Al matí l’únic guàrdia que hi ha em porta uns pastissets per desdejunar i em prepara un cafè. Després com li ve de pas em du fins la bifurcació per anar a Kendari (la capital de Sulawesi tenggara). Es veu que la feina de guarda la fa per guanyar extra ja que estudia a una uni que passem per davant.
Camine molt ja que és diumenge i no ́assen camions i he decidit no parar cap cotxe que parega un taxi (amb el rere quadrat per encabir més passatgers, els taxis no tenen cap distintiu a fora).
Al final m’agafa en Abdul, un militar de l’infareria, que em conduirà ja tot el dia, tot i jo voler fer una parada tècnica… explicaré açò després.
En un xicotet pas de muntanya una comunitat lineal de restaurants s’exten al llarg de la carretera amb les cases penjant a la muntanya. Em pregunte que haurà dut a tota aquesta gent a decidir que viure al costat de la carretera en meitat de les muntanyes servint menjar al estrany vehicle que para (hi ha molts restaurants per als pocs vehicles passant).
Parem i l’Abdul canvia de matrícula! després la filla m’explicarà que té les 2 matricules i que pot utilitzar les 2, la segona diu d4to , que si significa el mateix que a malaysia és com ser “Sir”.
El poble on volia parar simplement tenia un nom bonic, wawotowi i la possibilitat que fora bonic o un mal entès. Quan hi arribem pareix que era un mal entès i Abdul em diu d’anar a casa i després amb ell a Kendari. Seguint la 1a llei i poc interessat en el poble accepte. Anem en eixe poble igualment a ca 2 amics i peguem voltes.
no sé on estic anant i no em preocupa 🙂
Ja a kendari a ca Abdul en la seua interessant filla que parla anglès, no tinc lloc a dormir però tinc els contactes de 2. Un del GMKI que vaig conèixer a Toraja i un amic de Fadel, però cap respón i l’amic de Fadel no em pot acollir. Per sort google em dóna el lloc on la seu de GMKI està i tota la família de l’Abdul va allà amb mi :D, super curiós.
Allà trobe en Michaele, el meu contacte, i després molta altra gent dels que vaig vore a Toraja.
Finament he contactat en l’amic de’n Faisal i Misba i quede en ell. Vaig a sa casa
veïnat
És com entrar en un conte, o historia de varietats o que sé jo. El transvestit, la caxonda, la viscuda, els xiquets jugant, les veïnes curioses, la família que està allà per necessitats econòmiques. Casetes en carreronets estrets rodejades per edificis més alts i rics.
Entenc perquè no pot acollir-me, viu en la seua dona i el fill de 6 messos a una habitació de fusta de 8m2 en bany compartit (pareguda a la que vaig estar a mamasa). Paguen 20€ al mes per l’habitació.
Supose que es casaren sense dir-ho als pares perquè es quedarien embarasats per accident. Però aixó tot i viure a la ciutat dels sogres no es parlen amb ells.
Després torne al secretariat del GMKI.
Més preguntes de perquè sóc ateu, l’evolució de l’univers i dels humans. Pareixen acceptar les explicacions.
ok val he de distanciar-me dels cristians a SE-Asia, tenen un esbiaix a dir que em pareisc a jesus…
És l’aviversari de 4 dels membres i fan torrada de pollastre.
Juges als escacs en un dels directors del centre, torne a prdre, aquest cop estic cansat (són les 11) i no planeje els moviments en prou de futur, però he fet prou bé fins el moment.
Ajude en uns pases d’identificació i a dormir.
Nota sobre la foto. Hi ha molts pobles a Sulawesi (també algún a Kalimantan) on la decoració de les tanques i carrers està feta uniformement per l’associació de dones PKK, un organisme nacional. Als retols en forma de caseta es posen els valors principals que es vol tindre al poble, com ara netedat i hospitalitat.
humanitywants.org 