Diari de bitacora, Alken Prima 9 Final, Gag, Pam islands

Posted on by wanderer

Bescanvia el confort i comoditat del conegut pet la dificulat i perills del incert. Un cop fet guanyes un sentiment exitant i intranquilitzador,molt valuós i digne d’experimentar sempre que es puga 😀

M’han trobat el plubisquer, el membre de la tripulació que es sènior però  no se que fa (pot ser meànic del motor) l’havia agafat i el guardava a la cabina.

Parem prop de les 6 del matí a Gag, bonica illa, una muntanya en mig de la mar. El poble musulmà està a l’única explanada que hi ha, entre mar i muntanya.

El poble també és  bonic, no hiha ha papuans. La messquita té  bones fotos. Escola infantil i primària.

Carreguen cocos secs a la nau. L’única  industria a part del peix, supose.

Vaig al vaixell i prepare tot per desembarcar definitivament. És  Raja Ampat, un lloc que se suposa dels més  bonics del món  i en la millor diversitat marina del planeta. Be ja que estic pare, tot i que no està  en els meus plans la natura he contactat en una d’allà (Guita) que du un projecte de conservació.

Vaig acomiadant-me de tots i al final puge als pals de la 2a grua. Dine i a la illa.

La mar un cop allà  és  molt bonica i demane les ulleres altre cop.

I‘m swimming in a fucking aquarium! with yellow paradise flowers floating on top. The water is not completely salty.

Faig fotos amb tota la tripulació abans que zarpen.

Em diuen que demà un amic d’un de la tripulació que es queda a la illa també anirà a arborek, l’illa de la Guita,  a 30km.

M’entrestant a l’illa on estic és un lloc en que cada una de les fotos pot ser una postal… Està plé de xiquets papuans mig rossos i despullats, a la mar, fotos increïbles!

Una illa sense cap moto! 400 habitants  (només té 1km però  la gent sol ser molt gossa :P, així  que pot ser gastarien motos també…)

El bo de tindre un caracter de xiquet és que et donen regals com als xiquets :), estar ací tan ben rebut és un regal!

Quanta creu a l’illa, és com si hi haguera una invasió de vampirs i els volgueren espantar… Vampirs en el paradís. Faria  això una novel·la per a adolescents? segur que sí 😛

Caminant per l’illa em trobe que al moll algu de fora està fent una activitat per ald locals. Quan pale amb ells em  conten que són  d’una ONG Conservation  Intetnational (americana) i que es dediquen a ensenyar als locals de Raja ampat a protegir el medi ambient. Per a fer-lis entendre elnç missatge ho connecten tor amb seu i Jesus li diuen Eko-theologi … Estrany, però si funciona be per ells.

Fa 12 anys que eatan a Sorong, la ciutat més gran de la zona.

Hi ha temps per pescar, temps per nadar  i temps per pescar altre cop, el ritme de la illa 🙂

Hi ha una part perversa en mi que li encanta fer plorar als xiquets que s’asusten i ploren al vore’m, supose que hi ha poquisims blancs per ací 😛

Done la volta a la illa de postal, posta de sol esplèndida, i em conviden a sopar un menjar bonisim que curiosament no té peix. Tot i que veig com cuinen el peix, siplement el tiren en mig del foc :D.

image

La nit és tan clara i no hi ha gens de contaminació lumínica que desidisc dormir al moll de fusta 🙂

***
En la nostra societat estem obsesionats en neteja, orgànic, contaminació, ordre, pulctiut. Supose que es deu al fet de sorgir d’una soscietat en que la escala dels mètodes de producció industrial, i de contaminació i brutícia és tan gran que ha d’esdevindre una preocupació. En canvi en societats de producció limitada no és  una cosa que bé  en.ment ja que mai no s’arriba als límits de sostenibilitat. Bàsicament nosaltres hem arrivat en molts casos a eixos límits i els hem empentat immensament. Tot depèn de les escales i llindars.

Diari de bitacora, Alken Prima 8, Gebe ghost island

Posted on by wanderer

Sobre les 12 de la nit arriben al port de gebe, molt més pronte del que m’esprava, això desfà el meu son sota les estrel·les i em moc altre cop a l’hamaca, on 2 forts roncadors em rodejen.

M’alce sobre les 6 gràcies als forts pitits del que descobrisc serà un vaixell de passatgers (i no un creuer turístic com creía), l’illa no es mereix turisme, com descobriré.

He vist a un home  sense nas, curiós, però  no pareix tan fora de lloc com m’esperava… Tot i això  atrau l’ull.

