Diari de Raja Ampat, dia 3 touristland.

Posted on by wanderer

image

Tinc un somni xulo, mig conscient, en que uns elefants venen a la caseta al costat de l’aigua on estic en una barqueta i em.diuen de pujar a un d’ells. Em trac el.mòbil diversos cops de la butxaca però sempre.està allà. “Bé  com és un somni”, pense, “no passa res”. Puge al coll d’un elefant i comence a busejar,volant per dins la mar. Després la mar es convertís en estrel·les que navegue a coll de l’elefant. Bonica forma de despretar-se.

Island cleaning, you can actually clean a whole island! if it’s small enough and there is people motivated  enough. La netegen perquè demà arriba un grup gran de gent (202 persones).

Les turistes han pagat una sesió de buseig (600.000 r, 40€ per cap) i jo aprofite per unir-me a la barqueta i busejar en unes ulleres cutres de nadar (sense goma) que hi havia a la cuina.
Tot i això aconseguisc nadar sobre unes 5 mantes (uns metres per damunt) i vore uns corals xulos i peixos. Però el 90% dels corals estàn morts o morint…

En les turistes parle de diners. La CS Guita els ha demanat a elles 200.000r per fer funcionar el generador ja que no hi ha electricitat a l’illa, i 100.000r per dia de menjar, a mi no m’ha demant res. Tota la situació pareix estranya i crea tensió entre jo i les turistes (bé sobretot la suïssa) i jo i Guita, els CS amfitrions  suposadament no han de demanar diners. Anyway Welcome to touristland!

La resta de la vesprada la passem pintant les ungles als xiquets i fent fotos.

Unes mantes apareixen prop de l’illa i prop de la superfície. Nade a vore i 2 mantes em pasen tocant, prou xulo. Naden entre muntons de fem i minimeduses que piquen molt però  la meua pell aguanta.

Un altre occidental que nadava en samarreta no té  tanta sort i la seua pell s’inflama tota. El xic fa 6 mesos que està a l’illa i dóna classes d’anglès a l’Escola. Diu que és el.primet cop que veu tantes mantes prop de l’illa i nadant entre fem.

Posta de sol, jugar en xiquets que rodolen un dipòsit d’aigua de 5000 litres. Per a una illa que ha perdut la seua font d’aigua dolça subterrània per el turiame i ara només (estúpidament) veuen aigua mineral importada. No gastar un dipòsit gran per a l’aigua de pluja és  ridícul, bé  “només” fa 3 anys que no poden gastar l’aogua subterrània, així  que encara no deuen estar acostumats…

A la nit arriva Andreas, un altre CS de la Guita. És Austríac però no li agrada la seua feina de hardcore programing. Com guanya molts diners, pot programar in siga del món i ha de gaudir la vida d’alguna manera, doncs viu viatjant, majoritàriament per SE-Asia i Oceania  (li encanta bussejar).

Amb ell ve un peix enorme que pareix una tinyina però no ho és, no tasta be quan el tallen. Cuinat haura de ser bo.

Estem desperts fins les 12 ajudant a la Guita a preparar menjar per a demà. Trirura el.peix i fa una pasta.en farina, cebes, alls i llima!, la posem entre fulles de palmera i es rostirà. Està bo.

Dormir, altre dia sense electricitat. Mig  carregue el mòbil en la bateria de l’ordinador.

***
Second hand explorers. People who goes to places really remote but that are not remote enough that nobody got there before. I think that’s what i’ve become and i don’t like this tourist island.

Diari de Raja Ampat, dia 2 Back to the Tourism!

Posted on by wanderer

image

M’alce pel matí al dur i fret moll i el despertar em somriu en fotos genials dels ciquets pescant en l’albada.

Acabe de donar la volta a la illa.

Allà a les 9 en Marte, pagat per l’home de les ceves de Alken prima, em du fins a Pianemo, una llarga illa en que no hi viu ningú però és boinca per als turistes.

Gita, la meua CS m’ha dit que van allà. Descobrisc que és millor que m’arrepleguen allà ja que només  està  a 10km, en comptes dels 30km d’arboek. Finalment he entès que no compartisc viatge amb un amic, sinó  que un amic em du i paguen els locals… així que millor fer-ho barat.

El vaixellet em du a través de vistes a tots els colors del turquesa i esmerlda.

A l’illa de pianemo trobe a la Getta i 2 turistes que estàn amb ella, una suisa i una Israeliana (que té passaport de Brasil, per tant pot viatjar a Indonèsia, els Israelians no poden anar a Indonèsia).

