Diari de PNG, 6, Mosquitoland

IMG_20160622_160738_1.jpg

Em tornen a demanar que em quede allà per dies o mesos.

Ser tan acceptat per qualsevol societat que visite en fa sentir que he renunciat a tot el que és prescindible i he baixat a la pura i simple humanitat, supose. Siga el que siga això, pareix que em permet una fàcil 1a integració en qualsevol lloc que visite, independentment de la cultura.

M’alce pel matí i està tot boirós, molt xulo

IMG_4139

2a fase d’excavar tombes, gasten una pal estreta per foradar la terra i soltar-la, jo palege la terra fora.
Quan hi ha roques (coral·lines, per tant molles) gasten una llarga barra de ferro que les pot excavar colpejant-les fort, el propi pes i inèrcia les trenca.

Desdejuni en arrós aquest cop i més gent que em visita. Em tornen a demanar de no anar-me’n.

Puge cap a la carretera i ara sí que em funciona la càmera. Fotos a la vila i la mini escola primaria, 2 aules en una cabanya de palmes i 2 pissarres, això és tot.

Esperem  a la carretera, cap cotxe passa en més de 2h. El mercat és la parada final del bus 23, un parell vénen.

Passa un cotxe que no para i comence a caminar. Un cotxe em pilla i em deixa prou més avant, en mig de turons de gespa Una torre de comunicació  domina el paisatge, hi camine. 2 poblats familiars (una família hi viu en 2 o 3 cases segons pareix s’organitzen a la zona)  i una escola a l’horitzó completen el paisatge.

M’acoste a l’escola però abans d’arribar un camió de passatgers (PMV) passa i m’arreplega.

El viatge no gran cosa, a cert punt plou i cal posar el toldo, per tant veig poc de paisatge. Em deixa a Angoram on plou prou però això no impedís que milions de grans mosquits vulguen la meua sang. És un poble vora un  gran riu  de nom Sepky, aigua color fang.

El pluvisquer em protegís braços i cos contra els mosquits, però no cames. Em cobrisc les cames de fang per a sorpresa dels locals. Funciona però no és perfecte.

He de buscar una barqueta per continuar.  Com a Vanimo, només tenen dinguis, llantges de fibra a motor, molt poc eficient. Cap passa ara que plou.

Quan para de ploure vuic explorar i en això els locals em diuen que hi ha un vaixellet, dingui, que va riu avall.

El propietari em diu que aniré riu avall amb ells però que espere al final de  la parlutxa.

El poble és un conjunt desorganitzat de cases que s’alcen sobre el fang  damunt estaques de fusta, supose que el riu inundarà periòdicament els bancs del riu. Totes construccions tradicionals, cosa que fa bones fotos, però en aspecte decrepit. Llàstima que la càmera no va.

A la posta de sol partim.

Naveguem lentament baix la llum de la lluna plena. El més bonic és vore ací i allà a les ribes la llum càlida de focs.

Em pixe i com estic al davant de la sobrecarregada barqueta intente pixar, però sota l’escrutini de una dotzena de passatgers que riuen i diuen “nature call” el meu cap encara no em deixa.

Mig dorc a damut la meua motxilla. Finalment al 3r intent de pixar ho aconseguisc, dec estar dominant un poc la ment, només  m’ha costat 13 anys :D.

Els locals ho fan sense problemes però.
Com a ironia final poc després parem en un punt en un poc de cobertura de mòbil on molta gent aprofita per enviar missatges i, pixar…

El món  és un lloc dur que no està fet per a humans. Els humans fem el món per nosaltres.

Normalment viatge esperant estar en la pitjor condició possible per justificar els autostops, però ací la pitjor i la millor estan tan prop que he de canviar la mentalitat

Em done conter que ara m’he d’identificar pet un continent, Europa, i no la ciutat, Barcelona, ningú no sap on Barcelona, València, Catalunya i Espanya estan… Bé el futbol no ha arribat ací, és a dir com a  mínim el futbol és bo per donar un poc de geografia bàsica a la població.

Sulawesi 26-29, 1, 2, 3 Tolitoli, Treasures Paradise

More, much more!

image

I live on the assumption that the world’s is never boring. If I find it boring is that I’m doing something wrong..

Toli-toli. If Biduk-Biduk (about 100km away across the sea) was a hidden paradise, Toli-Toli is a treasure paradise.

How to start writing down my experiences there in a way that would simply make a bit of justice of what it really is?

Well all starts with contacting the CouchSurfing community of Toli-Toli. It’s still small but the amazing multi employed starter of it (tourist official, university teacher and photographer and something else!) Hendra, together with my host, Alvin,  and his friends and family, offered me one incredible and unimaginable experience.

I’ll go with a intense summary to give a taste, but there is more, much more!
1- One.