Eixida de sol, res especial. El poblet on em atracat menys encara. És un de nova construcció per a mines de niquel a l’illa. 

A l’altra part de l’estreta illa trobe en meitat del bosc una piscina olimpica i diverses cases de classe mitjana que han estat abandonades fa anys, probablement fetes quan la mina donava més, però que ara ningú  no manté.

Ni per  la gent ni la natura és bella la part de la illa que he vist. A més el clima deu ser estrany ja que la vegetació és baixa i poc frondosa, al contrari del que he estat trobant fins ara.

A la platja de l’altra part hi ha una antiga barrera de coral que ha creixcut tant que en marea baixa està fora de l’aigua. Per tant fa temps que ha mort, ara està plagat de les negres estrel·les de mar que és menegen ràpid. Un torrent obri camí a la barrera, divettit com un poc d’aigua dolça impedix créixer al coral durant generacions. Això  mostra com  a sobint els rius s’utilitzen com a moll, petmeten l’enyrada de vaixells.

He trobat una flip-flop, recorde que al vaixell i hiavia una desemparellada similar. L’agafe per si un cas. Serà l’altre peu i la mateixa mida, la meua, what are the chances?! (turns out its is high. Em fixe que eixa mida és la més comú a Indonèsia i la marca i color de flip-flops també és molt comú, per tant pot passar fàcilment, estadística!)

Torne al vaixell on a jude a carregar als lents treballadors locals (hi ha uns 15 però en comptes de carregar rajoles em demanen fotos, només uns 4 treballen)… Quan em pose a carregar jo ells s’hi posen a mala gana i paren pronte, acabant jo la feina. Confirme el que n’havia dit la tripulació, que van mooooolt lents, fent d’una parada de 5h una de tot el dia. Plou un poc però, cosa que no ajuda.

Jo aprofite per cossir motxilla i pantalons, i improvisar una caputxa per a la càmera, ahir perguí la caputxa. Llegir noricies i llibre.

Ajude a moure caixes i veig la bonica posta a dalt del màstil major.

image

Sopar, tinc la sensació que el mejar llaugetament millora en els últims dies, no que em puga queixar per menjar gràtis, però  la diversitat és limitada.

Vaig a dormir i un passatger i la tripulació m’ensenuyen unes mega fletxes que diuen que els canivals de les muntanyes de Halmahera (prop de messa) gasten per atacar als rivals. Crec què  és una curta llança, però  en realitat és una fletxes gegant!

image

Diari de Bitacora, Alken Prima 4, Joji island

Posted on by wanderer
image
Mangroves and beach in diminute Joji island.

Dia lent en que actualitze els diaris fins que arrivem a la mini illa de Joji, 500m en front del poble de Besui.

Veig molts dofins jugant en les ones creades pel vaixell! fotos xules.

La ridicula illa de Joji serveix de moll d’aigua profunda per a la, també xicoteta, població de Bisui, al sud de Halamehra. Que tinga profunditat insiga en front s’un poble sense coneecció per carretera explica que hi parem. El passatge desembarca i jo inicie l’exploració del xicotet troç de terra, aproximadament circular, i d’uns 200m de diametre.

M’endinse en la espessa selva. Sóc super feliç de ser-hi allà, de tindre la possibilitat d’arribar a aquest inesperat unlikely lloc, com si fos una cosa que hagera de fer des de que era nano.

Continue baix la vegetació  fins que trobe un bosquet de manglars on lacals estan omplint sacs d’arena coralina. Els ajude a transportar a les barquetes insecte i a posar les barquetes a l’aigua.

Allà faig la circumferència a la duminuta illa, deu prendre uns 10-20min, ple de pardals, pexos que caminen sobre l’aigua, corals rojos, restes de 2 vaixells trencats, i vistes magnífiques. No cocoters però.

Em sente a la mar i uns mini crustacis començen a menjar als talls que tinc als peus. Fan molt de mal quan se’t mengen la carn viva i no faig bones fotos del procès. Txs, massa sang i dolor per concentrar-se.

Nade i vaig al vaixell, passem la nit allà.

Noha, de la tripulació, que aarla anglès em diu que em parec a Jesús per 6é cop, m’hauria d’afaitar 😛

Nade i torne al vaixell. Sopar i dormir.

Diaris de borneo, dia 24, paradis al final de la pluja

Posted on by wanderer

image

The more you Travel, the more you survive, the stronger you feel. But you can’t let that feeling get over you.

