Unstructured, draft outlines and chapters of a book trying to unveil what does that question mean, why we can ask it, who can act upon it, and possible answers
Pel matí vaig a el port de càrrega altre cop per vore si hi ha cap vaixell nou. Decidisc entrar a un moll que havia passat ahir pensant que no hi haurà cap vaixell, i va i ahi està el port de càrrega mitjana!
Per desgràcia no hi ha cap que vaja a Manokwari, on jo voldria anar, però hi ha alguns que van a Bintuni, que més o menys en ve bé. Hi ha un molt xulo, blau i blanc, deblanc fusta i finestretes quadrades de fusta, estil anglès, que dou que m’agafa. L’únic problema es que serà el disaabte… a esperar més dies.
Vaig al port de carega altre cop i un altre vaixellde carrega/passagers diu que m’agafa, també cap a Bintuni i ixen dissabte.
torne fent autostop i vaig a immigració. Allà espere 1h fins que me’l donen (arrive a les 2 i se suposa era a les 3). Mentre escric.
Vaig al moll de vaixells de passatgers i hi ha un qud va a la nit a algún lloc que no sé de la costa entre Sorong i manokwari. Interessant super incerta opció.
Ja a casa mire sí hi ha carerera pwr la costa i no hi ha, per tant descarte l’opció del ferri incert. No vuic estar atrapat més dies. A més plou i em fa manda 😛
Prepare el recorregut per carretera pel centre, és visible al satèl·lit, però trabessa les muntanyes, cosa que vol dir mala carretera. A més no em fa gràcia perquè he de repetir un terç del recorregut que ja vaig fer el cap de setmana, cosa que va contra la 2a regla.
Vaig a dormir un poc tart, tot i així prepare els trastos per si m’anime a anar demà d’autostop.
Humans són sers en els quals et por’ts comunicar i poden fet accions incrementalment complexes basades en eixa comunió.
altres humans serien com altres formiges o avelles de la colònia, però la capacitat del llenguatge i comunicació permet accedir a tot una espècie per poder realitzar qualsevol projecte, acció, cosa
Bé altre despertar amb futbol, ara a les 4 del matí, estúpida Champions.
Per sort ja no agranen la coverta i puc dormir fins les 7 :D, moooolt millor. M’alçe i em diuen que allà a les 10 se n’anem, faig una volta pel port i al tornar em diuen que a les 2 😛
Vaig a la ciutat en la mentalitat d’arreglar els pantalons (trebcats a la selva veient el pardal Maleo, i mal reparats per mi). Vaig al sastre que vaig vore al costat de l’oficina d’immigració. Avance lentament per carrerons, fent moltes fotos.
Em trobe en un carrer en una festa de naixement d’una xiqueta i com no, festí gratis. Salude a la família i continue.
Per sort la sastre està oberta tot i ser festiu (supose que va com va lo de festiu quan si pagues impostos). Li dic que a les 2 he de pillar el vaixell i em diu que per a la 1 pase (són 11:30). Li indique que faça una reparació com la de la iaia en el camal.
Passe l’hora i mitja a prop en un estrany portxo, paradeta, lloc al carrer. És un lloc obert en una tele i lloc on estirat-se i sentat-se. Està decorat en murals, però no presebta cap propòsit obvi més que la gent pase l’estona allà… en la tele! (de fons hi ha una peli de doraimon). Desduisc que és un dels Gazeebos patrocinatd per algú per a fer publicitat, però és el primer que té tele, i l’esponsor no és obvi…
Actualitze fotos.
Torne a la sastre i ha fet una feina magnífica! a part del cosit de la iaia ha posat un troç de tela al darrere per reforçar. Com el trencat és junt a la costura queda bé i tot.
Torne lentament al vaixell, decobrint un carrer jolleria, en crer platejat (metalls basics) carrer daurat (or) i mercat de jolles on polisen les gemmes, molt pibtoresc i que no està a la guia :], descobrint.
També una papereria oberta també en festiu on puc comprar unb mapa de les maluques :D, super feliç.
Torne al vaixell a les 2 en punt i ara és a les 5 que se n’anirem. Però ja no me’n vaig del vaixell i aprofite per lleigir sobre les espècies.
Al final allà a les 4 i pico se n’anem i parem a Tidore (l’altra illa dels clavells, rival de Ternate i només 10km de distància). Allà aprofite la parada per nadar, uns quants selfys en els locals que naden en Go-pros.
Sopar, monte l’hamaca a la coberta, per a divertiment de la resta, sobretot quan caic un cop per nyugar-la mal 😛
Nit plaent fins que allà a les 12 escolte una discussió i el que pareixen plors d’un adult, ridículs com sols els plors d’un adult poden ser.
