Diari de Sulawesi, dia 19, muddy world

image

When you have gone through terrible roads, a simply bad one does not scare you at all. Mind the mud though.

La nit ha estat molt bé  però l’experiencia podría haver estat millor si aguera utilitzat el que a la nit m’havia  paregut llançols bruts, però que al matí n’adone que és una mosquitera 😦

Els mosquits són molt sorollosos ací, i tot i que no m’han picat al passar prop  de l’orella desperten.  Després al ploure fort els mosquits paren però uns bitxets del sostre cauen a l’hamaca i no tenen res millor que fer que pegar-me picadures intenses de 2 o 3 segons. Tot evitable si hagura sabut de la mosquitera.

Allà a les 3 del matí la plutja para però uns veins d’una de les casetes de palmes de mig dels camps d’arroç no tenen res millor a fet que enfocar una llum a la meua caseta. No sabent que fer estic a l’espera. Apagen la llum una estona després.

Pose la toalla sobre l’hamaca a mode de tapa i ajuda contra mosquits i bitxets. Plou més.

M’alce a les 7 i poc del marí i encara plou un poc però pronte para. No he trobat el llac de colors bonics, però les muntanyes, boscos, penyes i camps d’arròs arropades pels baixos núvols blancs creen un escenari magnífic.

Començe a fer autoestop.però no pasen cotxes, una furgopicup m’agafa prou despres tot i que anem 3 apretats a la cabina :P. No viu ningú a aquesta zona i la invasió de l’oli de pamla ha arrivat ací.

Em paren a un poblet on un poc més tart un furgopickup em du fins a la frontera (no massa trànsit en aquestes terres).

Els 5 km de carretera que unisen les 2 províncies són un continu de fang cara amunt (amb l’escenica vista de un camió tombat cap arrere al intentar pujar una rampa enpinada).

Desistisc pronte de fer-ho tot a peu ja que a cada pas els peus se’m peguen al fang i afegiaen una nova capa de sediment banyat a les sofrides sandàlies, em pregunte si així podré arrivar a medir més de 2 metres 😛

Pare a la 1a moto que passa i després de pensar-ho prou i fumar-se 2 cigarrets, m’agafa.

La pujada és fangosa però per sort curta, he de desmontar un parell de cops per continuar. Després seguísen kms de bona carretera per les muntanyes on no hi ha res.

Al 1r poble el de la moto em diu que té fam i que no té diners. Pague el dinar que són 30mil r per cap, 10mil més del que esperava ja que un menjar més complet m’ha costat 20mil abans … no sé si m’han timat per 1r cop. Supose que no.

Al restaurnt uns em duen uns km fins a una carretera junt a la mar, molt bonica.

No passa ningú però el 1r camió que passa para. És un camionot transpotant troncs de palma i com va ple puge a dalt de tot de la càrrega tenint unes vistes magnífiques :D, experiencia genial tot i el lent abanç per la muntanya, que per altra part té més  magnífiques vistes a la mar. L’únic problema és haver d’anar evitant les rames i bambús que creuen la carretera i em peguen si no estic atent 😛

Para en meitat de la baixada de la muntanya i una furgopickup de peix m’arreplega. Com du peix el terra està plé d’aigua pesquil i em sente damunt les caixes de peix, cosa inestable i que fa que em pegue tot l’aire. Però la carretera junt a la costa, veient tota la.mineria i mororistes miners en cascs grocs d’obra fa d’un genial paisatge :D. Plataformes mineres flotant a la mar igual de grans que les illes naturals on estàn ancorades.

Al següent un taxi para i quan dic que no taxi em pregunta si faig autostop (numpang) i dic que sí i m’agafa gratis.

El problema en el taxi és que els mapes no m’ajuden ja que no hi ha bona carretera i jo no sé com dit-los on parar per anar al llac Towuti. Al final  pregunten  a un local  i els diu que vaja a Soroaku.

Em deixen a la capitaleta de la zona on una dotzena de xiquets em rodeja fins que l’ Aduart m’agafa i deprés d’una conversa en el seu simple anglès em convida a sa casa. No tinc ni idea on estic anant ja que el llac està a l’oest a les muntanyes  i jo estic  anant nord per la costa.

El fill (un dels 5) també es físic i ja a casa seua parle en ell per telefon, està a Palu.

Sopar, parlar sobre ciutats d’espanya, especialment les andaluses, i dormir.

Per fi he descobert el camí  al llac, bàsicament implica donar una volta tonta. Deuria haver dit el nom d’un poble al final de la mala carretera, no sé el que m’haguera costat però m’he perdut una aventura …

diaris de borneo, día 17, Sarawak.

image

Després de molt de pensar, d’un parell de llançaments de monedes, i de moltes cavilacions a l’últim moment decidísc no fer més aventura per ara per estalviar temps. I bàsicament perquè és fer més del mateix amb l’únic alicient de la frontera exòtica però sense temps per gaudir del camí com toca. Borneo, Kalimantan, vol temps, però et recompensa en un tracte personal magnífic.

Comence l’autostop, hui no funciona tan bé com de normal, tot i així encadene una moto en un cotxe i un pickup duent motos en una moto que em para. Camine vora 1h creuant un llarg poble on em faig fotos en una escola d’oficis, estàn practicant soldadura.
Després encadene un cotxe en un camió que em du fins la frontera tot i estar a 5km d’on ells anaven. Més amabilitat perquè sí. A la frontera cap problema aquest cop i després de caminar un poc m’agafa un malay en un anglès perfecte que està casat en 3 dones, la última fa poc i encara no té fills amb ella. És impressionant trobar-te en casos així i li deuria haver fet més preguntes i no callar-me per discreció.

El següent l’autostop m’ha de dur tot el camí fins Sibu on un CS m’ha confirmat que m’hospeda.

L’home de l’autostop és terriblement amable,  treballa com a enginyer supervisor de maquinària a una central de carbó. Transportaa uns pollastres de lluita per a un amic i ha fet un viatge de 8h per atendre una reunió d’1h… Em convida a un parell de cerveces i un sopar enorme i em du fins l’entrada de Sibu.

Aconseguir que algú em préste el mòbil ací per cridar és increïblement difícil, i pel poc que he vist són tot xinesos.
All final contacted en el meu CS que em replega un poc després. Treballa com a model a temps parcial i hui ha estat a una desfilada de 4h. En general no té projecte vital i està en una feina governamental per els diners. I com la majoria de malasis que em trobe està plenament informat d’affers polítics i del funcionament de les coses. Em comenta que Sarawak vol recuperar l’autonomia perduda i que l’odi al govern central altament corrupte és gran, però que el president d’ara de Sarawak és molt anti corrupció i pro autonomia.