Diaris de Papua, Dies 1 al 5, Visa extension

image

Dies aborrits, l’extensió de la visa quequè el que pensava que em costaria un matí, s’ha convertit en una odisea de 9 dies.

El diumenge tancat, el dilluns és festa religiosa, no sé que de Jesús.

Els dies pasen amb poca activitat ja que estic encara cansat i dèbil de tot l’anterior, i el Ramón és poc actiu.

Aprofite per ordenar coses, fotos, mails. Comprar pantalons de 2a ma, carregador del mòbil, crema solar (8€, super cara!), regleta de la llum super pràctica, cola. Arregle les xancles per 8é cop.

El dimarts vaig a l’oficina d’immigració per a ser dit que necessite la presència física d’un sponsor. No em val com quan vaig fer la visa, només el amb nom. Ridícul. Ramón no pot eixe dia.

Tornant puge als turonets on descobrisc un antic hotel abandonat, amb bones vistes de la badia i ple de grafitis sexuals.

El barri al sud de ca Ramón és molt xulo, carreronets plens de vida i personalitat. La foto.

***
Fer feliç a la gent és extremadament facil, només  cal anar a l’altra banda del món, a llocs en pocs visitants, passejar i somriure 🙂
***

El dimecres Ramón no està i vaig a l’oficina de Conservation International on faig una xicoteta entrevista, ací un rextracte. No esperava juntar Leonardo Di Caprio, en Eko-Teologi, en el príncep de Mònaco i en doctorats…

Acabe l’hora llarga d’entrevista i vaig a una pagoda budista en grans esvàstiques i una torre dalt de la muntanya.

Baixant em creue en 2 papuans que en comencen a parlar animadament d’independència 🙂

A la nit tinc la primera conversa real amb el Ramón, sobre la independència. Es nota que està en contra, no obertament però.

El seu argument és que els locals no estàn preparats per fer funcionar un estat, cosa que pot ser, però justificar-ho en que estaven en l’edat de pedra mentre que els indonesis estaven més avançats, òbviament no compre l’argument i dic que els estats són una creació artificial, sense importar les condicions de la cultura prèvia.

Que simplement s’han d’aconseguir els coneixements bureocratics per fer funcionar l’administració i a partir d’ahi la resta és que la població es senta identificada amb la simbologia creada per l’estat. Si això passa l’estat funciona, si no hi ha problemes.

En tot cas la seua justificació és la mateixa que els colons…


Dijous fem la paperassa, el dilluns he de tornar per a que em fagen una foto, ??? No hi ha res a fer. Després de la foto tardaran 3 dies.

Diaris de Borneo, dia 23, solo traveler law

image

Empirical law, developed after many events.
Law of solo travel: Let things happen! (but not for a long time in the same place, a traveller gotta travel)

Autostop a Kalimantan altre cop, un es pot tornar addicte a açò!

Després d’agafar l’speedboat a desgana (8€ més) ja que m’asseguren que no hi ha transport a Tarakan fins Sulawesi, desidisc continuar el meu camí cap al sud on el couchsurfer m’ha dit que en el punt més proper de Borneo a Sulawesi hauria de ser prou més fàcil creuar. El lloc és Biduk-Biduk, a recordar.

Si tot va bé hauria d’arribar hui allà, però promte Recorde com Kalimantan t’atrapa.

El vaixell em deixa en meitat del no res, on per tant està INFESTAT de taxistes pesats típics del SE asiàtic. Per consol són pesats en tots, no només jo. En tot cas em toca caminar prou fins que fugisc de la seua influència.

Un home m’agafa en la moto i insistis en trobar a algú que li traduisca a l’anglès per entendre que vuic, fins al punt que em du a un hotel on treballa un amic seu i em tradueix. Em conviden al 1r dinar del dia. Fotos i els demane si em poden deixar en la carretera principal per continuar l’autostop.

Em deixa a la intersecció on André em replega en moto i em du fins la seua entusiasta família que criden molt com si haguera arribat algú de Hollywood. Mooltes fotos i 2n dinar del dia.

Altra intersecció i m’agafa un camió conduït pel Mikel, a la foto, en música canyera que em deixa en meitat del no res.

El 1r cotxe que passa és d’en Sudit, en qui tinc el 3r dinar del dia.
Sudit, que no parla anglès, em vol solucionar la continuació del viatge, cosa que irònicament farà que no conrinue.

Em presenta al seu treballador, Ian, que també em vol ajudar però que en comptes de de deixar-me a la carretera em du a casa d’un que és de Biduk-Biduk (on vuic anar) i allí perc 2h en que intenten aclarir que vuic i sí ells poden buscar-me transport.

Em busquen també un amic que parla anglès i ell fa més averiguacions sense èxit. Cap a les 5 i poc és evident que no em poden ajudar i em diuen si em vuic quedar allà o continuar. Difícil decició, però seguint la regla 1 desidisc continuar tot i que queden 50min fins a la posta de sol.

Em comencen a conduir i quan és evident que no pararan a temps que puga agafar altre transport faig marxa arrere i dic que res, que passe la nit amb ells.

Em conviden a sopar un cranc bonisim. Després el que parla anglès em du a sa casa. És mestre d’anglès però treballa d’agricultor tradicional, venent-ho al mercat a les 4 del matí. Li dic si em puc afegir al mercat i diu que no problema. Però a l’arribar a casa de son germà diu que no és apropiat que dorma allà i m’envia a una NGO que es diu yakob.org

LA ONG ha estat una magnífica troballa. Bàsicament es dediquen a formar a les comunitats rurals de com tindre un desenvolupament sostenible. Ho fan a través de les escoles i de la xarxa de mestres joves que el govern envia a zones remotes per guanyar experiència nomes graduats (és un concepte molt xulo per educar els educadors, tot i tindre el contrapunt de que l’educació es dirigida des del centre i no per la comunitat local com és el model que m’agrada). Les comunitats remotes no tenen ni accés a mòbil.

Em confirmen el que m’havien dit abans, que les ONG no són benvigudes per les comunitats locals i que només
volen els diners fàcils, per tant
han de fer molta feina de conscienciació.

La tècnica que utilitzen per aproximar-se és, com els fundadors tenen mol bon nivell d’Anglès, donen classes gratis als escolars per millorar l’anglès i així aproximar la comunitat en el mssatge de conservació.
La ONG té  només 4 anys però ja tenen un antic edifici colonial on organitzen moltes coses, 9 pobles on treballen i diners de Noruega (a través d’un fons local). Els fundadors són joves i molt energètics.

Hi ha 3 mestres més  que passen allí la nit. Una ensenya canvi climàtic a les comunitats.

Conversa molt agradable  i enriquidora. Vaig a dormir tard.