Diari de Halmahera, dia 1, nadador. Alken prima 5

Posted on by wanderer

image

Dorc a l’hamaca altre cop, alla a les 2 en desperte un poc fred, no hi ha mosquits perĂČ curiosament fa fret 😛
El vaixer zarpa sobre a les 3 i em desperte poc desprĂ©s, vaig a coverta i m’enrolle en una estoreta i gaudisc de les estrel·les, unes quantes de fugaces.

Fa vent i no puc dormir bĂ©, l’estoreta estĂ  tallada per la meitat… torne a l’hamaca i dorc bé  fins les 6.

Em desperte per vore l’eixida de sol (sobre les 6:30) perĂČ no Ă©s molt bona.

Segons m’havien dit haviem de parar en un poble dit Maga, perĂČ el passem de llarg allĂ  a les 7

Aprofite el matĂ­ per enllestir els diaris.
Arribem a les 10 a Weda, una capitaleta, i done voltes. Em pense si fer l’aventureta o no de viatjar per terra fins a la punta de l’illa. Per un costat el descobriment em crida, perĂČ per l’altre puc perdre el vaixell i serĂ  desprĂ©s de tot quelcom similar al ja fet, perĂČ a diferents terres. Tot i així  descobiment crida i decidisc anar sĂ­ parle en el Tango i m’explica bĂ© el planing.

1h després torne i explique el
plĂ  d’anar a Patani per carretera i juntar-me amb ells a l’endemĂ  nit. PerĂČ  em diu que la carretera fins allà  Ă©s  massa roin per fer-ho en 2 dies. Simplement no hi poden passar cotxes…

Dons decidisc anar a Mesa, “nomes” a 70 km, i tinc hui tota la vesprada i demĂ  fins el matĂ­ per anar-hi. Pasucatamboli pense 🙂

De fet tinc molta sort. Després de comprar al mercat uns aperitius. Una moto em deixa a la intersecció cap a Mesa, camine vora 30 min i para el que deu ser un taxi duent a un home cec i altre home transpotant un munt de coses.

La carretera principal comença sent no millor que la de Sagunt a la muntanya dels iaios, perĂČ  no hi viu ningĂș. DesprĂ©s passa a ser la que va a la montanya cremada.  DesprĂ©s  en obres, desprĂ©s pista forestal i ja carretera feta pols altre cop. Finalment fang.

L’home em deixa en una carretera/senda de terra i fang que va a Mesa, a “nomĂ©s” 12km en linea recta. 3h o 4h, ho huria de poder fer (ell em diu que 2h caminant estic :P, acĂ­ el mateix poble pot estar a 4km o a 20km, segons a qui preguntes :P).

Be conença el fangar. Per els primers 2 km el sender Ă©s una mescla de camĂ­ normal, en basals, en riuets, en llacunes i tones i tones de fang. Vaig descalç obviamet. Tot i aixĂČ creuar els obstacles Ă©s lent.

Passat un riu la carretera esdevĂ© una carretera oberta no fa molt, nomĂ©s  de terra i pedra picada, perĂČ plana, ampla i el mĂ©s  important, sense fang.

Continue uns 4kms mĂ©s, aquest cop a bon pas. Ara ja hi ha pontets (abans era res o tronc per als torrents). A  un pont hi ha dibuixos, al segĂŒent algĂș que supose Ă©s  un xiquet, ha escrit Andre UK, no en resistisc i escric Andreu ValĂšncia/Barcelona, i la data.

image

Continue i locals em diuen que Mesa està  molt lluny, dic “tidak apa apa”, (no hi ha problema). Un cop arribat al poble de Yeka (que no està  a cap mapa) mĂ©s i mĂ©s gent em diu que està  molt lluny. Continue i un home (Riseal) en una moto em du 1km mĂ©s. Quan em deixa insistis que  estĂ  lluny (uns 10km mĂ©s) i sĂłn  ja les 5, hora i mitja de sĂłl nomĂ©s.

Accepte dormir al poble seguint la lley i no la regla 1 (perĂČ sí  la 0). El Riseal em du a sa casa i em convida a dormir.

Estic sentat al portxo i la canalla del poble es comença a acumular. Estic uns 20min i vaig a voltar el poble, aquest cop amb sùquit 😀

El que deuen ser tots els xiquets del poble (vintena llarga ) se m’acumulen darrere i em seguixen allà  on vaig per 1h, on lentament recorrec tot el llarg poble (2 carrers) i nade a la mar.

Realment Ă©s sentir-se com un super famĂłs. SĂšquit incondicional i continu, fotos, i salutacions a tots… Jugue un poc en els xiquets fent-los cĂłrrer i cridar.

Torne a la casa i al final la canalla se’n va quan els adults allĂ­ reunits escampen.

Un que sap un poc d’AnglĂšs em conta que fa un any que un “Buleh” (blanc) arriba nadant a yeke, es dia andre!, com el del rallot al pont. Supose que no serĂ­a un xiquet doncs 😛

En teoria sóc  el 3r buleh que va al poble, un nadant, altre remant, i jo caminant, es deuen pensar que estem pirats XD.

Dies desprĂ©s google confirma lo del tio nadant, tot i que no pareix que es diga Andre, i fa  2 anys i no un, perĂČ  bĂ© solprenent igualment el que et trobes O.O
http://www.whereistomba.com/swim/

Aquest Ă©s l’enllaç i en troria va rfer 1200km nadant, tot i que al blog no ho confirma.

