat per indonesis estàndard. Mesqutes innesesariament grans i decorades.

L’estació de policia deu estar al lloc d’algun antic edifici colonial, ja que el perimetre exterior té uns grossos però vells baixos murs a mode de valla, certamen no són arquitectura local.

Menje algo per provar cuina local, però  no és res d’especial. Torne al baixell després de les 2h que m’han dit però allà em diuen que se n’anirem prou més  tard…

En diuen també  que els camions van al poble a l’altra costa de la península, i que puc anar amb ells. Vec un poc em pose banyador i vaig montat a dalt de tot de la càrrega 🙂

A l’estret mal camí  que puja als turonets les vistes són xules, i he d’anar evitant rames i cables que atempten de decapitar-me :P.

Un cop a Gemia vaig a la mar, bonica badia en platja d’arena marró rodejada del poble i alguns cocoters,  molts xiquets jugant amb peixos i barquetes de pesca a la badia.

image

El poble no té  res d’especial, però  no és lleg tampoc  (be la mega mesquita se formigó  al centre un tant decrepita és… singular).

El camió  s’està anant i l’aborde per tornar, però encara cal descarregar 7 grans, super pesaades, finestres. Ajude en el complexe procés (sobretot  és  dificil la 1a ja que no hi ha marge) i ja tornem al grau, aquest cop al remolc buit.

Em diuen que van molt lents i que fins les 7 no se n’anirem.

Estic encara cansat d’ahir, però la mar blava turquesa transparent plena de bancs de peixos em crida.

Nade un rato, torne a bord i demane ulleres. Em deixen unes de busseig. L’esscena als pilars del moll i els bancs de peixos al voltant del baixell són corprenedors, especialment perqué la visibilitat és  bonisima.

Veig un munt de peixos bonics, que cobtinuen fent  sorolls. Nade a  través  dels bancs de peixos platejats. Peixos de peixera per tot. Crancs. 3 o 4 Peixos lleó  (eixos amb llargues espines que sobreixen com pels i franges negres, blanques, marons).

Poc més, sopar, dormir.

***
Tot el que faig es podria dir que està permés pel simple fet que faig viatge “artesanal”, i.e. poca gent ho fa i.menys encara de la manera en que jo ho faig. És  lent, difícil, poc pràctic  i ineficient. Però certament ja és  el que busque 🙂

Un viatge induatral i.e. turistes en massa, clarament no.podrien ni acostar-se al que jo faig, però al mateix temps poden visitar moltes més coses boniques en menys temps.

I use the extremely low numbers in my favour 😀