M’entre m’acomiade el següent autoestop, una pickup amb una carrega que odie, safates de poliestirè d’un sól ús, para i vaig amb les safates.
Parem a una xicoteta ciutat i la plutja comença, per no abandonar-me ja.
Seguint la regla 3 de l’autostop, no caminar sota la plutja, espere a baix un porxo i quan la pluja ja no és torrencial, demane autostop. Una pickup furgona em para i per sort vaig a dins. La plutja que pensava de minuts és de kms.
Quan em para al següent poblet la pluja continua torrencial. Espere a un porxo on cap cotxe en para. Les dones d’allà es fan moltes fotos amb mi.
La pluja disminuix molt i camine, però de cara al final del poble torna a ploure molt.
Són les 6pm, 20min per a la posta de sol, i ja faig plans per on dormir. Cap cotxe em para en 20min i vaig a un xicotet restaurant on demane Gado-Gado.
Preocupats de que plou i és de nit, la dona del restaurant em convida a quedar-me a dormir, que demà ja continuaré el viatge. Seguint la llei del viatger accepte.
A més la neta em prepara un postre gelat de gelatina, fruita i cacauets que em conviden! sense jo demanar res…
Després m’ajuden a assecar la roba i el mapa. Dutxa, un te, fotos amb els veïns i a dormir.
M’encanta com de bona és la gent en aquest món, també ka sort que tinc de ser viatger 🙂