No sé que passa però estan renyint molt a un que pareix ser un adolescent o 20 i poc (mai saps l’edat dels asiàtics). Que plora com per fer llàstima.
Bé després en Tango, el 2n d’abord, m’explica que és un passager que ha furtat de la seua cabina uns milions de rúpies i l’han pillat (no sé com). Però que no ho duran a la policia ja que si ho fan han de pagar… suuuper estrany, bo ce la vi. A continuar dormint.
Estic ja un dia més a Sulawesi del que planejava, però no m’importa 😀
M’alçe a les 6:20, massa pronte, deuria haver dormit més però el acostumar al cos a una rutina té el seu preu.Tot i això volia açar-me a les 5, per tant no està tan mal.
L’Allan no s’alça fins les 7 i aprofite per un altra dutxa, feia calor, i un poc de wifi.
L’Allan està cansat encara i m’oferisc a passejar-li la gossa, una peluda xicoteta criatura, molt fora de lloc en aquest clima.
Matí lent fins que desdejunem sobre les 9 i em deixen una moto per explorar els ports i trobar un vaixell.
Però primer busque un sastre, els meus 2 pantalons estàn esgarrats des de fa 3 i 4 dies respectivament (un pujant a una moto, l’altre en un pal a la selva), amb cosits precàris meus. El sastre que trobe no es bo i fa una fena no molt millor que la meua. No em cobra però.
Em sentia mal fins el moment (cansat, malestar de panja) però en el moment entre el port tot se’m passa, festival de coses fotogràfiques!
El 2n vaixell que pregunte m’agafa, molt estranyament fàcil. A les 10 de la nit se n’aniran.
Però continue preguntant just in case, cosa que em dóna per a descobrir la vida dels ports de Bitung, i fotos genials.
Trobe a altre viatger solitari, de prop de Boston, que li volen timar per anar a la ila de davant, a mi mai em timen… De fet em regalen un batut poc després.
Torne a casa a les 2 i menge cereals.
Poc més fins que a les 8:30 vaig a sopar amb l’allan i em conta la seua vida prifesional, bàsicament ha creat la seua empresa perquè és bo en el negoci, però no li entusiasma, voldria ser cinematograf.
El tio seu ser prou crack perquè l’enviaren a Canadà 1 any d’intercanvi estudiantil, i li donaren el lloc de mànager en una companyia de logística de peix als 2mesos d’entrar a treballar. A més com ars és el seu propi amo es dedica quasi mig any només a treballar i l’altre només a viatjar.
A sí, és obertament gay, però al ser d’origen cristià i el seu avanpadat holandès, no té problema en mostrar-ho i viure-ho, tot i estar a pais assiatic. Inclús fa broma del tema :D, sobretot de com podria ofendre als radicals islàmics. Molt occidental.
També mire una peli de un músic de bateria i el seu mestre ultra exigent que l’abusa per a que siga un nou geni. Això em fa pensar altre cop en la paradoxa de van Gogh, també com els que poden xuclar tota la seua energia vital per a una sola meta solen crear grans coses. Però òbviament el camí és motivació i no un mestre capullo, per molt exigent que siga.
Sopem prou bé i em deixa al port, on la nau està bollint en gent, la majoria families.
Bé descobrisc que a més de nau de carrega fa de ferri, ja que transporta gent a illetes poc visitades. Per a això han construït un toldo sobre mija coberta on la gent monta els seus llocs per dormir i les coses a trabsportar. ous, molts ous. Molts.
No ixin fins les 22:40, altre vaixell ha amarat al costat.
Parle en el 2n d’avord (m’imagine) i em conta tot l’itinerari que faran i que aniran a Raja ampat en Papua després de donar la volta a maluku.
Se m’obri un pla, anar per terra fins l’últim port a Maluku (em diu que tardaran una setmana en donar la volta), i unir-me a ells.
Gaudisc de la vista de tota la euxida del llarg port (entre una llarga illa i la peninsula, cosa que fa un port natural).
El sentiment se vore com t’allunyes d’un port en un vaixell és ser part d’un gran viatge, com remontar-me a travesses remotes en els temps. Adeu màgic Sulawesi.
Allà a les 12 canvie el meu lloc per dormir de baix la carpa a baix el cel estrel·lat. Moltes fotos. Torne a intentar el truc d’imaginar profunditat a les estrel·les i endinsar-me en el pensament de formar part de la galàxia (de l’univers encara no puc). Amb la via lactea creuant el cel és fàcil, però em costa. Veig algunes estrel·les fugaces, bona nit.
humanitywants.org 