Diari de Sulawesi, dia 31, Manado, mercat boig

Posted on by wanderer
image
manado busy market

Dorc a la part de darrere del camió , no és el millor pels colps, però sobretot pel vent, tot i així dorc unes hores.

M’alçe sobre les 5:40 i gaudisc de la carretera vora la mar al remolc (cosa que implica que haja d’estar de peu per vore).

Arrive a les 7 a manado pare a desdejunar a un local en grans rates i bany holandès! (d’eixos que cagues i la merda es queda a una repisa per a que la.pugues vore. Típic d’holanda, però estrany a 14km d’allí 🙂

Vaig al port i no veig cap vaixell per a Maluku, hi ha un ferri però.

El mercat rodeja el port, és el mercat més boig, desordenat, caotic, brut, ple de gent, i que em recorda a la India que he vist. Impactant, galeria de cabres, peix, roba, electronica, mercat overt laberintic, mercat tancat encara més laberintic.
Ple, ple, ple, de productes, de gent per tot. Cal viure-ho, però desafortunadament estic cansat i carregue en la motxilla per tant no ho gaudisc tant.

Vaig cap al lloc d’encontre amb l’Allan, un CS. És  una gasolinera 6km de distància, però  em perc als carrers, ara sí, pinrorescos (les avingudes de Manado fins al moment són terriblement lleges i aborrides).

Faig autostop i una moto em du en la direcció equivocada, he de tornar arrere i no em sobra temps. Altra moto em du fins la gasolinera.

Una estona després m’areplega Allan en el seu xofer (o amic). Té  un gran 4×4 urbà.

Sa casa és prou gran i luxuriosa. Té un negoci propi de logística de peixos i ha tornat d’un mes de viatges per Jotdania i Iran. Tenia de nòvio un Metge sense Fronteres d’Oviedo!

Dutxa, la necessite.

Anem a menjar i prové carn de gos per 3r cop, realment no m’agrada el sabor, massa fort.

La resta de la vesprada tranquil·la ja que tant ell com jo estem cansats. Ordene fotos, mails i poc més.

Diari de Sulawesi, dia 4, matí, conversa

Posted on by wanderer

image

Allà  a les 4 del matí algú toca al telèfon de’n Fadel. És Phil, un altre couchsurfer que agafarà un barquet en direcció oposada a la meua, Sulawesi a Kalimantan. Ha arribat a les 4 del matí a Palu des de ToliToli i vol que Fadel l’arreplegue.

A les 6 uns cosins de Fadel de Kalimatan venen.

No massa dormida hui…

Ens alcem de cara a les 7 passades, desdejunem donuts que l’Adit ha portat i comence una llarga conversa amb en Phil. Des de viatges fins a cosmologia passant pel món. Ell és enginyer medianviental i està  fent la tradicional convinació de treballar a Australia i viatjar en Asia.

Em comenta coses interesants de festivals i altres organitzacions i com publicar posts de viatges per uns pocs diners.

Des que parlí amb en Kun no havia tingut una conversa tan llarga 🙂

Després dels comiats en la familia, Adit i Phil en Fadel em condueix cap a les afores de la ciutat, li dic que em deixe on acaben les cases, però ell insistís en conduir-me tot el camí fins a un cap al nord de la ciutat, uns 30km. Jo aprofite i li demane que em duga a la punta de la península a fer 4 fotos. A la platja del cap el govern fa pagar!

Després continuen per la carretera que seguis la costa i aquesta es transforma en carretera de terra sense ningú, però que du a uns escenaris espectaculars i a un poblet peculiar, en molta anima, i al costat d’una costa precioça  (combinació muntanyes, arena blanca, aigua turquesa, cocoters).

Apleguem a la carretera principal on en Fadel em deixa després de conduir-me uns kms més.

