Sulawesi 26-29, 1, 2, 3 Tolitoli, Treasures Paradise

Posted on by wanderer

More, much more!

image

I live on the assumption that the world’s is never boring. If I find it boring is that I’m doing something wrong..

Toli-toli. If Biduk-Biduk (about 100km away across the sea) was a hidden paradise, Toli-Toli is a treasure paradise.

How to start writing down my experiences there in a way that would simply make a bit of justice of what it really is?

Well all starts with contacting the CouchSurfing community of Toli-Toli. It’s still small but the amazing multi employed starter of it (tourist official, university teacher and photographer and something else!) Hendra, together with my host, Alvin,  and his friends and family, offered me one incredible and unimaginable experience.

I’ll go with a intense summary to give a taste, but there is more, much more!
1- One.

  • Sunrise sea market.
Sunrise market.
Sunrise sea market.
  • Royal house.
Royal house.
Royal house.
  • Mythology, with the story of how 3 founders of Toli-Toli transformed on the 3 main tree crops.
  • Visit to the local university full of young energetic students 😀

image

  • Street deer.
    image
  • Coconuts harvest and eating.

image

  • Fast river channel swimming.
    image

image

  • Village at night.

2- Two.

  • Village school visit

image

  • Small boat trip.

image

  • Navigating through mangroves.
  • Hanging bridge to a postcard village.

image

  • Colourful bridge.

image

  • Snorkelling through coral fish nurseries.

image

  • Realizing how noisy some fish are. Exploring shipwrecks.
  • Rest.

3- Three.

  • Holding piton snakes.

image

  • Local smith knife and swords shop!

image

  • Boarding 2nd fishing small boat to diminute islands

image

image

  • Diving to another coral reef.
  • Hunting moontail fish.
  • Dancing with a fish for 15 min.

image

  • Amazing dinner where you pick strange fish to eat, from the day catch.

image

Interview with the head of a village to see the Malu bird (a small penguin like) that’s supposed to be their ancestors and that buries on the sand 1m deep, eggs that are half the size of their body.

4- More much more.

  • Early rising to a red sunrise.
  • Interview with the only guard of the endemic maleo birds, who gets paid only 1milion rupies (150€) a month for his salary and all the expenses of the park.

image

  • Beach.
  • Boat ride with all the colours of blue.

image

  • Beach walking with the white waves breaking the shore.

image

  • Crossing the beach forest, with sea sound on the background, giant spiders!

image

image

  • Maleo bird burring its eggs.
  • Lizard unburring them.
  • Humans unburring them.

image

  • Blue ride back.

image

  • All this marvellous world. All the wonderful people.

image

Continues on:
21st century explorers, 21st century way openers.

Diaris de Borneo, dia 21, rainricer

Posted on by wanderer

image

“En el moment que deixés de preocupar-te comencés a ser lliure”

M’alce prompte, sobre les 6:30. No estic fi, com si no havera descansat, serà un dia dur.
Em conviden a deadejunar i l’home em du fins a la intersecció, uns 25km nort.
S’acomiadem efusivament, li dic que s’ha d’aprimar.

Poc després una dona que crida molt em du fins el següent poble, on encadene en un altre cotxe en música rara i conductor adolescent ballant en el volant.
Després vora 20 min caminant pel no res on estàn deforestant, un camió em para. Alam el camioner de 24 anys molt preocupat que vaja assoles a una zona “perillosa”. Hi ha Filipos allí es veu, m’oferis un ganivet de cuina, tot i fer la regla dels 3 no, me’l dóna igualment.

Agnes, una exviatgera m’arreplega i em conta els seus viatges. Presecencià els caçadors de caps en acció a Papua, fa 20 anys. També em diu que tawau és perillós i que hi ha una ruta alternativa a Sulawesi, puc creuar la.frontera per terra a la nova carretera, però com he quedat en els CS i no sé on és el pas de frontera (no està als mapes) ho deixe córrer per hui, pot ser demà tot i que implica tornar arrere.

Be, un jove que ha estat a australià, explica a son germà que conduix que vol dir el gest de l’autoestopista i venen a per mi.

Aquests 3 autostops em comenten que no ha plogut en 3 mesos i que hi ha molts incendis. Per sort, ara que vinc jo, comença a ploure…

Completen el transport una grua que agafa altres locals; un pickup en toldo, gallines i un cadell; i un pickup que em fa anar al darrere tot i tindre espai a la cavina.

