3rd law of solo Traveling:
Do no walk into a terrorists area in the middle of a huge military antiterrorism operation.
Those who live on fear can not grow
Quan fas el que vols res et suposa un repte, quan no pots fer el que vols fer el repte és aconseguir-ho.
***
M’alce a les 6:30 i la casa esta just a un precipici sobre la mar. Molt bonic tot i que ple de fem com tot.
Tornem a la casa de’n Mikaeel on mire els mails
A les 8 vaig cap a la carretera on un camió em du fins al poble que m’ha de dur a les muntanyes infestades de terroristes. Bé no hi podré accedir.
Un cop arrive al control militar després de lent autostop, kilòmetres endins, els militars em fan obrir la motxilla per 1r cop i em duen a la xicoteta policia on em fan obrir la motxilla per 2n cop i em duen a la policia gran a Poso (30km). Em diuen que allà em donaran permís per passar.
Peeerò no. M’obrin la motxilla per 3r cop, aquest cop registrant en paper i llapis un a un TOTS els objectes que porte, monedes incloses… I fan un interrogatori.
Em.donen una bona raó perqué no puc amar, el turk eixe que anà fa un temps a ajudar als terroristes, obiamament no és un bon precedent. I la meua barba no deu ajudar 😛
Bé tècnicament m’arresten per 5é cop, aquest fent-me fotos de perfil i d’esquena! alce el braç i el polce a la foto d’esquena.
Em conviden a dinar altre cop com a mínim. Ma que els agrada perdre el temps als policies.
Per acabar-ho d’adovar l’informe primerament escrit a ma el passen a màquina, en el mobli!
Fa por descobrir el poc que m’importa que m’arresten.
Al final es fa la 1 i res pasa, com necessite unes 5h de sòl per arribar a Palu començe a pressionar i per fi hi ha un policia que parla anglès.
Em nege a donar el contacte d’en Mikaeel i pareix que això impedis que em deixen anar.
Continue pressionant i llance el farol d’amenaçar en cridar a l’embaixada.
Després em reunisc en el cap de la policia. La conversa sancera:
– Derimana Tidur? (on has dormit?) – policia
– Tidak (no) – jo
S’acaba.
Camine fora i dic de cridar a l’embaixada. Em diuen que si, que ja criden ells si necessari. M’han comprat el farol i han vist l’aposta. Pinta que perdré la ma.
Gaste el farol esperant que ixca un as per completar el pòquer (un tipus que em diga, “sí , tu fes el que cregues que nosaltres et donem suport”). Òbviament no passa i em diu que faja flop i no repuge, és a dir, que que encara que crega que trio d’asaos és una bona ma els policies i l’estat indonesi, poden dir que 2 i 7 guanyen la ma.
També em diu que estan en meitat d’una macrooperació terrorista i que algú camine fins a la zona terrorista és sospitós. Entenc que algú pot entrar en estat de paranolla, especialment el cap de policia que ni m’ha mirat a la cara, i decidisc que he de perdre la ma sí no vuic arriscar l’incert.
Per la meua experiencia no és bo jugar contra possibles paranoids que poden controlar les regles, així que faig flop i permet a la policia de conduir-me a ca Mikaeel.
I don’t like bending, each time that you bend seems that it will be easier to bend next time, until you can’t walk straight anymore.
Un cop allà el pobre Mikaael que no havia dormir be a la nit és despertat i alliçonat pel policia. Per sort res més passa.
death kills the joy of life.
Ja lliure faig autostop, aquest cop a la carretera principal. Un camionet i després un policia que em su més de 200km, a 80 Palu, però ja és de nit (les 7) i estic a una ciutat més o menys gran. Ningú para tot i estar a un bon lloc i camine altre cop. Menge streetfood molt bo i arrive a una gasolinera on començe a demanar autostop.
Al final m’agafa un matrimoni en un 4×4 xulo però vell. Em deixen en la carretera que creua la muntanya cap a palu, 60km. Allà n’és fàcil pillar un autostop. Un home sol en un cotxe em du fins a Palu en la bona serpentejant carretera de muntanya a la llum de la lluna. Em dóna un pa de xocolata també :D. Però el pobre s’està dormint.
Ja a Palu l’Adit, que ja vaig conèixer el 1r cop a Palu, m’arreplega a les 10 a una gasolinera i anem a dormir.
humanitywants.org 