Bescanvia el confort i comoditat del conegut pet la dificulat i perills del incert. Un cop fet guanyes un sentiment exitant i intranquilitzador,molt valuós i digne d’experimentar sempre que es puga 😀
M’han trobat el plubisquer, el membre de la tripulació que es sènior però no se que fa (pot ser meànic del motor) l’havia agafat i el guardava a la cabina.
Parem prop de les 6 del matí a Gag, bonica illa, una muntanya en mig de la mar. El poble musulmà està a l’única explanada que hi ha, entre mar i muntanya.
El poble també és bonic, no hiha ha papuans. La messquita té bones fotos. Escola infantil i primària.
Carreguen cocos secs a la nau. L’única industria a part del peix, supose.
Vaig al vaixell i prepare tot per desembarcar definitivament. És Raja Ampat, un lloc que se suposa dels més bonics del món i en la millor diversitat marina del planeta. Be ja que estic pare, tot i que no està en els meus plans la natura he contactat en una d’allà (Guita) que du un projecte de conservació.
Vaig acomiadant-me de tots i al final puge als pals de la 2a grua. Dine i a la illa.
La mar un cop allà és molt bonica i demane les ulleres altre cop.
I‘m swimming in a fucking aquarium! with yellow paradise flowers floating on top. The water is not completely salty.
Faig fotos amb tota la tripulació abans que zarpen.
Em diuen que demà un amic d’un de la tripulació que es queda a la illa també anirà a arborek, l’illa de la Guita, a 30km.
M’entrestant a l’illa on estic és un lloc en que cada una de les fotos pot ser una postal… Està plé de xiquets papuans mig rossos i despullats, a la mar, fotos increïbles!
Una illa sense cap moto! 400 habitants (només té 1km però la gent sol ser molt gossa :P, així que pot ser gastarien motos també…)
El bo de tindre un caracter de xiquet és que et donen regals com als xiquets :), estar ací tan ben rebut és un regal!
Quanta creu a l’illa, és com si hi haguera una invasió de vampirs i els volgueren espantar… Vampirs en el paradís. Faria això una novel·la per a adolescents? segur que sí 😛
Caminant per l’illa em trobe que al moll algu de fora està fent una activitat per ald locals. Quan pale amb ells em conten que són d’una ONG Conservation Intetnational (americana) i que es dediquen a ensenyar als locals de Raja ampat a protegir el medi ambient. Per a fer-lis entendre elnç missatge ho connecten tor amb seu i Jesus li diuen Eko-theologi … Estrany, però si funciona be per ells.
Fa 12 anys que eatan a Sorong, la ciutat més gran de la zona.
Hi ha temps per pescar, temps per nadar i temps per pescar altre cop, el ritme de la illa 🙂
Hi ha una part perversa en mi que li encanta fer plorar als xiquets que s’asusten i ploren al vore’m, supose que hi ha poquisims blancs per ací 😛
Done la volta a la illa de postal, posta de sol esplèndida, i em conviden a sopar un menjar bonisim que curiosament no té peix. Tot i que veig com cuinen el peix, siplement el tiren en mig del foc :D.
La nit és tan clara i no hi ha gens de contaminació lumínica que desidisc dormir al moll de fusta 🙂
***
En la nostra societat estem obsesionats en neteja, orgànic, contaminació, ordre, pulctiut. Supose que es deu al fet de sorgir d’una soscietat en que la escala dels mètodes de producció industrial, i de contaminació i brutícia és tan gran que ha d’esdevindre una preocupació. En canvi en societats de producció limitada no és una cosa que bé en.ment ja que mai no s’arriba als límits de sostenibilitat. Bàsicament nosaltres hem arrivat en molts casos a eixos límits i els hem empentat immensament. Tot depèn de les escales i llindars.
humanitywants.org 