#Sarawak

Estic creant un nou sistema polític o nova revolució. Com ja va passar en la meua ideologia prèvia, morta ja, tot passa per l’educació.

Bàsicament cal canviar totalment el sistema educatiu per a que no només arribe a quasi tothom com ha fet prou bé fins ara, si no que a més siga capaç de realment enrriquir i involucrar a tots els individus. Per tal d’així aconseguir coneixements que consideren importants per a tindre control i decisió sobre les seues vides.

Bàsicament em referisc a atenció personalitzada però econòmicament, jaha que ha de mantindre la universalitat. El problema però és com fer-ho. Al nivell que tenim ara és molt difícil trobar la resposta, supose que caldria molta inversió en recerca educativa i interacció social. La recerca social és perquè moltes de les desicions de la majoria de la població no es prenen a nivell individual si no per influencia “veïnal ” (aquelles persones o factors pròxims que influixen les d’edicions).

A grans trets diria que el sistema educatiu actual no és més que una universalització , estandarització i reglamentació de l’educació medieval. Per una banda educació que era per a les elits, basada en la memorització i pràctica dels principals coneixements actuals. Aquesta seria l’educació primària i secundara obligatòria d’ara, i Universitat també.
Mentre que l’altra està basada en l’aprenentatge de les arts i oficis medievals, el que tenia la majoria de la població (ja siga feina manual simple, que s’aprenia a l’indantesa, o oficis complexos que s’aprenien a la joventut).
Aquesta ara estaria representada en la formació profesional d’ara, o dies de pràctiques per a feines simples.
Es a dir, a part de la universalització i reglamentació de l’educació no hi ha hagut més canvi des fa centúries. Cosa que deixa a molts individus  poc preparats ja que la formació del sistema actual és del seu interés o habilitat.

El motiu pel que emfatitzar l’educació per canviar de sistema és per la intuició que cada cop que ha hagut un increment notable de gent formada hi ha hagut una revolució (i.e. els burgesos al s.XVIII i part de la classe treballadora al s.XIX) però hauria d’estudiar si la intuïció té fonament o és coincidència.

Hui  dia llarg d’autostop, 12 vehicles amb sort mesclada, 2 m’han dut vora 30km fora del seu camí per fer-me el favor. Molts han parlat extensament de política i Sarawak i Malaysia i com només es queden un 5% del obtés del petroli i la resta va a desenvolupar la capital. Malaysia no és un país desenvolupat, és una ciutat desenvolupada. Tot això m’ha fet reflexionar sobre sistemes polítics.

La foto és d’un equip de construcció de torres de comunicació que m’ha agafat i estàn preparant per construir la torre.
També m’ha agafat un curiós autostop que conduïx descals com jo :). Altre n’ha conduit 30min per camins polsegosos fins a una casa llarga de caçadors de caps per recaudar diners. He fet l’autostop a les 22h per 1r cop.
El motiu per que es fera tard és que un autostop estava preocupat que no poguera arribar i ha demanat ajuda a la seua filla que hem esperat per llarg. El següent m’ha invitat a un festí que ha durat més d’1h. Era un treballador de la Shell extremadament interesat en els meus viatges. Després l’última, que va estudiar a Leeds i treballa per a energia i Indústria del govern Brunei em du fins el meu CS, Eve Lee, una pianista que m’espera 40min per dur-me fins sa casa.
Molt bona gent que et trobes en aquest món.