#diners

Després de 2 dies i mig ací es fàcil vore com Arborek ha estat tocat pels diners.

Arriva el vaixell dels trevalladors del Banc BRI. Tota l’illa els espera i els reben en timbals i flautes i fan un passavila.

A l’event el banc organitza activitats per grups en que cada departament ha de fer una performance. Al final donen premis individuals als millors treballadors i també al millor grup.

Això em fa pensar altre cop en la natura dual dels humans. Per un costat Individus en la propia personalitat, pensaments, nom. Per l’altra essers socials, en la cultura, comunitat, familia. No és pot entendre un ser humà sense que forme part d’un tipus de societat on un altre.

La conciliació d’aquestes 2 natures és l’origen de molts conflictes, problemes i també grans Achievements de la raça humana.

Els premis del banc són un bon exemple. Per un costat potencien la individualitat i competència i pot portar a enveges, base del liberalisme (per exemple). Però per l’altre un banc no pot funcionar sense la cooperació del grup, i events com aquest ajuden a crear conciència de grup i que tot funcione més coordinat, base del socialisme (per exemple).

***
Dia que la meua formade viatjar no és paga  en diners  si no en temps. Ara crec que es paga en somriures, fer el món de la gent que et creues  un poc més feliç no té preu.
***

I’m a solo mingler!

m’he unit als del banc i el cap de la delegació m’ha ecplicat que es dediquen principalment a microcrèdit. Li han fascinat el meus viatges.

sort és  el meu camí, siga bona o mala l’accepte amb els braços oberts.

Com les turistes m’han dit que anar-se’n de l’illa costa 1.5milions de rupies (100€) i jo ja no estic agust en l’illa, doncs demane d’anar-me’n en els del banc. El cap de la sucursal em diu que serà un honor.

Després de passar 2 dies a l’illa turísticaturístic, un cop passat l’exitament i admiració inicial de balenes, natura i miniilles,  comence a experimentar el contrast entre l’illa de Pam on havia arribat, i l’illa d’arborek, on els turistes han arribat.

Tot i estar només a 30km de distància la vida i pensaments i actituds de la gent  canvien dràsticament. Tampoc ajuda compartir el CS en 2 turistes que reben un tracte diferencial que no els agrada i m’ho fan sentir (bé, la suïssa).

També  l’actitud de la CS Guita, que s’bsesiona molt pels diners. A més  no puc arrivar a establir una conversa sobre la conservació. Pareix com si tots els seus projectes, com la recollida del fem, fer subenirs, menjar, plantació de manglars, van orientats a atraure turistes i no a un canvi real de mentalitat ecològica.

Pel que és la societat a l’illa els Xiquets no van despullats pel carrer, ni pesquen ni naden a la mar. Juguen, sí, però dóna la.sensació de tot ser mé s controlat i organitzat que a Pam.

També  salude i ajude a la gent i bo pareixen tan contents d’això, tot i que una dona que vaig eatar ajudant 1h a omplir unes bases en igua salada del pou, a pualades, no em va dir ni gràcies …

Bé ací  sóc només  un “Buleh” més  de tants, supose que és  normal. En tot cas mai no em sent  rebindicat pels diners i pagar més  que per la CS i la suïssa.

També vaig tocar ahir la campana (antiga botella de buaeig …) 1 cop, cosa que es veu que ha alterat l’ordre de l’illa, molta gent pareix subsceptible a açò. Quan una societat sobredimensiona la importància a coses que no en tenen pas, donc no et sents bé allà.

Per tot, aprofite l’acte que està fent el banc BRI i que a la vesprada tornaran a Sorong (la ciutat més important de la zona) i demane de tornar en ells en el
seu ferri charter. La suïssa no es vol unir ja que diu que seria poc considerat. Estrany, no.han sigut considerats en ella. Certamen a mi no m’ho pareix.

A les 5 agafe el vaixell i faig via.

A sorong m’espera el Ramon, un altre CS que m’ajudarà molt però que pareix decaigut. Bé, no li agrada la ciutat ni la feina que té, així que ho entenc 🙂