Diari de Raja Ampat, dia 3 touristland.

image

Tinc un somni xulo, mig conscient, en que uns elefants venen a la caseta al costat de l’aigua on estic en una barqueta i em.diuen de pujar a un d’ells. Em trac el.mòbil diversos cops de la butxaca però sempre.està allà. “Bé  com és un somni”, pense, “no passa res”. Puge al coll d’un elefant i comence a busejar,volant per dins la mar. Després la mar es convertís en estrel·les que navegue a coll de l’elefant. Bonica forma de despretar-se.

Island cleaning, you can actually clean a whole island! if it’s small enough and there is people motivated  enough. La netegen perquè demà arriba un grup gran de gent (202 persones).

Les turistes han pagat una sesió de buseig (600.000 r, 40€ per cap) i jo aprofite per unir-me a la barqueta i busejar en unes ulleres cutres de nadar (sense goma) que hi havia a la cuina.
Tot i això aconseguisc nadar sobre unes 5 mantes (uns metres per damunt) i vore uns corals xulos i peixos. Però el 90% dels corals estàn morts o morint…

En les turistes parle de diners. La CS Guita els ha demanat a elles 200.000r per fer funcionar el generador ja que no hi ha electricitat a l’illa, i 100.000r per dia de menjar, a mi no m’ha demant res. Tota la situació pareix estranya i crea tensió entre jo i les turistes (bé sobretot la suïssa) i jo i Guita, els CS amfitrions  suposadament no han de demanar diners. Anyway Welcome to touristland!

La resta de la vesprada la passem pintant les ungles als xiquets i fent fotos.

Unes mantes apareixen prop de l’illa i prop de la superfície. Nade a vore i 2 mantes em pasen tocant, prou xulo. Naden entre muntons de fem i minimeduses que piquen molt però  la meua pell aguanta.

Un altre occidental que nadava en samarreta no té  tanta sort i la seua pell s’inflama tota. El xic fa 6 mesos que està a l’illa i dóna classes d’anglès a l’Escola. Diu que és el.primet cop que veu tantes mantes prop de l’illa i nadant entre fem.

Posta de sol, jugar en xiquets que rodolen un dipòsit d’aigua de 5000 litres. Per a una illa que ha perdut la seua font d’aigua dolça subterrània per el turiame i ara només (estúpidament) veuen aigua mineral importada. No gastar un dipòsit gran per a l’aigua de pluja és  ridícul, bé  “només” fa 3 anys que no poden gastar l’aogua subterrània, així  que encara no deuen estar acostumats…

A la nit arriva Andreas, un altre CS de la Guita. És Austríac però no li agrada la seua feina de hardcore programing. Com guanya molts diners, pot programar in siga del món i ha de gaudir la vida d’alguna manera, doncs viu viatjant, majoritàriament per SE-Asia i Oceania  (li encanta bussejar).

Amb ell ve un peix enorme que pareix una tinyina però no ho és, no tasta be quan el tallen. Cuinat haura de ser bo.

Estem desperts fins les 12 ajudant a la Guita a preparar menjar per a demà. Trirura el.peix i fa una pasta.en farina, cebes, alls i llima!, la posem entre fulles de palmera i es rostirà. Està bo.

Dormir, altre dia sense electricitat. Mig  carregue el mòbil en la bateria de l’ordinador.

***
Second hand explorers. People who goes to places really remote but that are not remote enough that nobody got there before. I think that’s what i’ve become and i don’t like this tourist island.

Diari de bitacora, Alken Prima 9 Final, Gag, Pam islands

Bescanvia el confort i comoditat del conegut pet la dificulat i perills del incert. Un cop fet guanyes un sentiment exitant i intranquilitzador,molt valuós i digne d’experimentar sempre que es puga 😀

M’han trobat el plubisquer, el membre de la tripulació que es sènior però  no se que fa (pot ser meànic del motor) l’havia agafat i el guardava a la cabina.

Parem prop de les 6 del matí a Gag, bonica illa, una muntanya en mig de la mar. El poble musulmà està a l’única explanada que hi ha, entre mar i muntanya.

El poble també és  bonic, no hiha ha papuans. La messquita té  bones fotos. Escola infantil i primària.

Carreguen cocos secs a la nau. L’única  industria a part del peix, supose.

Vaig al vaixell i prepare tot per desembarcar definitivament. És  Raja Ampat, un lloc que se suposa dels més  bonics del món  i en la millor diversitat marina del planeta. Be ja que estic pare, tot i que no està  en els meus plans la natura he contactat en una d’allà (Guita) que du un projecte de conservació.

Vaig acomiadant-me de tots i al final puge als pals de la 2a grua. Dine i a la illa.

La mar un cop allà  és  molt bonica i demane les ulleres altre cop.

I‘m swimming in a fucking aquarium! with yellow paradise flowers floating on top. The water is not completely salty.

Faig fotos amb tota la tripulació abans que zarpen.

Em diuen que demà un amic d’un de la tripulació que es queda a la illa també anirà a arborek, l’illa de la Guita,  a 30km.

M’entrestant a l’illa on estic és un lloc en que cada una de les fotos pot ser una postal… Està plé de xiquets papuans mig rossos i despullats, a la mar, fotos increïbles!

Una illa sense cap moto! 400 habitants  (només té 1km però  la gent sol ser molt gossa :P, així  que pot ser gastarien motos també…)

El bo de tindre un caracter de xiquet és que et donen regals com als xiquets :), estar ací tan ben rebut és un regal!

Quanta creu a l’illa, és com si hi haguera una invasió de vampirs i els volgueren espantar… Vampirs en el paradís. Faria  això una novel·la per a adolescents? segur que sí 😛

Caminant per l’illa em trobe que al moll algu de fora està fent una activitat per ald locals. Quan pale amb ells em  conten que són  d’una ONG Conservation  Intetnational (americana) i que es dediquen a ensenyar als locals de Raja ampat a protegir el medi ambient. Per a fer-lis entendre elnç missatge ho connecten tor amb seu i Jesus li diuen Eko-theologi … Estrany, però si funciona be per ells.

Fa 12 anys que eatan a Sorong, la ciutat més gran de la zona.

Hi ha temps per pescar, temps per nadar  i temps per pescar altre cop, el ritme de la illa 🙂

Hi ha una part perversa en mi que li encanta fer plorar als xiquets que s’asusten i ploren al vore’m, supose que hi ha poquisims blancs per ací 😛

Done la volta a la illa de postal, posta de sol esplèndida, i em conviden a sopar un menjar bonisim que curiosament no té peix. Tot i que veig com cuinen el peix, siplement el tiren en mig del foc :D.

image

La nit és tan clara i no hi ha gens de contaminació lumínica que desidisc dormir al moll de fusta 🙂

***
En la nostra societat estem obsesionats en neteja, orgànic, contaminació, ordre, pulctiut. Supose que es deu al fet de sorgir d’una soscietat en que la escala dels mètodes de producció industrial, i de contaminació i brutícia és tan gran que ha d’esdevindre una preocupació. En canvi en societats de producció limitada no és  una cosa que bé  en.ment ja que mai no s’arriba als límits de sostenibilitat. Bàsicament nosaltres hem arrivat en molts casos a eixos límits i els hem empentat immensament. Tot depèn de les escales i llindars.