  • Sunrise sea market.
Sunrise market.
Sunrise sea market.
  • Royal house.
Royal house.
Royal house.
  • Mythology, with the story of how 3 founders of Toli-Toli transformed on the 3 main tree crops.
  • Visit to the local university full of young energetic students 😀

image

  • Street deer.
    image
  • Coconuts harvest and eating.

image

  • Fast river channel swimming.
    image

image

  • Village at night.

2- Two.

  • Village school visit

image

  • Small boat trip.

image

  • Navigating through mangroves.
  • Hanging bridge to a postcard village.

image

  • Colourful bridge.

image

  • Snorkelling through coral fish nurseries.

image

  • Realizing how noisy some fish are. Exploring shipwrecks.
  • Rest.

3- Three.

  • Holding piton snakes.

image

  • Local smith knife and swords shop!

image

  • Boarding 2nd fishing small boat to diminute islands

image

image

  • Diving to another coral reef.
  • Hunting moontail fish.
  • Dancing with a fish for 15 min.

image

  • Amazing dinner where you pick strange fish to eat, from the day catch.

image

Interview with the head of a village to see the Malu bird (a small penguin like) that’s supposed to be their ancestors and that buries on the sand 1m deep, eggs that are half the size of their body.

4- More much more.

  • Early rising to a red sunrise.
  • Interview with the only guard of the endemic maleo birds, who gets paid only 1milion rupies (150€) a month for his salary and all the expenses of the park.

image

  • Beach.
  • Boat ride with all the colours of blue.

image

  • Beach walking with the white waves breaking the shore.

image

  • Crossing the beach forest, with sea sound on the background, giant spiders!

image

image

  • Maleo bird burring its eggs.
  • Lizard unburring them.
  • Humans unburring them.

image

  • Blue ride back.

image

  • All this marvellous world. All the wonderful people.

image

Continues on:
21st century explorers, 21st century way openers.

Diaris de Borneo, día 15, motorbike kingdoms

image

Al matí vaig a la final de l’Olimpíada de matemàtiques, on una part és exàmen i altra problemes mode concurs en que s’endú punts el 1r a respondre. Faig el que entenc de l’examen, el nivell és bo però es centra molt en el càlcul (el que entenc). El premi és matrícula gratis al camupus i altres coses.

Deprés en Kun em comenta que és gay (un poc m’ho imaginava) mentre teníem una de les converses sobre l’estat de la sociatat. Passem a parlar de com és vist això a aquesta societat i com ací és encara vist com una malaltia que inclús es pot estendre, com molts pensen que és millor si moren, i tot el que suposa de pressió per als gays. Em diu que un amic seu que era gay es va suïcidar quan tenia 19 anys. Ací es vist que sí eres musulmà i gay aniràs directe a l’infern no importa el que faces. Prou terrible. Jo ho relate al que passava a Europa i EEUU als 50-60 i com difícil era. Com després de passar les lleis del matrimoni la situació ha millorat molt. En tot cas en Asia és un tema molt difícil tot i que ací la presència de transsexuals és molt extesa i normal, però no estàn protegits i des la radicalització de l’islam comencen a ser perseguits quan abans no passava res.
Li comente que han de pensar a nivell de comunitat, si volen fer els sacrificis i lluita que es feu en els 60, però que allà  no tenien altra opció. O anar a Europa o Amèrica on la situació és molt més còmoda. En tot cas és molt difícil per ells.
***

Se n’anem als regnes de les motos. Imagina llocs d’inceible bellesa natural on tribus encara es maten unes a altres (fa 10anys) i banyen calaveres en sang com a rituals en una societat on els últims xamans (alguns de100anys) són els últims remanents de costums ancestrals que desapareixeran perquè les noves generacions no estan interessades. On les dones embarassades et toquen el nas perquè esperen que el fill tinga un nas gran europeu.  Un món on la moto és la reina ja que és el mitjà de transport més avançat que arriba allà. Que et permet descobrir cascades perdudes i pobles quasi aïllats en època de plutja.

Sopar baix les estrel·les, un foc on 2 gallines recientment vives i una serp són cuinades, i visita a la casa de la dona que ha mort hui, 70 i pico anys, tot el poblat passarà la nit en vela allà fins que al dia següent l’entreten i cremen la seua roba per evitar el fantasma. Després per 7 dies la gent visitarà la casa.

Hem anat allà perquè en Kunto visita als seus estudiants que estan forçats a fer 2 mesos de treballs comunitaris abans d’acabar la carrera, això és a tot Indonèsia! Fan programes educacionals i altres coses d’iniciativa pròpia com eliminar els desaigües que van al riu i fer-ne de nous. Crec que és una gran iniciativa! tot i que en Kunto em diu que no sempre és tan útil o funciona tan bé.

Dormim al poble.