Visitem una perdra en la mar, una illa que serà  igual d’alta que de llarga. Amb una bonica platja. Foto.

Pitnic en península blanca d’arena.

Balenes, nade entre elles però estàn massa lluny per vore-les bé. Totni això fotos xules.

Homestay en illa privada, meduses del revés en mig de fang poblat per manglars de documenal.

Arborek és una illa plana de 600m, plena de cases, en mig de barreres de corall. M’han dit que és  la illa havitada més xicoteta del món. Pot ser.

Xiquets dutxant-se baix la tempesta. Nadant, “jelly fish, jelly fish” pica però és tolerable.

conservació :
la Githa va ser contactada per un lloc de voluntariat-turisme per buscar-los una base a raja ampat
ella és Coordinadora social, i estava a Jacarta ja fent recerca i esctivint sore raja ampat abans de que la cotactaren.

Quan feia d’escout i va teobar aquesta illa, arborek, va decidir instal·lar-s’hi, i va ajudar als de volun-turisme, però després d’un temps van separar-se encara no se perquè.

els de volun-turisme són britànics.

Camine al voltant de la illa, una el·lipse d’uns 500m de diàmetre, per Pi dóna uns 2km, el que obtinc amb el GPS.

Trobe volun-turistes, hamaques, 7 hotelets, panells solars i instal·lacions hidroponiques! L’atmosfera de l’illa és totalment diferent de Pam. Més regulat tot i xiquets vestits i otganitzats.

Diari de Sulawesi, dia 9, 2nd law of solo taveler

Posted on by wanderer

image

Second law of solo traveler: Tourism is only fully enjoyed if done with company. Lone tourism feels artificial, out of place and cold.

Si ahir em paregué turistic, hui he entrat a un parc temàtic! És  el que tenen els busos supose.

M’unisc amb tots els estudiants cristians en una excursió per 3 atraccions turístiques de la zona i un dinar baix de les cases típiques.

Els morts estàn vius mentre qui els recorda està viu. Res nou ací ja que per exemple el més enllà romà era aixi, o Bender en el seu “me recordareis” al món egipsi :). Per tant tota la construcció de monuments i grans tombes a les carreteres que van a les ciutats.
El curiós és  que els romans deixaren això amb el cristianisme, mentre que ací creuen en el cel però continuen a fer grans tombes i monuments i ninots que representen l’efige del mort.

Bé en aquest punt hauria de descriure açò, però és tan impressionant i ple de detalls que escapa cap descripció breu.
Decenes de milers de cases tradicionals amb sostres en forma de barca, altament decorades escampades per tot.

Són o be tombes, o graners d’arròs (que representen la dona) o cases comunals de reunió (que representen l’home) unes en front d’altres. També algunes cases modernes tenen el sostre acabat en l’estil tradicional. Tot açò en mig de camps d’arroç abancalats, tallats per pacifics caminets, connectant poblets en més i més cases d’arquitectura  toraja. En valls en muntanyetes plenes encara de verds boscos.

Si aquesta descripció d’abstracció  alpina no és sugicient, cal afegir tots els vincles a la mort.

Des dels funerals en decenes de sacrificis animals i subhasta de la carn. Passant per tombes tallades a les penyes. Taüts podrits mostrant els cadavers a les coves. Galeries amb cadavers. Caixes plenes d’osos penjant damunt el teu cap. Oferiments de monedes i cigars a cadaveres. Tombes en forma d’ou gegant. I finalment conjunts megalítics impressionants, amb descenes de roques tallades de més  de 5 metres, que encara s’utilitzen i amplien hui en dia!!

Tot ésser humà simplement hauria de visitar açò en algún moment…  És així d’impressionant.

A sí,  i un jesus gegant dalt una muntanya a lo SaoPaulo, sols que aquest pareix un mag llançant un encanteri 😛 li falta el gorro puntiagut.

Segona llei del viatger solitari. Turisme només es gaudis plenament si fet amb companyia. Si en solitari tot pareix molt artificial, fora de lloc i fred.

***
M’han dit la cosa més  bonica en el viatge fins ara. Que aporte esperança, optimisme, bones sensacions, somriures i wonder. Coses aixi t’alegren la vida i motiven 🙂

També m’unflen a preguntes de tots tipus canviant de temàtica tot el temps, per tant prou confús però divertit. De quan costa el meu rellotge a que pense dels drets dels homosexual (ací li diuen LGBT).

Vaig a dormir tart al terra entre mig de tots els altres. Mola 🙂