Diari de Sulawesi, dia 1 vesprada i 2, comunitat

Posted on by wanderer

image

Després de deixar immigració  faig que  la policia em deixen a la uni del meu couchsurfing, ja que m’han fet perdre tant de temps.
En Fadel, el meu Couchsurfer, m’arreplega a la porta de la Uni.

la uni té 30anys.i és prou gran per a una ciutat de 300.000 habitants

Fadel parla un anglès quasi perfecte en accent de la costa est d’estats units que ha après  i perfeccinat assoles.

la uni te un aspecte prou progre i actiu com les de Kalimantan, la comunitat universitària ací deu ser molt activa.

No massa més, Adit, un altre Couchsurfer amic de Fadel sopa en s’nosaltres. Treballa a un banc però ha estudiat comunicació i arts. la feina del banc la fa només perquè paguen més i els seus pares li han dit de fer-la.

El més greu que em diu és que les companyes no et contracten sense experiència si tens més de 26 anys, per tant si no has treballat abans estàs barrat de tindre cap feina que necessite cert entrenament.

Al dia següent en Fadel m’ajuda a comprar un fusible per al adaptador, canviar diners i comprar un mapa de Sulawesi, mola!, tot i que és poc fiable, elsel rius pugen i baixen muntanyes.

Anem a un Carrefour a Indonèsia ! no m’ho esperava, prou com els normals, però té secció d’oli de palma, de sucre, d’snaks i un bar a dins, i està a un edifici de 4 plantes, i no en pla.

A migdia em reunisc en una que fa filologia anglesa i vol anar a l’estranya destinació d’Oregon a fer el doctorat.

A la nit anem a un centre d’arts on en múltiples pavellons la gent jove pot practicar dança, teatre, música, pintura… és impressionat com de culturalment ric açò  és!

Després anem a Sopar DOLÇOS!, sí dolços. Indonesis tenen un problema enorme en el tabac, però altre gran en el sucre. Sopem, creïlles en sirop de coco i sucre, xurros en salsa picant, truita de goninoled, i el més bo, platan fregit en xocolata fosa i formatge, bonisim! (be tenia xocolata so…).

I a dormir!

Diaris de Borneo, dia 21, rainricer

Posted on by wanderer

image

“En el moment que deixés de preocupar-te comencés a ser lliure”

M’alce prompte, sobre les 6:30. No estic fi, com si no havera descansat, serà un dia dur.
Em conviden a deadejunar i l’home em du fins a la intersecció, uns 25km nort.
S’acomiadem efusivament, li dic que s’ha d’aprimar.

Poc després una dona que crida molt em du fins el següent poble, on encadene en un altre cotxe en música rara i conductor adolescent ballant en el volant.
Després vora 20 min caminant pel no res on estàn deforestant, un camió em para. Alam el camioner de 24 anys molt preocupat que vaja assoles a una zona “perillosa”. Hi ha Filipos allí es veu, m’oferis un ganivet de cuina, tot i fer la regla dels 3 no, me’l dóna igualment.

Agnes, una exviatgera m’arreplega i em conta els seus viatges. Presecencià els caçadors de caps en acció a Papua, fa 20 anys. També em diu que tawau és perillós i que hi ha una ruta alternativa a Sulawesi, puc creuar la.frontera per terra a la nova carretera, però com he quedat en els CS i no sé on és el pas de frontera (no està als mapes) ho deixe córrer per hui, pot ser demà tot i que implica tornar arrere.

Be, un jove que ha estat a australià, explica a son germà que conduix que vol dir el gest de l’autoestopista i venen a per mi.

Aquests 3 autostops em comenten que no ha plogut en 3 mesos i que hi ha molts incendis. Per sort, ara que vinc jo, comença a ploure…

Completen el transport una grua que agafa altres locals; un pickup en toldo, gallines i un cadell; i un pickup que em fa anar al darrere tot i tindre espai a la cavina.

