#camió

I’m not in the world to enjoy life, i enjoy life because I’m on the world 😀

Gran dia, Petani es prou interessat… Quan de bon matí ixc cap al poble (a 2km del grau) una moto em diu de dur-me i trabessa tot fins al xicotet moll del següent poble (yeisowo?), que és un poble de papuans, tots amb el pel super arrissat, fent de fotos molt xules de xiquets, adults i ancians  😀

Torne caminant i el poble de Petani, més ric, està poblat per indonesis estàndard. Mesqutes innesesariament grans i decorades.

L’estació de policia deu estar al lloc d’algun antic edifici colonial, ja que el perimetre exterior té uns grossos però vells baixos murs a mode de valla, certamen no són arquitectura local.

Menje algo per provar cuina local, però  no és res d’especial. Torne al baixell després de les 2h que m’han dit però allà em diuen que se n’anirem prou més  tard…

En diuen també  que els camions van al poble a l’altra costa de la península, i que puc anar amb ells. Vec un poc em pose banyador i vaig montat a dalt de tot de la càrrega 🙂

A l’estret mal camí  que puja als turonets les vistes són xules, i he d’anar evitant rames i cables que atempten de decapitar-me :P.

Un cop a Gemia vaig a la mar, bonica badia en platja d’arena marró rodejada del poble i alguns cocoters,  molts xiquets jugant amb peixos i barquetes de pesca a la badia.

El poble no té  res d’especial, però  no és lleg tampoc  (be la mega mesquita se formigó  al centre un tant decrepita és… singular).

El camió  s’està anant i l’aborde per tornar, però encara cal descarregar 7 grans, super pesaades, finestres. Ajude en el complexe procés (sobretot  és  dificil la 1a ja que no hi ha marge) i ja tornem al grau, aquest cop al remolc buit.

Em diuen que van molt lents i que fins les 7 no se n’anirem.

Estic encara cansat d’ahir, però la mar blava turquesa transparent plena de bancs de peixos em crida.

Nade un rato, torne a bord i demane ulleres. Em deixen unes de busseig. L’esscena als pilars del moll i els bancs de peixos al voltant del baixell són corprenedors, especialment perqué la visibilitat és  bonisima.

Veig un munt de peixos bonics, que cobtinuen fent  sorolls. Nade a  través  dels bancs de peixos platejats. Peixos de peixera per tot. Crancs. 3 o 4 Peixos lleó  (eixos amb llargues espines que sobreixen com pels i franges negres, blanques, marons).

Poc més, sopar, dormir.

***
Tot el que faig es podria dir que està permés pel simple fet que faig viatge “artesanal”, i.e. poca gent ho fa i.menys encara de la manera en que jo ho faig. És  lent, difícil, poc pràctic  i ineficient. Però certament ja és  el que busque 🙂

Un viatge induatral i.e. turistes en massa, clarament no.podrien ni acostar-se al que jo faig, però al mateix temps poden visitar moltes més coses boniques en menys temps.

I use the extremely low numbers in my favour 😀