Sopem l’estandard arrĂČs i peix fregit i fideus Maggi, amb l’afegit de plĂ tans de postres 🙂

Diari de Sulawesi, dia 19, muddy world

Posted on by wanderer

image

When you have gone through terrible roads, a simply bad one does not scare you at all. Mind the mud though.

La nit ha estat molt bé  perĂČ l’experiencia podrĂ­a haver estat millor si aguera utilitzat el que a la nit m’havia  paregut llançols bruts, perĂČ que al matĂ­ n’adone que Ă©s una mosquitera 😩

Els mosquits sĂłn molt sorollosos acĂ­, i tot i que no m’han picat al passar prop  de l’orella desperten.  DesprĂ©s al ploure fort els mosquits paren perĂČ uns bitxets del sostre cauen a l’hamaca i no tenen res millor que fer que pegar-me picadures intenses de 2 o 3 segons. Tot evitable si hagura sabut de la mosquitera.

AllĂ  a les 3 del matĂ­ la plutja para perĂČ uns veins d’una de les casetes de palmes de mig dels camps d’arroç no tenen res millor a fet que enfocar una llum a la meua caseta. No sabent que fer estic a l’espera. Apagen la llum una estona desprĂ©s.

Pose la toalla sobre l’hamaca a mode de tapa i ajuda contra mosquits i bitxets. Plou mĂ©s.

M’alce a les 7 i poc del marĂ­ i encara plou un poc perĂČ pronte para. No he trobat el llac de colors bonics, perĂČ les muntanyes, boscos, penyes i camps d’arrĂČs arropades pels baixos nĂșvols blancs creen un escenari magnĂ­fic.

Començe a fer autoestop.perĂČ no pasen cotxes, una furgopicup m’agafa prou despres tot i que anem 3 apretats a la cabina :P. No viu ningĂș a aquesta zona i la invasiĂł de l’oli de pamla ha arrivat acĂ­.

Em paren a un poblet on un poc més tart un furgopickup em du fins a la frontera (no massa trànsit en aquestes terres).

Els 5 km de carretera que unisen les 2 provĂ­ncies sĂłn un continu de fang cara amunt (amb l’escenica vista de un camiĂł tombat cap arrere al intentar pujar una rampa enpinada).

Desistisc pronte de fer-ho tot a peu ja que a cada pas els peus se’m peguen al fang i afegiaen una nova capa de sediment banyat a les sofrides sandĂ lies, em pregunte si aixĂ­ podrĂ© arrivar a medir mĂ©s de 2 metres 😛

Pare a la 1a moto que passa i desprĂ©s de pensar-ho prou i fumar-se 2 cigarrets, m’agafa.

La pujada Ă©s fangosa perĂČ per sort curta, he de desmontar un parell de cops per continuar. DesprĂ©s seguĂ­sen kms de bona carretera per les muntanyes on no hi ha res.

Al 1r poble el de la moto em diu que tĂ© fam i que no tĂ© diners. Pague el dinar que sĂłn 30mil r per cap, 10mil mĂ©s del que esperava ja que un menjar mĂ©s complet m’ha costat 20mil abans … no sĂ© si m’han timat per 1r cop. Supose que no.

Al restaurnt uns em duen uns km fins a una carretera junt a la mar, molt bonica.

No passa ningĂș perĂČ el 1r camiĂł que passa para. És un camionot transpotant troncs de palma i com va ple puge a dalt de tot de la cĂ rrega tenint unes vistes magnĂ­fiques :D, experiencia genial tot i el lent abanç per la muntanya, que per altra part tĂ© mĂ©s  magnĂ­fiques vistes a la mar. L’Ășnic problema Ă©s haver d’anar evitant les rames i bambĂșs que creuen la carretera i em peguen si no estic atent 😛

Para en meitat de la baixada de la muntanya i una furgopickup de peix m’arreplega. Com du peix el terra estĂ  plĂ© d’aigua pesquil i em sente damunt les caixes de peix, cosa inestable i que fa que em pegue tot l’aire. PerĂČ la carretera junt a la costa, veient tota la.mineria i mororistes miners en cascs grocs d’obra fa d’un genial paisatge :D. Plataformes mineres flotant a la mar igual de grans que les illes naturals on estĂ n ancorades.

Al segĂŒent un taxi para i quan dic que no taxi em pregunta si faig autostop (numpang) i dic que sĂ­ i m’agafa gratis.

El problema en el taxi Ă©s que els mapes no m’ajuden ja que no hi ha bona carretera i jo no sĂ© com dit-los on parar per anar al llac Towuti. Al final  pregunten  a un local  i els diu que vaja a Soroaku.

Em deixen a la capitaleta de la zona on una dotzena de xiquets em rodeja fins que l’ Aduart m’agafa i deprĂ©s d’una conversa en el seu simple anglĂšs em convida a sa casa. No tinc ni idea on estic anant ja que el llac estĂ  a l’oest a les muntanyes  i jo estic  anant nord per la costa.

El fill (un dels 5) també es físic i ja a casa seua parle en ell per telefon, està a Palu.

Sopar, parlar sobre ciutats d’espanya, especialment les andaluses, i dormir.

Per fi he descobert el camí  al llac, bĂ sicament implica donar una volta tonta. Deuria haver dit el nom d’un poble al final de la mala carretera, no sĂ© el que m’haguera costat perĂČ m’he perdut una aventura …