Després d’estar dinant amb el magnífic equip de tolitoli, em deixen al bar de carretera on em diuen que el propietari m’ajudarà a buscar transport fins gorontalo.
Jo aprofite per cagar i ja que hi a dutxes em dutxe (ahir no vaig poder).
Decisdisc invertir 1h a vore que passa en el restaurant, mentre vaig escrivint. No para ningú (a la carretera passa un cotxe cada 15-20min) i camine, són les 3.
Altre cop vistes magnífiques. M’agafa un furgopickup on s’apretem 3 a la cabina. Vaig al mig l’home a la meua equerra dorm. Em deixen poc després i camine més, molt més.
Travessant un llarg poble veig unes dones que desfilen a la carretera a mode militar, curiós 🙂
Ningú para. Un repartidor de bidons de gasolina m’agafa i em du uns 10kms més .
Camine més i ara ja és prop a fer-se fosc. Un altra furgopickup que fa de transport de passatgers em durà fins a Buol, però no sense abans parant 40min en un poblet per a que 2 passagers resen en la pregària de les 6, eficient 😛
Ja a Buol decidisc provar sort a la mesquita per dormir. Només he fet 80 dels 250km fins a Gorontalo. Vaig primer a sopar i em pose els pantalons llargs.
A la mesquita em demanen si sóc musulmà i dic que no. Em diuen que no puc dotmir allà. No sé si perquè tanquen o per no ser musulmà. En tot cas un home em du a dormir a la seua calenta i humida casa damunt la platja. per sort tinc el ventall i m’ajuda a sobreviure fins ja alçada la nit que refresca un poc.
He de comentar que com a regla general les cases ací no tenen finestres, o molt poques i estàn quasi sempre tancades. Amb la poca llum que entra pels forats de ventilació i la porta oberta acostuma a haver més que suficient llum de dia. És curiós constatar com una cosa inconcebible per a nosaltres com és una casa sense finestres ací és la norma.
humanitywants.org 