Plou, crec que des de que he arrivat a Borneo totes o quasi totes les nits a plogut.

M han convidat a quedar-me a la NGO Yoakob tan de temps com vulga. Em tempta la idea, tant que decidisc anar-me’n quan la pluja finalment para un poc. Kalimantan realmet atrapa.

Mr. W, el professor d’anglès/agricultor ha vingut mentre esperava que la pluja passara i m’ha dut una botella d’aigua, un desdejuni i pastes. Quan para la pluja em conduix 20km fins a una intersecció on comence l’autostop.

Estic provant un mètode nou per l’autoestop, al mateix temps que alce el polce, meneje amunt i avall l’altra ma. No sé  sí es casualitat però el 1r cotxe para. Una família. Uns 40km més en una carretera prou destruïda. Em paren i el 2n cotxe em para. És en Bayan que parla un poc d’anglès i per sort per a mi té la dona a 4h de camí. Cada cap de setmana fa el camí i hui m’ha arreplegat. Sort perquè de les 3h de camí restant 2h30min plou molt fort. És curiós conduir per una carretera prou mala, en molta pluja, i on les lianes poden xocar en el teu cotxe.

Bayan escolta reagee i ska (indonesi)! És de java però el pare fa 30anys que està ací i ell 20, perquè es guanya millor la vida. Pel que m’ha comentat altres Java, tot i ser mes poblada i desenvolupada, és més pobre. Deu ser que la redistribució de recursos és molt desigual, com a l’Europa del s.XIX i per tant hi ha emigració  a les “colonies” (les illes grans menys poblades).

Esperant en el taller un camió ple de restes de palmeres va en la mateixa direcció i m’arreplega, per deixar-me pocs kms endavant, plou un poc.

Camine prou fins que una moto m’agafa i em du 40km.
Després no passa ningú per prou fins que el 1r camió em du fins prop de Biduk-Biduk.

Paradís.

Cap cosa que diga podrà exagerar com de paradisiac aquest lloc és! Kilòmetres i kilòmetres de cocorers alineats davant d’una plaja enorme, blanca, d’aigües turqueses que en marea baixa l’aigua retrocedeix centenars de metres.
2 notes, hi ha arbres solitaris en meitat de la mar, centenars de metres endins, i les casetes i cocoters estàn a jardinets en gespa perfectament tallada per baques i cabres.

Un home i el seu net que els faig una foto em duen uns kms, i una camioneta feta pols però molt inspiradora em du fins un port natural en la desenvocadura d’un riu. Allà em diuen que no hi ha vaixells per  Sulawesi, però  que a un port a 20km hi ha.

A la 1a moto que passa em fa el favor, crec, de conduir-me els 20km fins on estàn els vaixells.

Allà  primer em diuen que no anirà a Sulawesi fins d’ací una setmana! Way too much!! després que en 3 dies un vaixell anirà, estem a dilluns, em diuen que el dimecres o dijous. Bé si és el dimecres puc esperar, després de tot anar a la següent ciutat em costara 3 dies com a mínim…

Em vaig fent un plà al meu cap. Done voltes pel camí  rodejat de cases i veig un parell de llocs on ouc pasar la nit. A més el 1r està a prop d’uns banys públics i llocs per menjar.

Quan torne al lloc per menjar per llegir o escriure un poc un home em crida que m’unisca a ells. Tenen un anglès bàsic, ell i el seu amic que són policies. Em pregunten el tipic i quan dic que dormiré al ras l’home em convida a sa casa. M’ho pense un poc i accepte.

A la seua comunitat familiar (no es pot dir casa, són 6 cases on viuen la majoria dels seus 10 germans i els pares, dabant de la preciosa plaja en arbres a la mar i cocoters ). Em conta que són de nord Sulawesi i que estàn ací fa molts anys.

El més interessant és que quan li dic que busque l’aventura, em comenta que ell va anar a Lagos en nigeria en una data que no entenc (pot ser fa poc o fa més de 30 anys). Va estar un any treballant com a operador de maquinària en una mina de carbó al centre de Nigèria! molt interessant.

A més l’home sap de l’indepenència de Catalunya i algunes paraules en Castellà (señorita :), quasi tots els equips de primera de la lliga de Fútbol espanyola, com també política internacional i les capitals de països de sud america i Àfrica ! Home il·lustrat.

Altres amics i/o família  estàn ací però cap parla anglès. Sopem peix i arròs (curiosament molta gent està preocupada per si puc menjar arròs o no) i dorc al rebedor.

Hui la nit és clara, cel estrel·lat.