Els paisatges són impressionants primer. No hi ha cap poblat per centenars de km i travessem selves verges en meitat de les muntanyetes. Però despres arribant a la costa tornem als mars de palmeres…

A Tawau quede amb Mohd, un CS nou que he contactat per la foto que tenia, a dalt d’una muntanya 🙂
Els militars li han pagat els estudis mèdics però ara ha d’estar 10anys a l’exèrcit i no pot anar més enllà de 65km de la base. No li agrada gens però ho ha fet per son pare. Tot i això té l’oportunitat d’anar a Lebanon , ha estat a un areotransportador dels EEUU i li deixen treballar a temps parcial per guanyar diners extra.

Em conta que a Tawau en 2013 un batalló de filipins independentistes que venien d’ Indonèsia atacaren la zona, per això hi ha tant d’exercit ara (uns 6000mil soldats). Filipines encara reclama Sabah com a territori propi. També em comenta que detingueren a un alemany sospitós de ser espia!

Em convida a un àpat, va fent-se habitual i això no és bo…

Vaig al moll on pesque en un del poble, pesquen nomès amb fil! no canya. No aconseguesc informació del ferri, pareix tot tancat, però em diuen que a les 10 deu anar, deuria haver preguntat més pel esdeveniments futurs.

Quan es posa a ploure molt em replega en Mohd i em du a la clínica de familia on treballa. Allà conforme que el carregador i adaptador han mort la nit anterior, problema.

Després a les 8 l’altre CS, TP Lee, em replega. És farmacèutic per controlar medicaments il·legals. A l’igual que en Mohd i a altres països del SE-asiatic el govern paga els estudis però et força a treballar per a ell per una serie d’anys.

Estem cansats i anem a dormir pronte. Per tant no faig recerca del pas per terra, error. La dutxa senta molt be al meu fatigat cap 🙂

Torna a ploure molt! Em diuen que és bo ja que calia, el mateix que n’han dit els autostops i la família d’ahir, duc plutja.

“The more you strugle, the deeper you can go”

Diaris de Borneo, día 15, motorbike kingdoms

Posted on by wanderer

image

Al matí vaig a la final de l’Olimpíada de matemàtiques, on una part és exàmen i altra problemes mode concurs en que s’endú punts el 1r a respondre. Faig el que entenc de l’examen, el nivell és bo però es centra molt en el càlcul (el que entenc). El premi és matrícula gratis al camupus i altres coses.

Deprés en Kun em comenta que és gay (un poc m’ho imaginava) mentre teníem una de les converses sobre l’estat de la sociatat. Passem a parlar de com és vist això a aquesta societat i com ací és encara vist com una malaltia que inclús es pot estendre, com molts pensen que és millor si moren, i tot el que suposa de pressió per als gays. Em diu que un amic seu que era gay es va suïcidar quan tenia 19 anys. Ací es vist que sí eres musulmà i gay aniràs directe a l’infern no importa el que faces. Prou terrible. Jo ho relate al que passava a Europa i EEUU als 50-60 i com difícil era. Com després de passar les lleis del matrimoni la situació ha millorat molt. En tot cas en Asia és un tema molt difícil tot i que ací la presència de transsexuals és molt extesa i normal, però no estàn protegits i des la radicalització de l’islam comencen a ser perseguits quan abans no passava res.
Li comente que han de pensar a nivell de comunitat, si volen fer els sacrificis i lluita que es feu en els 60, però que allà  no tenien altra opció. O anar a Europa o Amèrica on la situació és molt més còmoda. En tot cas és molt difícil per ells.
***

Se n’anem als regnes de les motos. Imagina llocs d’inceible bellesa natural on tribus encara es maten unes a altres (fa 10anys) i banyen calaveres en sang com a rituals en una societat on els últims xamans (alguns de100anys) són els últims remanents de costums ancestrals que desapareixeran perquè les noves generacions no estan interessades. On les dones embarassades et toquen el nas perquè esperen que el fill tinga un nas gran europeu.  Un món on la moto és la reina ja que és el mitjà de transport més avançat que arriba allà. Que et permet descobrir cascades perdudes i pobles quasi aïllats en època de plutja.

Sopar baix les estrel·les, un foc on 2 gallines recientment vives i una serp són cuinades, i visita a la casa de la dona que ha mort hui, 70 i pico anys, tot el poblat passarà la nit en vela allà fins que al dia següent l’entreten i cremen la seua roba per evitar el fantasma. Després per 7 dies la gent visitarà la casa.

Hem anat allà perquè en Kunto visita als seus estudiants que estan forçats a fer 2 mesos de treballs comunitaris abans d’acabar la carrera, això és a tot Indonèsia! Fan programes educacionals i altres coses d’iniciativa pròpia com eliminar els desaigües que van al riu i fer-ne de nous. Crec que és una gran iniciativa! tot i que en Kunto em diu que no sempre és tan útil o funciona tan bé.

Dormim al poble.