Els paisatges són impressionants primer. No hi ha cap poblat per centenars de km i travessem selves verges en meitat de les muntanyetes. Però despres arribant a la costa tornem als mars de palmeres…

A Tawau quede amb Mohd, un CS nou que he contactat per la foto que tenia, a dalt d’una muntanya 🙂
Els militars li han pagat els estudis mèdics però ara ha d’estar 10anys a l’exèrcit i no pot anar més enllà de 65km de la base. No li agrada gens però ho ha fet per son pare. Tot i això té l’oportunitat d’anar a Lebanon , ha estat a un areotransportador dels EEUU i li deixen treballar a temps parcial per guanyar diners extra.

Em conta que a Tawau en 2013 un batalló de filipins independentistes que venien d’ Indonèsia atacaren la zona, per això hi ha tant d’exercit ara (uns 6000mil soldats). Filipines encara reclama Sabah com a territori propi. També em comenta que detingueren a un alemany sospitós de ser espia!

Em convida a un àpat, va fent-se habitual i això no és bo…

Vaig al moll on pesque en un del poble, pesquen nomès amb fil! no canya. No aconseguesc informació del ferri, pareix tot tancat, però em diuen que a les 10 deu anar, deuria haver preguntat més pel esdeveniments futurs.

Quan es posa a ploure molt em replega en Mohd i em du a la clínica de familia on treballa. Allà conforme que el carregador i adaptador han mort la nit anterior, problema.

Després a les 8 l’altre CS, TP Lee, em replega. És farmacèutic per controlar medicaments il·legals. A l’igual que en Mohd i a altres països del SE-asiatic el govern paga els estudis però et força a treballar per a ell per una serie d’anys.

Estem cansats i anem a dormir pronte. Per tant no faig recerca del pas per terra, error. La dutxa senta molt be al meu fatigat cap 🙂

Torna a ploure molt! Em diuen que és bo ja que calia, el mateix que n’han dit els autostops i la família d’ahir, duc plutja.

“The more you strugle, the deeper you can go”

diaris de borneo, día 17, Sarawak.

Posted on by wanderer

image

Després de molt de pensar, d’un parell de llançaments de monedes, i de moltes cavilacions a l’últim moment decidísc no fer més aventura per ara per estalviar temps. I bàsicament perquè és fer més del mateix amb l’únic alicient de la frontera exòtica però sense temps per gaudir del camí com toca. Borneo, Kalimantan, vol temps, però et recompensa en un tracte personal magnífic.

Comence l’autostop, hui no funciona tan bé com de normal, tot i així encadene una moto en un cotxe i un pickup duent motos en una moto que em para. Camine vora 1h creuant un llarg poble on em faig fotos en una escola d’oficis, estàn practicant soldadura.
Després encadene un cotxe en un camió que em du fins la frontera tot i estar a 5km d’on ells anaven. Més amabilitat perquè sí. A la frontera cap problema aquest cop i després de caminar un poc m’agafa un malay en un anglès perfecte que està casat en 3 dones, la última fa poc i encara no té fills amb ella. És impressionant trobar-te en casos així i li deuria haver fet més preguntes i no callar-me per discreció.

El següent l’autostop m’ha de dur tot el camí fins Sibu on un CS m’ha confirmat que m’hospeda.

L’home de l’autostop és terriblement amable,  treballa com a enginyer supervisor de maquinària a una central de carbó. Transportaa uns pollastres de lluita per a un amic i ha fet un viatge de 8h per atendre una reunió d’1h… Em convida a un parell de cerveces i un sopar enorme i em du fins l’entrada de Sibu.

Aconseguir que algú em préste el mòbil ací per cridar és increïblement difícil, i pel poc que he vist són tot xinesos.
All final contacted en el meu CS que em replega un poc després. Treballa com a model a temps parcial i hui ha estat a una desfilada de 4h. En general no té projecte vital i està en una feina governamental per els diners. I com la majoria de malasis que em trobe està plenament informat d’affers polítics i del funcionament de les coses. Em comenta que Sarawak vol recuperar l’autonomia perduda i que l’odi al govern central altament corrupte és gran, però que el president d’ara de Sarawak és molt anti corrupció i pro autonomia.